Divendres dia 21 de desembre (ESCOLA)

Bon dia! I avui...per ser l'últim dia, us deixem el video que han fet els alumnes de P3 per felicitar-nos totes les festes! BON NADAL i BONES FESTES A TOTHOM!

Nadal Infantil from Oscar on Vimeo.

Dijous dia 20 de desembre (4rt a 6è de primària)

Escolta la cançó i reflexiona! Esperem que tinguis un BON DIA!

Dijous dia 20 de desembre (1r a 3r de primaria)

És més gran l'alegria de donar que la de rebre.

Proverbi

Dijous dia 20 de desembre (Infantil)

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT

SI ESTÀS TRIST,

I ET MANCA L’ALEGRIA,

CORRE FES FORA

LA MELANCONIA.

VINE AMB MI,

T’ENSENYARÉ

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT.

BAT LES ALES,

MOU LES ANTENES

DONA’M LES DUES POTETES,

VOLA PER AQUÍ

I VOLA PER ALLÀ

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT!

Dimecres dia 19 de desembre (4rt a 6è de primària)

Tot està a punt per a celebrar el Nadal. Comenteu què agradaria a Jesús i què no de com celebrem el Nadal avui en dia.

Dimecres dia 19 de desembre (1r a 3r de primària)

Et donem gràcies, Maria, 

per haver tingut al teu fill, 

Jesús,fa molts anys. 

Gràcies a tu hem pogut conèixer Jesús i celebrar el Nadal.

Dimecres dia 19 de desembre (Infantil)

Sempre que estimem és Nadal.

NADAL és partir i compartir.

NADAL és néixer per als altres.

NADAL és donar-se i rebre.

NADAL és pau i amistat.

NADAL és festa i alegria.

NADAL és tenir ulls i cor de nen.

NADAL és creure en la vida,

perquè Déu l’ha beneïda.

Dilluns dia 17 de desembre

4a setmana d'Advent

Divendres dia 14 de desembre (4rt a 6è de primària)

Escolteu la cançó i penseu...PASSEU, PASSEU QUE CASA MEVA ÉS CASA VOSTRE...

Divendres dia 14 de desembre (Infantil i 1r a 3r de primària)

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT

SI ESTÀS TRIST,

I ET MANCA L’ALEGRIA,

CORRE FES FORA

LA MELANCONIA.

VINE AMB MI,

T’ENSENYARÉ

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT.

BAT LES ALES,

MOU LES ANTENES

DONA’M LES DUES POTETES,

VOLA PER AQUÍ

I VOLA PER ALLÀ

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT!

Dijous dia 13 de desembre (4rt a 6è de primària)

Oració

Parenostre que esteu en el cel

sigui santificat el vostre nom. 

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Faci's la vostra voluntat aquí a la terra,

com es fa en el cel. 

El nostre pa de cada dia 

doneu-nos Senyor el dia d'avui 

i perdoneu les nostres culpes

així com nosaltres perdonem. 

No permeteu que nosaltres 

caiguem en temptació 

ans deslliureu-nos de qualsevol mal. 

Amén.

Dijous dia 13 de desembre (1r a 3r de primària)

Llegeix i pensa-hi!

Esclat de llum,

tallet de plata, 

estels al cel, 

lluna blanca 

fan de la nit tresor i màgia. 

Sirenes d'aigua, 

follets i fades, 

balleu la dansa, 

que el Nadal s'atansa. 

ISABEL BARRIEL

Dijous dia 13 de desembre (Infantil)

Llegeix aquesta història i pensa-hi!

Una nena que es deia Jana. Tenia 5 anys. Era molt riallera i simpàtica i li agradava jugar tot el dia amb els seus pares i el seu germà petit. Però quan arribava la nit, la Jana no volia anar a dormir. Tenia por! De què?? us preguntareu. Doncs bé, li feia por la foscor. Quan els seus pares la posaven al llitet i apagaven el llum plorava i cridava. Aquella nit, la Jana li va demanar a la mare que es quedés a dormir amb ella. Ho feia cada nit. Però la mare, com sempre, li va dir que ella havia de dormir sola a la seva habitació. És fosca! va dir la Jana, i durant la nit hi ha algú que em ve a veure, i sento veus i surten monstres, i tinc molta por. I per això jo no vull estar sola, va afegir.I la mare li va contestar: - Cada nit abans d’anar a dormir la mama et ve a veure i et posa bé el llençol perquè no tinguis fred. Com que estàs adormida no ets conscient que sóc jo. Les veus que sents son del papa i la mama però com que estàs adormida no ets conscient que som nosaltres. - I els monstres?, --va preguntar la Jana- Què hi són ara?,- va dir la mare- No ara no, venen a la nit!- va dir la Jana -Tinc una idea Jana, ara mirarem per tota l’habitació si hi ha algú, mirarem sota el llit, dins l’armari,dins la calaixera i darrera la porta. - Vinga! I així ho van fer, van remenar tota l’habitació, van mirar per tots els racons i només sortien peluixos i joguines de la Jana. Al cap d’una estona la mare de la Jana la va acompanyar a la porta i li va dir:Filla, vull que tanquis bé la porta amb clau perquè no pugui entrar ningú durant la nit. La Jana va donar dues voltes de clau i va anar cap al llit convençuda que aquella nit ja no rebria la visita dels monstres. Abans de sortir de l’habitació la seva mare va deixar als peus del llit un conillet amb las orelles ben grosses i va dir :el conillet et vigilarà. Si hi ha algun soroll, ell t’avisarà i tu el que has de fer és avisar la mare. Jo vindré i si trobem un monstre, l’agafarem i el farem fora de casa Aquella nit, la Jana es va sentir més segura que mai. No es va despertar a la nit i ja mai més va tenir por de la foscor. Va creure allò que li va dir la seva mare!

Dimecres dia 12 de desembre (4rt a 6è de primaria)

QUÈ ÉS PER TU LA FIDELITAT?

CONFIANÇA

                                                   AMOR

RESPECTE

                                                 FE

Dimecres dia 12 de desembre (Infantil, 1r a 3r de primària)

GRÀCIES!

Gràcies Senyor pel do de

l’esperança, que m’ajuda a viure el

meu dia a dia amb il·lusió!

Dimarts dia 11 d desembre (4rt a 6è de primaria)

QUÈ ENS DIUEN AQUESTES IMATGES?

Dimarts dia 11 de desembre (1r, 2n i 3r de primaria)

QUÈ ENS DIU AQUESTA IMATGE?

Dimarts dia 11 de desembre (Infantil)

Dilluns dia 10 de desembre (4rt a 6è de primària)

Tercera Setmana d’Advent

La FIDELITAT de Maria

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l' infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l' infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà! (Llc1, 39-45).

Dilluns dia 10 de desembre (Infantil i Primària)

La FIDELITAT de Maria

ETS BENÏDA ENTRE TOTES LES DONES I ÉS BENEÏT EL FRUIT DE LES TEVES ENTRANYES!

Ll 1,42

Dimecres dia 5 de desembre (4rt a 6è)

Gràcies Senyor pel do de l’esperança, que m’ajuda a tenir una visió del món més positiva. Et demanem senyor que aquells que han perdut l’esperança la retrobin en Tu.

Dimecres dia 5 de desembre (1r a 3r de primària)

Gràcies Senyor pel do de l’esperança, que m’ajuda a viure el meu dia a dia amb il·lusió!

Dimecres dia 5 de desembre (Infantil)

QUINES EMOCIONS SENTIM AMB AQUESTA IMATGE?

Dimarts dia 4 de desembre (4rt a 6è de primària)

Que bonic és mirar-te, Maria, 

amb el teu Fill als teus braços. 

Tu el vas estimar molt, 

tu el vas ajudar a créixer, 

tu el vas acompanyar tota la 

teva vida. 

I nosaltres sabem que ens 

estimes també a nosaltres 

com estimaves a Jesús. 

Maria, Mare de Jesús, 

i mare nostra, 

et demanem que ens 

acompanyis sempre 

i ens ajudis a estimar molt a Jesús.

Dimarts dia 4 de desembre (1r a 3r de primaria)

Si saps que el món s’acaba demà, jo, encara avui, plantaria un arbre.

(Marty Luther King)

Dimarts dia 4 de desembre (Infantil)

Una vegada hi havia dos nens que eren germans, la nena es deia Anna i el nen es deia Toni. Uns quants dies abans de Nadal, que és el temps que arriba el fred, l'Anna i en Toni van anar al bosc a buscar...
-Sabeu que van anar a buscar?
-EI Tió de Nadal!
Quan varen arribar al bosc, busca que buscaràs...
Tot d'una, l'Anna diu:
-Mira! Aquí n'hi ha un! Ja el tenim!
Estava amagat a prop d'unes pedres, tot recobert de molsa, envoltat de bolets que li feien companyia.
L'Anna el vol agafar i diu: -No puc! No puc aixecar-lo!
En Toni també ho prova: -No puc! Jo tampoc puc aixecar-lo!
I ho proven tots dos junts: -No podem! Pesa molt! EI Toni diu: -Jo volia portar-lo a l'escola!
L'Anna diu: -Saps què podem fer? Anem a casa, i direm a en Lluís, que ell és més gran i molt valent, que ens vingui a ajudar. Ell sí que podrà aixecar-lo.
El Toni i l'Anna van a buscar el Lluís, i tots tres tornen al bosc.
-Es allà! Es allà el Tió!
El Lluís diu: -Quin Tió tan gros!
I ben contents, agafen el Tió i el porten a l'escola.
Tots els nens i nenes de l'escola al veure'ls arribar amb el Tió aplaudeixen d'alegria.
Sabeu on el varen posar? En un raconet de la classe, molt a prop de l'estufa, així no tindrà fred.
Els nens i nenes, tots li diuen coses: -Oi que tens gana Tió? Oi que tens fred?
I li donen menjar i beure. I li porten una manta i l'abriguen. Els nens i nenes estan d'allò més contents. Esperen que arribi el dia de la festa de fer cagar el Tió. Tots els nens de l'escola aprenen una cançó per fer cagar el Tió. "TIó, Tió, caga torró, I sl no... el donaré un cop de bastó".
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s'ha acabat.

Dilluns dia 3 de desembre (4rt a 6è de primària)

Qualsevol nit pot sortir el sol
(Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.

Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.

Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.
Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.
Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Dilluns dia 3 de desembre (1r a 3r de Primària)

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT

SI ESTÀS TRIST,

I ET MANCA L’ALEGRIA,

CORRE FES FORA

LA MELANCONIA.

VINE AMB MI,

T’ENSENYARÉ

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT.

BAT LES ALES,

MOU LES ANTENES

DONA’M LES DUES POTETES,

VOLA PER AQUÍ

I VOLA PER ALLÀ

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT!

Dilluns dia 3 de desembre (Infantil)

Segona Setmana d’Advent

l ’ESPERANÇA de Maria

L’ÀNGEL S’APAREGUÉ A MARIA I LI DIGUÉ:
-MARIA, TINDRÁS UN FILL I LI POSARÀS DE NOM JESÚS!
Ll 1,31

Divendres dia 30 de novembre (4rt a 6è de primària)

SOMRIU

Club Super 3

Obre la capsa,
que surtin els colors.
Pinta formigues,
papallones i ocellots.

Ets una espiga
de blat al mig del camp.
Pinta el que vulguis,
que tens el paper en blanc.

Deu mil roselles
per fer un quadre gegant.
Un gall que canta,
havent dinat, passa volant.

I si no et fan cas
i tens la mosca al nas,
riu una mica; és ben fàcil,
tu ja ho saps.

Somriu pel teu dit petit del peu.
Somriu, que tota cuca viu.

Obre la porta
per sentir noves olors.
Fes mel d'anxoves
i una truita de mil flors.

Posa l'antena
per connectar amb la gent.
Sempre hi ha algú
a qui pots fer content.

Una rialla pot curar
una esquerda al cor.
Tot pren sentit,
allò més gran o més petit.

I si no et fan cas
i tens la mosca al nas,
riu una mica; és ben fàcil,
tu ja ho saps.

Somriu pel teu dit petit del peu.
Somriu, que tota cuca viu.

Farem un hort
al mig del rebedor.
Plantarem alegries
al balcó.

Divendres dia 30 de novembre (1r a 3r de primària)

PESSIGOLLES

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

com aquella sensació que sento quan les teves mans

s’acosten a sota el meu braç

una sota cada braç

i els dits es belluguen com gotes de pluja

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

com aquella sensació que sento quan les teves mans

s’acosten a sota el meu peu

una sota cada peu

i els dits es belluguen com gotes de pluja

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

com aquella sensació que sento quan les teves mans

s’acosten a sota el meu orella

una sota cada orella

i els dits es belluguen com gotes de pluja

Pessigolles , les escamparem pel món

Sembrarem les rialles pels camps i les muntanyes

Potser demà quan el cel sigui clar

Tots els nens d’aquest planeta

Es llevaran amb dues mans

Que s’acosten a sota el seu braç, una sota cada braç

I riuran de valent fins que torni a ser clar

Divendres dia 30 de novembre (Infantil)

SI US PLAU

Jordi Tonietti

SI VOLS UNA COSA,

DEMANA SI US PLAU,

ÉS FÀCIL DE DIR-HO,

I AIXÒ NO FA MAL.

APRENDRE A SER AMABLE

NO VAL CAP DINER,

I NO ET FACI MANDRA

DIR GRÀCIES TAMBÉ.

Dijous dia 29 de novembre (4rt a 6è de primària)

Dia de la solidaritat amb el poble palestí

Benaurats els flexibles perquè ells no es trencaran quan els dobleguin.

Michael Mcgriff

Dijous dia 29 de novembre (Infantil)

RESPECTA LES OPINIONS DELS ALTRES

Dimecres dia 28 de novembre (4rt a 6è de primària)

Què et suggereix aquesta imatge? Ser flexible és el mateix que adaptar-se? Ser flexible vol dir renunciar a alguna cosa o posar-se d’acord amb l’altre?

Dimecres dia 28 de novembre (1r a 3r de primària)

En Joan i en Martí s’han convertit en uns gran exploradors. Mireu com es fixen en el mapa! Han de buscar el tresor que els monitors han amagat pel mig del bosc.

En Martí, tossut, li diu a en Joan que han d’anar cap a l’esquerra fins al riu, en canvi en Joan li sembla que és més llarg i que és millor anar cap a la dreta i passar pel costat d’aquella alzina tant gran. En Martí, insisteix que han de fer el seu camí! En Joan no hi està gaire d’acord, però…

Què farieu vosaltres?

Dimecres dia 28 de novembre (Infantil)

LA MARTA I L’ENRIC  ESTAN MIRANT UN CONTE. A LA MARTA LI AGRADEN ELS CONTES DE FADES. A L’ENRIC, LI AGRADEN ELS DE CAVALLERS. HAN DECIDIT QUE PRIMER MIRARAN UN CONTE DELS QUE LI AGRADEN A LA MARTA I DESPRÉS, UN DELS QUE LI AGRADEN A L’ENRIC.

Dimarts dia 27 de novembre (4rt a 6è de primària)

Arrisca't a compartir

Quan escoltes la paraula compartir et sembla que et demanen alguna cosa i no penses en què, potser, t’ofereixen alguna cosa. Perquè compartir suggereix la possibilitat de ser persona, d’esdevenir germà o germana, de sentir que els altres també són importants. Compartir t’ofereix la possibilitat de créixer, de deixar de ser un pur jo que només pensa en ell mateix. Compartir forma part de l’aventura humana necessària, apassionant, arriscada. Acceptaràs compartir?

Toni Torrelles, germà marista

Dimarts dia 27 de novembre (1r a 3r de primària)

L'ARANYA MARIONA

Hi havia una vegada una nena molt alegre que es deia Ariadna i vivia a la ciutat, on s'avorria d'allò més. Un bon dia els seus pares, cansats del soroll i els fums de la ciutat, van decidir anar a viure al camp. En pocs mesos, es van instal·lar en una granja i l'Ariadna s'ho passava pipa: anava a una escola petita on va conèixer altres nens acostumats a viure al camp, i en sortir de classe podien córrer i jugar per tot arreu amb tota la tranquil·litat del món. Un cop a casa, l'Ariadna encara s'entretenia una bona estona amb els ànecs, els conills, la vaca Teresa i la seva gossa Ona. Això de viure al camp, havia estat una gran idea, de seguida s'havia acostumat a aquesta nova vida, els seus pares estaven més tranquils i contents. A més, l'Ariadna s'ho passava la mar de bé jugant amb tots els animals de la granja. Bé, tots...

L'Ariadna era una nena molt trempada, però hi havia uns animals que no li feien cap gràcia: les aranyes.

Un matí en despertar-se, l'Ariadna va anar obrint els ulls a poc a poc i va descobrir horroritzada que al sostre, a sobre mateix del seu llit, s'havia instal·lat una aranya prima, rossa i amb les cames llargues.

Va fer un crit i va aixecar-se d'una revolada. La mare va córrer a la seva habitació per veure què havia passat, i quan es va trobar amb l'aranya del sostre va fer una gran rialla:

- Però si només és una aranya bleda! Ni tan sols es mou.

La mare tenia raó; l'aranya estava tota tranquil·la prenent el sol des de la seva nova llar.

El dia anterior havia descobert la cambra de l'Ariadna, que era la més alegre de tota la casa, amb les parets pintades de blau cel, i una finestra ben gran que deixava entrar tota la llum del sol al matí. Com que durant el dia, l'Ariadna no parava per casa, i menys per l'habitació, a l'aranya li havia semblat una bona idea instal·lar-se en aquell sostre tan tranquil i acollidor.

L'aranya estava teixint la seva nova llar quan... PATAPAM! Una escombra se li llença a sobre i se l'endú volant pels aires.

-Ja està –va dir la mare– Estàs contenta? Pobra aranya, les aranyes són inofensives Ariadna, ara que vivim al camp, t'hi hauràs d'acostumar.

Aquell dia no hi havia escola i tota la família van esmorzar de valent, es van preparar uns quants entrepans i se'n van anar d’excursió per les muntanyes properes a la granja amb l'Ona.

L'Ariadna es va passar tot el dia corrent i saltant amb l'Ona amunt i avall per la muntanya i quan van arribar a casa al vespre estava tan cansada que es va posar al llit de seguida i es va adormir.

La pobra aranya es va despertar amb un mal de cap terrible i totalment desorientada. Va fer un cop d'ull al seu voltant molt espantada: es trobava a la cuina i no hi havia ningú. Va avançar una mica i va veure que s'havia adormit a l'escombra. Ara començava a recordar l'ensurt del matí.

Se'n va tornar cap al seu sostre i va veure el desastre: tota la seva teranyina, l'esforç d'un dia sencer, havia desaparegut. Es va carregar de paciència i va tornar a començar a teixir un altre cop. aquest cop es coneixia el terreny. Segur que la teranyina li quedaria perfecta.

L'endemà al matí l'Ariadna es va tornar a trobar la seva nova veïna al sostre de l'habitació. Corrents va anar a dir-li a la seva mare, però havia d'anar a l'escola, ara no tenien temps per perdre.

Un cop a l'escola, l'Ariadna va explicar la seva aventura als seus companys de classe i tots se'n van riure: una nena que viu al camp, no pot tenir por de les aranyes, estan per tot arreu.

L'Ariadna es va passar tot el dia ensopida, pensant que en tornar a casa, es trobaria amb aquella inquilina tan desagradable.

- Si li desfàs la teranyina, la tornarà a fer –li va dir un dels nens.

- I si després d'escombrar-la ha tornat al mateix lloc, segur que és perquè li agrada la teva habitació. Si no la mates, segur que tornarà cada cop que la facis fora –va afegir la professora.

- Però no la pots matar! –va fer una de les més petites–. No pots matar un animaló indefens només perquè a tu no t'agrada.

- Però és que em fa molta por –va replicar l'Ariadna.

- Doncs haurem de trobar la manera que deixi de fer-te por.

- No veig com –es queixava l'Ariadna–, ja sé que és molt petita i que no em vol fer res, però continua fent-me molta angúnia.

- Potser podries fer-t'hi amiga –va dir un dels nois–: si li poses un nom i li parles segur que us acabeu fent amigues. I una amiga no et pot fer por ni angúnia.

- És molt divertit dormir a la mateixa cambra amb una amiga –va afegir una nena.

L'Ariadna no estava molt convençuda amb aquesta solució, però per intentar-ho no hi perdia res. En arribar a casa el primer que va fer va ser comprovar que l'aranya encara era allà. I tant que sí! havia teixit una teranyina preciosa a la cantonada del sostre que hi havia sobre el llit, i la llum que entrava per la finestra la feia brillar.

- Hola aranya, jo em dic Ariadna i visc aquí –va començar la nena–. Com estàs?

L'aranya estava immòbil a casa seva, amb tot el tràfec de les obres s'havia cansat moltíssim, i no havia pogut atrapar res per menjar encara. Més li valia recuperar les forces.

- Com et dius? –continuava l'Ariadna–. No et puc dir sempre aranya, has de tenir un nom. Com que segur que encara no en tens cap, et diré Mariona, sempre m'ha agradat molt aquest nom.
La Mariona veia com aquella nena entremaliada que havia fet que l'escombressin li estava parlant. Anava a fer una becaina, però amb l'Ariadna tan pendent del que feia, no era prudent adormir-se, no fos cas que aquest cop, desapareguessin per sempre teranyina i aranya.

L'Ariadna se sentia una mica frustrada perquè l'aranya ni s'immutava.

-Potser el que necessites és temps, segur que quan ens coneguem una mica més, ens acabem fent amigues i deixo de patir perquè estiguis al meu sostre.

Va marxar a buscar el berenar i se'n va anar cap a fora a jugar amb els animals, com feia sempre.
Sopant, la mare es burlava de l'Ariadna:

- Al final no ens hem desfet d'aquella aranyeta, que ja no et fa por?

- He decidit donar-li una oportunitat. Sé que no se'm menjarà, però encara em fa una mica d'angúnia. Provaré a fer-m'hi amiga.

- A veure si ara la converteixes en la teva mascota, i acabes anant amunt i avall amb l'aranya a l'espatlla tot el dia! –va riure el pare.

A l'hora d'anar a dormir, l'Ariadna es va posar al llit, la mare li va fer un petó de bona nit, va tancar el llum i va sortir de l'habitació. Segur que la Mariona l'espiava des de dalt.

- Mariona, ets aquí?
La Mariona feia estona que dormia i l'Ariadna l'acabava de despertar.

- Ja sé que l'altre dia et vaig fer una mala passada, perdona'm. Suposo que ara no entens perquè t'estic parlant.

I la nena va començar a explicar-li tota la història a la Mariona, que amb tan de xivarri, no es podia tornar a adormir.

Van anar passant els dies, i l'Ariadna va superar el seu problema amb les aranyes. El primer que feia cada dia en arribar a casa era anar a saludar la Mariona, i li explicava tot el que li havia anat passant durant el dia. La Mariona s'havia convertit en una bona amiga: sempre escoltava molt atentament i no es queixava mai per res.

L'aranya Mariona, havia triat aquell racó de la casa, perquè era molt tranquil: durant el dia no hi havia mai ningú i podia prendre el sol sense que ningú la molestés. Però des de feia uns dies, l'Ariadna no parava d'entrar i sortir a tot hora fent soroll i observant-la de ben aprop. A les aranyes no els agrada que les persones hi estiguin tan a prop, i va decidir buscar-se un altre racó més agradable. Havia sentit a dir que a l'estable només hi havia una vaca i que gairebé no feia soroll. A més, les vaques sempre estan envoltades de mosques suculentes, i feia dies que la Mariona no feia un bon àpat.

Decidit, la Mariona va fer les maletes, i se'n va anar a veure què trobava per l'estable.

Així que va arribar el dia que l'Ariadna, en tornar de l'escola, va descobrir que la Mariona havia desaparegut. La va buscar per tota l'habitació però res. La teranyina encara era allà, però ni rastre de l'aranya. Ara que s'havien fet tan amigues...
Aquella nit se'n va anar a dormir trista pensant que la Mariona no tornaria a dormir més amb ella, però al dia següent, ja pràcticament ni se’n recordava. Encara podia continuar jugant amb tots els animals de la granja.

La Mariona va trobar el sostre perfecte per viure a l'estable, i el menjar era abundant, així que va decidir quedar-s'hi a viure per sempre.

L'Ariadna es va anar fent gran, i ja se sap, vivint al camp, molt sovint es va topar amb alguna aranya. Però ara ja no xisclava, ni mirava d'aixafar-la. Cada cop que en veia una somreia i se’n recordava de la Mariona. Què devia estar fent ara?

Dimarts dia 27 de novembre (Infantil)

LLADRES AL JARDÍ

HAVIA CORREGUT LA NOTÍCIA QUE AL JARDÍ HI HAVIA LLADRES I EL SENYOR ESCARABAT TEMIA QUE LA SEVA CASA FOS LA SEGÜENT, JA QUE TOTS SABIEN QUE ACABAVA DE RECOLLIR LA SEVA GRAN COLLITA ANUAL DE MENJAR.  AIXÍ QUE AQUEST DIA VA MUNTAR GUÀRDIA A LA FINESTRA. VIGILAVA AMB UN TELESCOPI TOT EL QUE ES MOVIA, I VA VEURE COM A UN TEMPS S'ACOSTAVEN UNA PERILLOSA ARANYA NEGRA, I UNA PRECIOSA MARIETA.

L'ESCARABAT HAGUÉS ANAT A PARLAR AMB LA MARIETA, PERÒ HAVIA DE VIGILAR LA SEVA CASA DE L'ARANYA. L'ARANYA S'APROPAVA MÉS, AIXÍ QUE ARMANT-SE DE VALOR, VA SORTIR A LA PORTA I ES VA ENCARAR AMB L'ARANYA. LI VA COSTAR ALGUN TEMPS ESPANTAR L'ARANYA, FINS QUE FINALMENT ES VA ALLUNYAR. L'ESCARABAT VA TORNAR TRIOMFANT A CASA, PERÒ EN ARRIBAR A LA PORTA LA VA TROBAR OBERTA I TOT EL SEU MENJAR HAVIA DESAPAREGUT. EN TORNAR FORA VA TENIR EL TEMPS JUST PER VEURE DE LLUNY A LA MARIETA FUGIR AMB TOT EL SEU MENJAR.

AFLIGIT, VA ANAR A EXPLICAR-HO A LA POLICIA DEL JARDÍ, ON LI VAN EXPLICAR QUE SUPOSAVEN QUE SERIA EL SEGÜENT, I HAVIEN ENVIAT AL SEU MILLOR AGENT, UNA ARANYA NOUVINGUDA COM A REFORÇ, PER AJUDAR-LO. AIXÍ, L'ESCARABAT VA APRENDRE A NO DEIXAR-SE PORTAR PELS PREJUDICIS I LES APARENCES.

Dilluns dia 26 de novembre (4rt a 6è de primària)

... I camineu plegats
Joaquim Guimerà

No busquis a l'horitzó
els camins ja fets,
No hi són!

El camí, el teu camí
el trobaràs
sense saber-ho
tot caminant.

No busquis la seguretat de l'arbre
amb les arrels inamovibles
sota la terra.

La teva seguretat
és justament el caminar.

Busca, això sí,
els amics,
que com tu, continuen cercant.
I feu camí junts...

...Talleu les herbes.
...Respireu ben a fons.
...Aixequeu la mirada.
...Escolteu els ocells.

I camineu plegats
anys i anys
fins a la posta
definitiva del sol.

Dilluns dia 26 de novembre (1r a 3r de primària)

Comença un nou dia.

Que el teu amor, Jesús,

ompli els nostres cors.

Que treballem a l’escola

i ens ajudem els uns al altres.

Que sapiguem jugar

amb tots els nostres companys,

que siguem amics de tots.

Que siguem amables

i col·laboradors a casa.

Dilluns dia 26 de novembre (Infantil)

VULL…

SABER JUGAR AMB ELS AMICS SENSE ENFADAR-ME I A COMPARTIR LES JOGUINES      AMB ELLS.

Divendres dia 23 de novembre (Infantil)

SI US PLAU

Jordi Tonietti

SI VOLS UNA COSA,

DEMANA SI US PLAU,

ÉS FÀCIL DE DIR-HO,

I AIXÒ NO FA MAL.

APRENDRE A SER AMABLE

NO VAL CAP DINER,

I NO ET FACI MANDRA

DIR GRÀCIES TAMBÉ.

Divendres dia 23 de novembre (1r a 6è de primària)

Escolteu la cançó tot llegint la lletra. Quin REGAL t'aporta al teu dia a dia?

Todo se transforma

Jorge Drexler

Tu beso se hizo calor,

Luego el calor, movimiento,

Luego gota de sudor

Que se hizo vapor, luego viento

Que en un rincón de la rioja

Movió el aspa de un molino

Mientras se pisaba el vino

Que bebió tu boca roja.

Tu boca roja en la mía,

La copa que gira en mi mano,

Y mientras el vino caía

Supe que de algún lejano

Rincón de otra galaxia,

El amor que me darías,

Transformado, volvería

Un día a darte las gracias.

Cada uno da lo que recibe

Y luego recibe lo que da,

Nada es más simple,

No hay otra norma:

Nada se pierde,

Todo se transforma.

El vino que pagué yo,

Con aquel euro italiano

Que había estado en un vagón

Antes de estar en mi mano,

Y antes de eso en torino,

Y antes de torino, en prato,

Donde hicieron mi zapato

Sobre el que caería el vino.

Zapato que en unas horas

Buscaré bajo tu cama

Con las luces de la aurora,

Junto a tus sandalias planas

Que compraste aquella vez

En salvador de bahía,

Donde a otro diste el amor

Que hoy yo te devolvería

Cada uno da lo que recibe

Y luego recibe lo que da,

Nada es más simple,

No hay otra norma:

Nada se pierde,

Todo se transforma.

Dijous dia 22 de novembre (4rt a 6è de primària)

Dia de la música

Si no podem posar fi a les nostres diferències, contribuïm al fet que el món sigui un lloc apte per a elles.

Dijous dia 22 de novembre (Infantil i 1r a 3r de Primària)

ESCOLTA ABANS DE PARLAR!

Dimecres dia 21 de novembre (4rt a 6è de primària)

A l'autobus, una senyora que seu al seient  té mal d’esquena, però puja una senyora més gran i s’aixeca per deixar-la seure. Tot i el seu mal d’esquena, no li fa res cedir el seu lloc a una persona que ho necessita més que ella. Tu què faries si et trobessis en la mateixa situació? T’aixecaries?

Dimecres dia 21 de novembre (1r a 3r de primària)

La Marta ha de llegir una estoneta cada dia. Avui s’ha descuidat el llibre que més li agrada a casa els avis i n’ha d’agafar un altre de la seva biblioteca. Està enfadada!

Però no té cap més remei que llegir un dels llibres que té a l’habitació encara que no li agradi tant.

Dimecres dia 21 de novembre (Infantil)

LA MARIA I LA CARLA S’HAN DISCUTIT. LA SENYORETA ELS HA DIT QUE BUSQUÉSSIN INFORMACIÓ DE LA TARDOR.

LA MARIA DIU QUE A LA TARDOR CAUEN LES FULLES DELS ARBRES; LA CARLA DIU QUE NO CAUEN A TOTS ELS ARBRES. TOTES DUES TENEN PART DE RAÓ, PERÒ NO SE N’ADONEN! 

Dimarts dia 20 de novembre (4rt a 6è de primària)

Els tres cecs

Hi havia una vegada tres savis. I eren molt savis. Tot i que tots tres eren cecs. Com que no podien veure, s'havien acostumat a conèixer les coses amb només tocar-les. Feien us de les seves mans per a donar-se conte de la mida, de la qualitat i del caliu d'allò que es posava al seu abast.
Un circ va arribar al poble on vivien els tres savis que eren cecs. Entre les meravelloses coses que van arribar amb el circ, venia un gran elefant blanc. I era tan extraordinari aquests animal que tota la gent no feia més que parlar d'ell.
Els tres savis que eren cecs també van voler conèixer a l'elefant. Es van fer portar fins al lloc on era i van demanar permís per a poder tocar-lo. Com que l'animal era molt mans, no hi va haver cap problema per que ho fessin.
El primer dels tres va estirar les seves mans i va tocar a la bèstia en el cap. Va sentir sota els seus dits les enormes orelles i després els dos enormes ullals de marfil que sobresortien de la petita boca. Va quedar tan admirat del que havia conegut que immediatament va anar a contar als altres dos el que havia après. Els va dir:
- L'elefant és com un tronc, cobert ambdues parts per dues flassades, i del que surten dues grans llances fredes i dures.
Però resulta que quan li va tocar el torn al segon savi, les seves mans van tocar l'animal en la panxa. Va intentar de rodejar el seu cos, però aquest era tan gran que no podia rodejar-lo amb els braços oberts. Després de molt palpar, va decidir contar ell també el que havia après. Els va dir:
- L'elefant s'assembla a un tambor posat sobre quatre potes grosses, i esta folrat de cuir amb pel per fora.
Llavors va anar el tercer savi, i va agafar l'animal just per la cua, es va penjar d'ella i va començar a balancejar-se com fan els nens amb una corda. Com que això li agradava a la bèstia, va estar llarga estona divertint-se en mig dels riures de tots. Quan va deixar el joc, comentava el que sabia. També ell va dir:
- Jo sé molt bé el que és un elefant. És una corda forta i grossa, que té un pinzell en la punta. Serveix per a balancejar-se.
Resulta que quan van tornar a casa i van començar a xerrar entre ells del que havien descobert sobre l'elefant no es podien posar d'acord. Cada un estava plenament segur del que coneixia. I a més tenien la certesa de que només hi havia un elefant i que els tres estaven parlant del mateix, però el que deien semblava impossible de lligar. Tant van xerrar i discutir que quasi es barallen.
Però a fi de contes, com que eren els tres molt savis, van decidir demanar ajuda, i van anar a preguntar a un altre savi que havia tingut l'oportunitat de veure l'elefant amb els seus propis ulls.
I llavors van descobrir que cada un d'ells tenia raó. Una part de la raó. Però que coneixien de l'elefant només la part que havien tocat.

Dimarts dia 20 de novembre (Infantil i 1r a 3r de primària)

Escolta aquest conta i reflexiona sobre ell. Desitgem que t'agradi.

Dilluns dia 19 de novembre (4rt a 6è de primària)

En el silenci d'aquest dia que neix

Senyor, en el silenci d'aquest dia que neix,
vinc a demanar-te la pau,
la saviesa i la força.

Concedeix-me ésser pacient, comprensiu i dolç.
Concedeix-me que vegi els teus fills,
més enllà de les seves aparences,
tal com Tu mateix els estàs veient.
Concedeix-me que en cadascun d'ells
no vegi sinó el bé.
Clou les meves orelles a qualsevol mentida,
preserva la meva llengua de qualsevol maledicència:
que tan sols els pensaments que beneeixen
siguin els que romanguin en el meu esperit.

Revesteix-te de la teva bellesa, Senyor.
Concedeix-me ser qui sap portar i ser feliç
per tal que tots aquells que es trobin amb mi
puguin descobrir la teva presència
i que tot al llarg d'aquesta jornada
no sigui sinó lloança.

Dilluns dia 19 de novembre (1r a 3r de primària)

EL NEN QUE NO JUGAVA

Estava molt bé jugant amb els infants del meu grup,

quan m'he adonat que al fons de tot,

apartat d'aquella diversió,

hi havia un nen que no jugava.

Tot plegat se m'ha acudit anar-lo a buscar,

i ara, Senyor, sóc feliç,

aquest nen també ha jugat amb nosaltres.

Això m'ha fet pensar que a vegades

som molt egoistes i només pensem

a divertir-nos nosaltres;

o que ens trobem tan bé

que no ens fixem en els que no hi participen.

Senyor, et demano que no ens fixem només en nosaltres

i que sapiguem buscar la felicitat dels altres

encara que no siguin del nostre grup.

Gràcies, Senyor, per aquest dia tan divertit.