Parlar
massa...
Un matí el meu pare em
convidà a fer un passeig pel bosc i vaig acceptar gustosament. Es va aturar en
una corba i després d'un petit silenci em va preguntar:
- A més del cant dels
ocells, escoltes alguna cosa més?
Vaig parar atenció i uns segons després vaig respondre:
Vaig parar atenció i uns segons després vaig respondre:
- Estic escoltant el
soroll d'una carrossa.
- Això mateix- digué el meu pare - És una carrossa buida.
- Com saps que és una carrossa buida, si encara no la veiem?
- És molt fàcil saber quan una carrossa és buida, es nota pel soroll. Quant més buida, més gran és el soroll que fa.
Em vaig
fer adult i fins avui quan veig una persona que parla massa, que interromp la
conversa de tothom, que se sent prepotent i menysté a la gent, tinc la
impressió de sentir la veu del meu pare dient: 'Quan més buida,
més gran és el soroll que fa.'- Això mateix- digué el meu pare - És una carrossa buida.
- Com saps que és una carrossa buida, si encara no la veiem?
- És molt fàcil saber quan una carrossa és buida, es nota pel soroll. Quant més buida, més gran és el soroll que fa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario