EL LLEÓ I EL RATOLÍ
A l'ombra d'un arbre un lleó dormia una migdiada. Un ratolí
que jugava per les branques no se'n va adonar i jugant,
jugant, va caure damunt l'esquena del lleó i el va despertar.
Molt enfadat, el lleó, d'una grapada, el va atrapar.El ratolí,
en veure's pres del rei dels animals, li va demanar perdó i,
tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat,l'ajudaria.
El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola
tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va
fer, que el va deixar lliure.Molt temps després, el lleó va
caure a les xarxes d'uns caçadors i, com que no podia
sortir-ne tota i la seva gran força i el seu poder, es va posar
a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat,
aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va
córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les
malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó
va poder sortir i s'escapà, gràcies al ratolí, d'una mort
certa. I des d'aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics
inseparables!
Creus que el lleó i el ratolí formen un bon equip?
