Fent camí
Els Esquirols
ens tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang
com han fet molts.
Compartir el poc aliment
que porto al meu sarró,
tant si m'omple la joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió.
Com la terra és incerta,
així sóc jo.
Dubtaré del compromís
i, a voltes, diré no.
I em mancarà quan calgui
decisió.
Però lluny, a l’horitzó,
ja lliure de l’engany.
Veuré milers com jo,
que van vencent la por.
Alleugeriré el pas,
duent amb mi el sarró.
I avivaré amb el cant,
el pas dels meus companys.
…amb la llum resplandent,
la força del vent m’empeny endavant.
Són els homes
que van vencent la por.
És la joia l’esperit, la força i el crit
que em guia endavant.
Tan lleuger
com el pas dels meus companys.