LA LLUM DEL COR
AMAPEI
SÓC UN INFANT I VULL CRÉIXER FELIÇ,
M’AGRADA ESTIMAR ALS MEUS AMICS.
EL PARE I LA MARE VAN CREIXENT AMB MI,
M’EDUQUEN PERÒ MAI AMB UN CRIT.
CONÈIXER, SABER, OBSERVAR, DESCOBRIR,
TINC TOT EL MÓN NOMÉS PER A MI.
PERÒ EL MÉS IMPORTANT ÉS TENIR
LLIBERTAT,
DECIDINT EL QUÈ VAIG PENSANT.
I AQUESTA RAÓ EN SÓC MOLT CONSCIENT,
CAL QUE OBRI ELS ULLS I SIGUI BEN
VALENT.
MIRO MÉS ENLLÀ, SÉ QUE PUC DESCOBRIR,
TU EN LA VIDA SEMPRE PODRÀS ESCOLLIR.
TOT AQUEST MÓN QUE TINC AMB MI
ÉS MOLT MILLOR SI ESTIMO AMB TOT EL
COR.
NINGÚ MAI NO EM PODRÀ OBLIGAR
EL QUÈ HE DE CREURE, EL QUÈ HE DE FER O
HE DE PENSAR.
TOT EL QUÈ VEIG SEMPRE EM SEMBLA
PRECIÓS,
VISC EN UN MÓN DE COLORS.
I QUAN MIRO EL CEL ESTRELLAT PER LA
NIT,
L’UNIVERS ÉS INMENS I JO PETIT.
I CREC DE VERITAT, DONCS NO HO SÉ
EXPLICAR,
QUI HA ESTAT CAPAÇ DE PODER-HO CREAR.
LA JOIA ESCLATA, AIXÒ NO TÉ PREU,
HA D’HAVER-HI UN LLOC PEL MEU DÉU.
QUIN GRAN GOIG ÉS SENTIR-ME TANT FELIÇ,
ALGÚ M’ESTIMA SEMPRE PENSA AMB MI.
QUAN LI PARLO I LI DEMANO A ELL,
TOTS SOM GERMANS NO IMPORTA EL COLOR DE LA
PELL.
ES DIGUI AL·LÀ, DÉU O JAVHÉ,
MAHOMA, JESÚS, BUDA O BÉ QUI SAP QUÈ.
N’ESTIC SEGUR I PER TANT VULL DIR,
QUE UNA LLUM AL COR EM BRILLA A MI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario