Dijous 2 de Febrer

Dimecres 1 de Febrer (Primaria)

La lliçó de la papallona

“Un home va observar que en un capoll hi apareixia una obertura. Després va veure com la papallona s’esforçava durant hores per tal que el seu cos passés a través d’aquell petit orifici.

En un moment donat a l’home li va semblar que la papallona havia arribat al límit dels seus esforços i que no podia avançar més. Llavors l’home va decidir ajudar l’animalet: va prendre unes tisores i va fer l’orifici més gran. La papallona alliberada va sortir fàcilment.

Però el seu cos estava atrofiat. L’home va continuar observant perquè pensava que, en qualsevol moment, les seves ales s’obririen i es començarien a moure.

Res d’això va succeir! En realitat, la papallona va passar la resta de la seva vida arrossegant-se amb un cos deforme i les ales atrofiades. Mai va ser capaç de volar.

L’home no comprenia, malgrat la seva bona voluntat, que l’esforç necessari per tal que la papallona passés per la petita obertura, era la manera per la qual s’aconseguia que els fluids del seu cos arribessin a les ales, i així estar aviat preparada per volar”.

“La lliçó de la papallona”

Algunes vegades, l’esforç és precisament allò que es necessita a les nostres vides. Si tinguéssim una vida sense obstacles no seríem tan forts com podríem haver estat i mai podríem volar.

Dimarts, 31 de Gener (Primària)

Lluc 13, 23-30

Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23 Algú li preguntà:

--Senyor, ¿són pocs els qui se salven?

Jesús els contestà:

24 --Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.

25 »Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: "Senyor, obre'ns." Ell us respondrà: "No sé d'on sou." 26 Llavors us posareu a dir: "Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!" 27 Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! " 28 Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. 29 I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. 30 Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers. 

Dimarts, 31 de Gener (Infantil)

ELS TRES PORQUETS

EN EL COR DEL BOSC HI VIVIEN TRES PORQUETS QUE EREN GERMANS. EL LLOP SEMPRE ELS PERSEGUIA PER MENJAR-SE'LS. PER PODER ESCAPAR DEL LLOP, ELS TRES PORQUETS DECIDIREN FER-SE UNA CASA. EL MÉS PETIT VA FER-SE UNA CASA DE PALLA, PER ACABAR ABANS I ANAR-SE'N A JUGAR.

EL MITJÀ ES VA CONSTRUIR UNA CASA DE FUSTA. AL VEURE QUE EL SEU GERMÀ PETIT HAVIA ACABAT JA, S'AFANYÀ PER ANAR-SE'N A JUGAR AMB ELL.

I EL MÉS GRAN TREBALLAVA EN LA SEVA CASA DE TOTXOS.

- JA VEUREU EL QUE FA EL LLOP AMB LES VOSTRES CASES - VA RENYAR ALS SEUS GERMANS MENTRE AQUESTS S'HO PASSAVEN LA MAR DE BÉ.

EL LLOP VA SORTIR DARRERA EL PORQUET PETIT I EL PERSEGUÍ. EL PORQUET VA CÓRRER I CÓRRER FINS A LA SEVA CASETA DE PALLA, EL LLOP S'ATURÀ I VA COMENÇAR A BUFAR I BUFAR FINS QUE LA CASETA DE PALLA VA CAURE.

EL LLOP LLAVORS PERSEGUÍ AL PORQUET PETIT PEL BOSC, QUE CORREGUÉ A REFUGIAR-SE A CASA DEL SEU GERMÀ MITJÀ. PERÒ EL LLOP TORNÀ A BUFAR I BUFAR FINS QUE LA CASETA DE FUSTA VA CAURE. ELS DOS PORQUETS VAN SORTIR DISPARATS D'ALLÀ.

GAIREBÉ SENSE ALÈ, AMB EL LLOP ENGANXAT A LES SABATES, VAN ARRIBAR A CASA DEL GERMÀ GRAN.

ELS TRES ENTRAREN I TANCAREN BÉ TOTES LES PORTES I FINESTRES. EL LLOP BUFÀ I BUFÀ, PERÒ LA CASA NO QUEIA. BUFÀ I BUFÀ, PERÒ LA CASA AGUANTAVA. CANSAT I SENSE ALÈ EL LLOP VA COMENÇAR A DONAR VOLTES A LA CASA, BUSCANT ALGUN LLOC PER ON ENTRAR. AMB UNA ESCALA LLARGUÍSSIMA VA PUJAR FINS AL TEULAT, PER COLAR-SE PER LA XEMENEIA. PERÒ EL PORQUET GRAN VA POSAR AL FOC UNA OLLA AMB AIGUA.EL LLOP GOLAFRE VA DAVALLAR PER L'INTERIOR DE LA XEMENEIA., PERÒ VA CAURE SOBRE L'AIGUA BULLINT I ES VA ESCALDAR.

VA FUGIR D'ALLÀ AMB UNS TERRIBLES UDOLS QUE ES SENTIREN PER TOT EL BOSC, I ES DIU QUE MAI MÉS VA VOLER MENJAR PORQUET.

SORT QUE EL PORQUET GRAN ES VA ESFORÇAR EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA SEVA CASA!

Dilluns, dia 30 de gener (PRIMÀRIA)

Dia escolar de la no-violència i la pau

Un somriure per la pau

(Vicent Maganer Ripoll)

Fes del meu somriure
las mes bonica melodia,
que done ganes de viure
que faça al sol eixir tot el dia.

Llevat del cap l'odi
i sent que som germans de món,
ja que tu i jo tenim un llenguatge propi,
tu i jo parlem amb el cor.

I si veus un acte dolent
no actues amb el cap
sinó amb el cor bondadós que tens,
ja que no es millor qui pega primer
sinó el que ajuda amb la mà davant
i dona exemple, del que s'ha de fer.

 Avui és el dia de la no-violència i la Pau. Podeu fer una pregària especial després de llegir aquest poema i cantar la cançó d’aquest mes.

Dilluns, dia 30 de gener (INFANTIL)

Dia escolar de la no-violència i la pau

PAU

... QUÈ ÉS?

... COM LA PODEM ACONSEGUIR?

...QUÈ PUC FER JO?

DONEM-NOS LES MANS, I CANTEM LA CANÇÓ QUE HEM ESTAT ESCOLTANT AL LLARG D’AQUEST MES. DEIXEM LA NOSTRA EMPREMTA DE PAU!

Divendres, 27 de Gener (Infantil i Primària)

 EL SWING DE LA PAU

Anna Mª Llorente i Rosa Vidal

SI ESTIMES LA VIDA, LA PAU, L'AMISTAT..
APRÈN A CONVIURE AMB QUI TENS AL COSTAT.
DAVANT ELS CONFLICTES TU SIGUES VALENT,
NO ET QUEDIS INDIFERENT!

PODER I EGOISME DOMINEN EN MÓN
I AIXÍ MORT LA GENT A CADA SEGON...
LES GUERRES PERDUREN I LA HUMANITAT
NO TROBA FELICITAT.

CONSTRUÏM CAMINS
QUE ENS PORTIN JUNTS A UN MÓN MILLOR!
QUE ELS POBLES DE LA TERRA
SIGUIN LLIURES DE DEBÒ!
DIBUIXEM UN HORITZÓ
EN UN MAR PINTAT DE BLAU
I ENTONEM AQUEST SWING DE LA PAU.

RES NO ÉS EL QUE SEMBLA, TOT ÉS COMPLICAT!
HI HA MASSA INJUSTÍCIA, NO ES DIU LA VERITAT!
DAVANT LES MENTIDES, TU SIGUES SINCER,
NO FUGIS DEL QUÈ CAL FER!

ENVIA TENDRESA ON HI HAGI DOLOR, 

REGALA ESPERANÇA AQUI PERD LA IL·LUSIÓ 

I LA MELANGIA EN ELS CORS MARCIRÀ 

SI TOTS EN DONEM LA MÀ!

http://www.youtube.com/watch?v=upd5xuG6AHk

Dijous, 26 de Gener (Primària)

La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.Un esforç total és una victòria completa.

Mahatma Gandhi

Dijous, 26 de Gener (Infantil)

ALLÒ QUE HAS GUANYAT AMB ESFORÇ,

HO ESTIMES!

Dimecres, dia 25 de Gener (Infantil)

AQUEST EXCURSIONISTA PUJA A LA MUNTANYA NEVADA. ET SEMBLA QUE ÉS FÀCIL O DIFÍCIL PUJAR AMB NEU? CREUS QUE S’HA D’ESFORÇAR MOLT?

Dimecres, dia 25 de Gener (Primària)

Coneixeu a Jaume Sanllorente? És un periodista que després d’un viatge a l’Índia i conèixer la realitat que viuen en aquell país, decidí deixar-ho tot i instal·lar-se a Bombai. Amb el seu esforç i l’ajuda d’altres voluntaris com ell, han creat una ONG anomenada “Somriures de Bombai”, a través de la qual treballen per ajudar als més desafavorits.

L’esforç d’un mateix, omple als altres i reps molt més del què dones!

Dimarts, 24 de Gener (Infantil)

Si el món fós (Joana Raspall)

SI EL MÓN FOS...

SI EL MÓN FOS ESCRIT EN LLAPIS,

PODRIA ESBORRAR LA LLETRA

QUE VOL FERIR;

PODRIA ESBORRAR MENTIDES

QUE NO CAL DIR;

N'ESBORRARIA L'ENVEJA

QUE PORTA MALS;

N'ESBORRARIA GRANDESES

DE MÈRIT FALS...

PERÒ ÉS ESCRIT AMB TINTA

DE MAL COLOR:

DEL DOLOR BRUT DE LA GUERRA

I DEL DOLOR

QUI VOLDRÀ ESCRIURE UN NOU MÓN MÉS JUST I NET?

POTSER QUE TU I JO HO PROVÉSSIM,

BEN VALENTES, LLETRA PER LLETRA,

DES DEL NOSTRE RACONER...

Dimarts, 24 de Gener (Primària)

El bosc dels laments

Hi va haver una vegada un bosc d'arbres petits que creixien tots alhora. Havia estat plantats per un ancià llaurador que tenia cura de que tots creixessin rectes i sans. Però aquell lloc era un lloc de forts vents, i els petits arbres preferien evitar les molèsties de l'aire encongint i torçant els seus troncs i branques.

L'ancià, sabent que d'aquella manera no podrien créixer bé, s'esforçava a redreçar, i dedicava hores i hores a lligar els seus fins troncs a les estaques i vares que plantava al costat de cada arbre, amb l'esperança que comprenguessin que feia tot allò pel bé dels seus estimats arbres.

Però aquells arbres capritxosos no tenien ganes d'aguantar el vent. Era igual que el vell els prometés que quan fossin alts i rectes l'aire no els molestaria. Sempre se les arreglaven per doblegar i retorçar, i seguir amagant del vent. Només un d'aquells arbres, un que estava situat just al centre del bosc, s'esforçava per seguir creixent dret, i aguantava amb paciència les entremaliadures de l'empipador vent.

Van passar els anys, i el vell va morir. I des de llavors, els arbres van poder créixer al seu aire, torçant i protegint-se del vent com van voler, sense que ningú els molestés. Tots, excepte aquell arbre del centre del bosc, que va seguir decidit a créixer com ho havia de fer un arbre.

Però a mesura que el bosc creixia, i els arbres es feien més gruixuts i robustos, van començar a sentir cruixits al seu interior. Les seves branques i els seus troncs necessitaven seguir creixent, però els arbres estaven tan recargolats que aquest creixement imparable només els provocava un dolor i sofriment encara major que el que s'havien estalviat evitant el vent. Cada dia i cada nit, en el profund del bosc, podien escoltar-se els sorolls i esclafits dels arbres, com si fossin gemecs i sanglots. I al voltant van començar a conèixer aquell lloc com el bosc dels laments.

I era un lloc amb un encant especial, ja que just al centre, envoltat de milers d'arbres de poca alçada, plens de nusos i torçades, s'alçava un impressionant arbre, llarg i recte com cap. I aquest arbre, l'únic que mai cruixia va seguir creixent i creixent sense haver de preocupar-se del sempre entremaliat vent i les seves amigues les brises.

Dilluns, 23 de Gener

Paraules que surten del cor.

Un mossèn, viatjant per Barcelona, anava en un autobús quan va sentir una veu interior que li deia que s’havia d’aixecar i predicar la paraula de Déu allà mateix. El mossèn es va posar a parlar amb la veu interior:

– Em trobaran ridícul, no és el lloc adequat per a un sermó.

Però alguna cosa dins seu hi insistia, era necessari que parlés.

– No m’ho demanis, si us plau que sóc molt tímid –va implorar

L’impuls interior persistia.

Aleshores es va recordar de la seva promesa: acceptar tots els designis de Jesús. Es va alçar, mort de vergonya, i es va posar a parlar de l’Evangeli. Tothom va escoltar en silenci. Ell mirava cadascú dels viatgers i pocs desviaven la mirada. Va dir tot el que sentia que havia de dir, va acabar el sermó i es va tornar a seure.

A hores d’ara encara no sap quina tasca va portar a terme. Però té la completa seguretat que en va portar una a terme: la d’acomplir amb esforç el que se li demanava.

A la següent parada, un jove baixava, intranquil, i agafava un taxi. Algú necessitava urgentment la seva ajuda. I el sermó del capellà li havia fet adonar.

Un altre home també baixava, buscava una cabina de telèfon i trucava al seu germà, amb el que feia anys que s’havia deixat de parlar.

Una senyora, que també havia sentit la prèdica, deixava una almoina generosa en el barret d’un captaire. “Que bé!” –va pensar aquell pobre– “Aquesta nit soparé calent”.

Molts viatgers de l’autobús es van sentir motivats per aquell sermó... qui sap a quanta gent va ajudar.

El cap de setmana 21 i 22 de Gener del 2012

Què us fa pensar aquesta frase?


M'ho varen contar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.

Confuci, 551-479 a. C.

Divendres 20/1/12

Mireu el video i reflexionem sobre el que passa amb aquests infants...que us fa pensar?