Un gran tresor
El capità Punydeferro era el pirata més ambiciós de tots
els pirates. Li agradava molt agafar tot allò que brillava, per això tenia
molts tresors.
Una nit, després de robar tot allò brillant que havia
trobat, no podia dormir i va sortir a coberta. Va mirar l’aigua i va veure una
cosa que brillava molt. Era el reflex de l’estrella polar, l’estrella que més
brilla de totes.
El capità Punydeferro, que mai l’havia contemplat amb
tanta curiositat, va quedar meravellat de tant com brillava. Va pensar que si
l’agafava tindria el tresor més valuós de tots. Ràpidament va despertar la
tripulació i va ordenar que el llancessin amb un canó cap a l’estrella per
poder agafar-la, i així ho van fer. Un cop capturada l’estrella, la va posar al
mig del seu immens tresor.
A mesura que van anar passant els dies, l’estrella es va
anar apagant. Com podia ser? Però si era en un immens tresor on ella era la
peça més important de totes! Un dia el capità, amoïnat, se li va acostar i li
va preguntar què li passava. L’estrella, plorant, li va contestar que estava
trista perquè quan era al cel era feliç perquè veia tot el que feia la gent, ajudava
aquells que s’havien perdut i es contagiava de les rialles dels nens. Enmig del
tresor,
estava sola i avorrida. A més, aquella nit era la Nit de
Reis i si ella no brillava els Reis no podrien arribar a les cases dels nens,
ja que ella era qui guiava els Reis amb la seva llum.
El capità Punydeferro, que en el fons tenia un bon cor,
la va tornar al cel i li va donar el seu tresor perquè fos l’estrella que
brillés més del cel i els Reis trobessin totes les cases. L’estrella, contenta,
va demanar als Reis que aquella mateixa nit portessin un telescopi al capità
Punydeferro perquè la pogués observar cada nit de més a prop.
No hay comentarios:
Publicar un comentario