EL CONTE: “LA LLIBERTAT”
Hi havia una vegada un llop més ple de fam que
no pas de malícia que rondava pel llindar del bosc.
De sobte va veure que se li acostava un gos
rabassut, llustrós i de bon aspecte. Tenia el pèl brillant, el morro humit, uns
ulls de bonàs, les potes fermes i la cua alçada.
Quan es van trobar l’un al davant de l’altre, el
llop, començant la conversa, va dir:
- Bon dia, amic gos. Pel que veig, vius en una
casa de camp. Es nota que estàs esgotat.
- Ja tens raó - li va contestar el gos - ; visc
envoltat d’atencions. Els meus amos em donen menjar i em cuiden. A part del menjar
que posen al meu bol, també aprofito els trossos de carn que sobren de la seva
taula, els ossos de medul·la sucosa que deixen als plats, les restes mal
aprofitades dels nens de la família.
No em puc queixar. La feina és suportable. Si
vols, ho puc compartir amb tu. Hi ha menjar suficient per a tots dos, i així no
se’n farà malbé tant. A més, ens podríem repartir la feina. Com que els llops
no acostumen a rondar per aquests paratges, ningú s’adonarà que tu n’ets un. A
més, tu podries vigilar de nit i jo de dia. Acceptes el tracte? Tots dos hi
sortirem guanyant.
Al llop li va semblar una idea excel·lent.
Mentre s’acostaven a la finca a bon pas, el llop va preguntar al gos.
- Bon amic, veig que el pèl del coll no és tan
bonic com el del teu llom o el de les teves potes. T’ha passat alguna cosa que
hagi malmès la seva bellesa?
El gos es va fer el desentès en sentir aquestes
preguntes. Però, com que el llop continuava insistint, al final li va dir:
-Doncs mira, amic llop, durant les hores clares
del dia els meus amos em donen llibertat perquè pugui anar per tot el terreny
de la finca. Però quan comença a fer-se de nit em lliguen a un collar fins que
em deixen anar al dia següent. Durant moltes hores una llarga cadena em té
lligat.
En sentir aquesta confessió el llop es va aturar
de cop, va mirar fixament el gos i li va dir amb veu solemne:
-Veig que tota la teva felicitat és la d’un
esclau. No pots anar allà on vols, perquè una cadena i un collar impedeixen els
teus moviments. És veritat que jo passo dies de fam i he d’agusar l’olfacte i
l’enginy per capturar una presa i poder omplir el meu estómac buit. Però sóc
amo de la meva llibertat. Vaig on vull, disposo com vull del dia i la nit per
caçar o descansar, ningú em lliga i sóc jo qui disposa de la meva vida.
T’agraeixo de tot cor la teva hospitalitat, gos
amic. Però m’estimo més la llibertat que la teva fortuna.
Adaptació de: Esteve Pujol i Pons, “ El llop i el
gos”, El gran llibre dels contes amb valors. Parramón. (Faula de Samaniego)