Dia internacional de la llengua materna
Les dues granotes
Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient ple de nata. Immediatament va adonar-se que s’enfonsaven: era impossible nedar o surar massa temps en aquesta massa espessa com arenes movedisses. Al principi, les dues granotes movien les cames per arribar a la vora del recipient, però era inútil perquè només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Sentien que cada vegada nedar era més difícil i sortir a la superfície per respirar es complicava. Una d’elles va dir en veu alta: “No puc més, és impossible sortir d’aquí, en aquesta matèria no es pot nedar! Ja que vaig a morir, no veig perquè allargar aquest sofriment, no entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç inútil!”.
Dit això, va deixar de moure les potes i es va enfonsar amb rapidesa essent literalment engolida per l’espès líquid blanc.
L’altra granota, més persistent o potser més tossuda es va dir: “no hi ha manera! Res es pot fer per avançar en aquesta cosa. No obstant això, encara que s’acosti la meva mort, prefereixo lluitar fins al meu últim alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora”. Així va seguir movent les potes i xipollejant sempre en el mateix lloc sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores. De sobte, de tant moure les cames i batre les anques, agitar i moure les potes, la nata es va convertir en mantega. Sorpresa, la granota va fer un salt, i patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d’allà, va poder tornar a casa cantant alegrement.
Jorge Bucay
