Dimarts dia 18 de Setembre (Infantil)

EN PATUFET

EN PATUFET ERA MÉS PETIT QUE UN PUÇA. ERA TAN PETIT QUE, PERQUÈ NO EL TREPITGESSIN, SEMPRE ESTAVA CANTANT: "PATIM, PATAM, PATUM, HOMES I DONES DEL CAP DRET; PATIM, PATAM, PATUM, NO TREPITGEU EN PATUFET". UN DIA, EN PATUFET VA ANAR A COMPRAR SAL PER A LA MARE. QUAN VA ARRIBAR A LA BOTIGA, VA DEMANAR UN PAQUET DE SAL, PERÒ EL BOTIGUER NO VEIA D'ON SORTIA LA VEU. FINALMENT, VA VEURE UNA MONEDA QUE ES BELLUGAVA A TERRA, LA VA AGAFAR I AL SEU LLOC HI VA DEIXAR UN PAQUET DE SAL. EL PAQUET VA QUEDAR JUST A SOBRE D'EN PATUFET, QUE VA TORNAR MOLT CONTENT CAP A CASA. L'ENDEMÀ, VA VOLER PORTAR EL DINAR AL SEU PARE, QUE ESTAVA TREBALLANT. VA AGAFAR EL CISTELL I ES VA POSAR A CAMINAR. DE SOBTE, VA COMENÇAR A PLOURE I EN PATUFET ES VA AMAGAR SOTA UNA COL, PERÒ VA VENIR UN BOU I ES VA MENJAR LA COL I EN PATUFET. EL PARE D'EN PATUFET, EN VEURE QUE NINGÚ NO LI PORTAVA EL MENJAR, VA ANAR CAP A CASA. LA MARE ES VA ESTRANYAR QUE EN PATUFET NO HAGUÉS ARRIBAT A LA FÀBRICA, AIXÍ QUE TOTS DOS VAN SORTIR A BUSCAR-LO. NO EL TROBAVEN ENLLOC I CRIDAVEN: "PATUFET, ON ETS?". EN PATUFET CONTESTAVA CRIDANT: "A LA PANXA DEL BOU, QUE NO HI NEVA NI HI PLOU". FINALMENT, EL BOU VA FER UN GRAN PET I EN PATUFET VA SORTIR VOLANT.


LA GENT NOMÉS ES FIXAVA EN EL TAMANY D’EN PATUFET, SENSE FIXAR-SE EN QUE TENIA MOLTES QUALITATS.NO PODEM FIXAR-NOS NOMÉS EN ALLÒ QUE VEIEM DE LES PERSONES...