Dimarts dia 20 de novembre (4rt a 6è de primària)

Els tres cecs

Hi havia una vegada tres savis. I eren molt savis. Tot i que tots tres eren cecs. Com que no podien veure, s'havien acostumat a conèixer les coses amb només tocar-les. Feien us de les seves mans per a donar-se conte de la mida, de la qualitat i del caliu d'allò que es posava al seu abast.
Un circ va arribar al poble on vivien els tres savis que eren cecs. Entre les meravelloses coses que van arribar amb el circ, venia un gran elefant blanc. I era tan extraordinari aquests animal que tota la gent no feia més que parlar d'ell.
Els tres savis que eren cecs també van voler conèixer a l'elefant. Es van fer portar fins al lloc on era i van demanar permís per a poder tocar-lo. Com que l'animal era molt mans, no hi va haver cap problema per que ho fessin.
El primer dels tres va estirar les seves mans i va tocar a la bèstia en el cap. Va sentir sota els seus dits les enormes orelles i després els dos enormes ullals de marfil que sobresortien de la petita boca. Va quedar tan admirat del que havia conegut que immediatament va anar a contar als altres dos el que havia après. Els va dir:
- L'elefant és com un tronc, cobert ambdues parts per dues flassades, i del que surten dues grans llances fredes i dures.
Però resulta que quan li va tocar el torn al segon savi, les seves mans van tocar l'animal en la panxa. Va intentar de rodejar el seu cos, però aquest era tan gran que no podia rodejar-lo amb els braços oberts. Després de molt palpar, va decidir contar ell també el que havia après. Els va dir:
- L'elefant s'assembla a un tambor posat sobre quatre potes grosses, i esta folrat de cuir amb pel per fora.
Llavors va anar el tercer savi, i va agafar l'animal just per la cua, es va penjar d'ella i va començar a balancejar-se com fan els nens amb una corda. Com que això li agradava a la bèstia, va estar llarga estona divertint-se en mig dels riures de tots. Quan va deixar el joc, comentava el que sabia. També ell va dir:
- Jo sé molt bé el que és un elefant. És una corda forta i grossa, que té un pinzell en la punta. Serveix per a balancejar-se.
Resulta que quan van tornar a casa i van començar a xerrar entre ells del que havien descobert sobre l'elefant no es podien posar d'acord. Cada un estava plenament segur del que coneixia. I a més tenien la certesa de que només hi havia un elefant i que els tres estaven parlant del mateix, però el que deien semblava impossible de lligar. Tant van xerrar i discutir que quasi es barallen.
Però a fi de contes, com que eren els tres molt savis, van decidir demanar ajuda, i van anar a preguntar a un altre savi que havia tingut l'oportunitat de veure l'elefant amb els seus propis ulls.
I llavors van descobrir que cada un d'ells tenia raó. Una part de la raó. Però que coneixien de l'elefant només la part que havien tocat.