Dijous dia 18 de desembre (4t a 6è de primària)

Dia internacional de l’emigrant i dia nacional d l’esclerosi múltiple

L’esperança

Una Línia

L’horitzó és una línia que separa el cel de la terra i ens ensenya que podem mirar molt lluny. Sembla un miratge perquè mai no pots arribar-hi. En això consisteix el seu truc. Ningú no sap qui el va pintar. Només sabem que sempre hi és, encara que hi hagi una ciutat al damunt, unes muntanyes o un bosc. Es pot mirar des d’una finestra, tot i que es recomana sortir al camp per veure’l. És una il·lusió que en realitat existeix. L’esperança hi viu. Si la vols veure, tanca els ulls; aleshores sabràs que allò que es troba a prop o lluny depèn de tu. En obrir-los, veuràs que l’horitzó és una línia que uneix el cel amb la terra.

RECEPTA PER NO PERDRE L’ESPERANÇA

1.    Utilitzar tot allò que sigui a mà.

2.    Fer dues maletes. Una, per guardar el que ens volem endur. Una altra per la resta. Només ens emportem la primera.

3.    En moments de flaquesa es recomanen els sospirs; fan pessigolles a la llengua.

4.    Emportar-se una ampolla d’aigua i un entrepà; s’hi pot untar una mica de fe, és molt bona i no pesa.

5.    Tornar a dormir a casa i començar de nou el dia següent.

“Receptes de pluja i Sucre” de Eva Manzano i Mónica Gutiérrez