Visitants

lunes, 16 de diciembre de 2013

Dimarts dia 17 de desembre (Infantil i Primaria)

Els pastors hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat

(Lluc, 2:16 - 2:20)


jueves, 12 de diciembre de 2013

Divendres dia 13 de desembre (Infantil i Primaria)

En Markus va néixer sa i té set germans. En Mosés també té set germans. Durant l’embaràs, la seva mare va tenir problemes i ell va néixer amb un pulmó oprimit que ara li impedeix respirar amb facilitat. En Mosés va néixer amb l’ajuda de la seva tieta i la seva àvia.
En Markus rep una alimentació sana i li donen llaminadures. A en Mosés li van caure les dents a causa de la desnutrició. De vegades només menja un bol d’arròs al dia.
En Markus té un abric de quadres per als dies que fa fred. En Mosés no necessita abric, perquè al seu país no fa fred, però, si el necessités, no en tindria.
En Markus surt de casa seva per anar a jugar al parc i a passejar. En Mosés sempre és al carrer: juga sota la pluja, menja amb vent i treballa sota un sol abrasador.
En Markus no coneix el seu pare ni sap on és. En Mosés tampoc no coneix el seu pare perquè va morir a la guerra. Sol demanar a la seva mare que li’n parli abans d’adormir-se.
L’esperança de vida d’en Markus és d’uns 20 anys. La d’en Mosés és més alta, però potser no arribarà a complir els 20.
En Markus no aprendrà a llegir. En Mosés, tampoc.
En Markos és un setter irlandès. En Mosés, un nen africà.

Traduït de: Carmen Posadas, Marcos y Mosés 

miércoles, 11 de diciembre de 2013

Dijous dia 12 de desembre (Infantil i Primària)

CANÇÓ DE NADAL  

Camina per ciutat
un home encorbatat,
passeja un pèl distret
perquè té molt de fred.
El ossos li fan mal
i no sap que és Nadal.

El vell captaire brut
suplica ben astut
una esplèndida almoina
per a la seva boina.
Li donem el que cal,
tots sabem que és Nadal.

És Nadal,
arreu s’escolta un cant:
És Nadal,
ja ve Jesús infant!
És Nadal,
Alegres celebrem
És Nadal,
el joiós naixement!
El fred desembre fuig,

tothom busca sopluig. 

Els tres reis de l’Orient
cavalquen com el vent,
deixen fondes petjades
en el desert d’onades.
De dia i de nit
avancen sense fi.

A la dolça claror
somriu nostre Senyor,
ens mira esperançat,
content i confiat.
L’estel marca el camí:
teixim un nou destí.


martes, 10 de diciembre de 2013

Dimecres dia 11 de desembre (Infantil i Primària)


·    OBSERVA AQUEST  QUADRE?
·    QUE PORTEN A LES MANS AQUESTS HOMES?
·    QUI SÓN AQUESTS HOMES?
·    QUINS SENTIMENTS ET PROVOCA EL QUADRE?

·    QUINS REGALS NOSALTRES PODEM OFERIR ALS ALTRES?

lunes, 9 de diciembre de 2013

Dimarts dia 10 de desembre (Infantil i Primaria)

Després d'haver nascut Jesús a Bet-lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «on és el rei dels jueus que ha nascut? hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge». quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de néixer el messies. ells li digueren: «a Bet-lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: i tu, Bet-lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d’Israel».

Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-lèhem, els digué: «aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. en veure l'estrella, van tenir una gran alegria. entraren a l'establia, veieren el nen amb maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. i, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.

Mt 2, 1-12

domingo, 8 de diciembre de 2013

Dilluns dia 9 de desembre (Infantil i Primaria)

3a Setmana d’ADVENT

ELS REIS
ELS MANCATS DE
DE SALUT
 GENEROSITAT

Education is the most powerful weapon which you can use to change the world.
Nelson Mandela

Gràcies Mandela.
 Descansa en pau. 

miércoles, 4 de diciembre de 2013

Dijous dia 5 de desembre (Infantil i Primaria)


·   VEUS EN AQUESTA FOTO?
·    QUÈ PORTA EL PASTOR A L’ESQUENA?
·    QUÈ FA EL PASTOR?


EXPLICAR A L’ALUMNAT QUE JESÚS TAMBÉ ENS GUIA A NOSALTRES, ENS AJUDA A NO EQUIVOCAR-NOS DE CAMÍ, PERÒ SEMPRE RESPECTANT LA LLIBERTAT DE CADASCÚ.

martes, 3 de diciembre de 2013

Dimecres dia 4 de desembre (Infantil i Primària)

EL CONTE: “LA LLIBERTAT”

Hi havia una vegada un llop més ple de fam que no pas de malícia que rondava pel llindar del bosc.
De sobte va veure que se li acostava un gos rabassut, llustrós i de bon aspecte. Tenia el pèl brillant, el morro humit, uns ulls de bonàs, les potes fermes i la cua alçada.
Quan es van trobar l’un al davant de l’altre, el llop, començant la conversa, va dir:
- Bon dia, amic gos. Pel que veig, vius en una casa de camp. Es nota que estàs esgotat.
- Ja tens raó - li va contestar el gos - ; visc envoltat d’atencions. Els meus amos em donen menjar i em cuiden. A part del menjar que posen al meu bol, també aprofito els trossos de carn que sobren de la seva taula, els ossos de medul·la sucosa que deixen als plats, les restes mal aprofitades dels nens de la família.
No em puc queixar. La feina és suportable. Si vols, ho puc compartir amb tu. Hi ha menjar suficient per a tots dos, i així no se’n farà malbé tant. A més, ens podríem repartir la feina. Com que els llops no acostumen a rondar per aquests paratges, ningú s’adonarà que tu n’ets un. A més, tu podries vigilar de nit i jo de dia. Acceptes el tracte? Tots dos hi sortirem guanyant.
Al llop li va semblar una idea excel·lent. Mentre s’acostaven a la finca a bon pas, el llop va preguntar al gos.
- Bon amic, veig que el pèl del coll no és tan bonic com el del teu llom o el de les teves potes. T’ha passat alguna cosa que hagi malmès la seva bellesa?
El gos es va fer el desentès en sentir aquestes preguntes. Però, com que el llop continuava insistint, al final li va dir:
-Doncs mira, amic llop, durant les hores clares del dia els meus amos em donen llibertat perquè pugui anar per tot el terreny de la finca. Però quan comença a fer-se de nit em lliguen a un collar fins que em deixen anar al dia següent. Durant moltes hores una llarga cadena em té lligat.
En sentir aquesta confessió el llop es va aturar de cop, va mirar fixament el gos i li va dir amb veu solemne:
-Veig que tota la teva felicitat és la d’un esclau. No pots anar allà on vols, perquè una cadena i un collar impedeixen els teus moviments. És veritat que jo passo dies de fam i he d’agusar l’olfacte i l’enginy per capturar una presa i poder omplir el meu estómac buit. Però sóc amo de la meva llibertat. Vaig on vull, disposo com vull del dia i la nit per caçar o descansar, ningú em lliga i sóc jo qui disposa de la meva vida.
T’agraeixo de tot cor la teva hospitalitat, gos amic. Però m’estimo més la llibertat que la teva fortuna.

Adaptació de: Esteve Pujol i Pons, “ El llop i el gos”, El gran llibre dels contes amb valors. Parramón. (Faula de Samaniego)

lunes, 2 de diciembre de 2013

Dimarts dia 3 de desembre (Infantil i Primaria)

UNA VEGADA QUE ELS ÀNGELS VAN TORNAR AL CEL, ELS PASTORS ES DEIEN ELS UNS ALS ALTRES: "ANEM A BETLEM, I VEUREM EL QUE HA SUCCEÏT I EL QUE EL SENYOR HA ANUNCIAT”.

LLUC,2:15