Dia
de la veu
El bon home i els seu fill
L’amo de Can Jampau tenia un fill, bon xicot, entenimentat i
treballador de mena. El seu pare n’estava molt content però trobava que el noi
tenia poc criteri propi i que es deixava guiar massa pel parer dels altres.
Un dia va dir al seu fill que guarnís la Moresca, que era la
mula que tenien al mas, perquè havien d’anar fins a la vila propera on se
celebrava el mercat i els calia comprar alguna cosa. El noi així ho va fer i,
al cap d’una estona, pare i fill van emprendre amb la mula el camí de la vila.
El pare va dir al seu fill que pugés a cavall de la mula i ell es va posar a
caminar al seu costat.
Al cap de poca estona van trobar dos llenyataires que venien
en direcció contrària, amb la destral al coll, i el pare va dir al seu fill que
es fixés a veure si sentia el que deien. Un dels llenyataires deia a l’altre
- T’hi fixes? Aquest xicot va dalt de cavall i permet que son pare, pobre home,
vagi a peu. Com hi ha món el jovent d’avui dia! Ni respecte als pares no tenen!
- I tu, què hi dius? - va preguntar el pare al seu fill.
- Que trobo que tenen raó.
- Doncs baixa de la mula que hi pujaré jo.
Així ho van fer, més endavant van trobar uns hortolans que
feien camí. De nou el pare va recomanar al fill que es fixés en el que deien.
- Quina poca consciència aquest pare! Ell tan còmodament
dalt de la mula i el vailet, pobret, que encara no té forces, a peu. Quines
coses!
- Què te’n sembla d’això? - va preguntar el pare.
- Em sembla molt entenimentat - va dir el noi.
- Doncs, au, puja tu també i anirem tots dos dalt de cavall
No havien fet gaire camí que van passar un parell de
traginers que duien blat al molí. I en veure la mula amb pare i fill a cavall
no es van saber estar de comentar
- Has vist aquest parell? Que no veuen que la mataran, pobra
mula? Mira que és estimar-se poc el seu animal!
Com que el fill va dir un altre cop que el comentari li
semblava molt assenyat, el pare va decidir que baixessin i que anessin tots dos
a peu, al costat de la mula.
Però vet aquí que abans d’arribar a la vila en van sortir
dues dones que anaven a dur el menjar als homes que treballaven a la vinya i en
veure’ls van dir
- Mira-te’ls aquests! No sé de què els serveix tenir una
mula! La fan anar de buit i ells van a peu. Si n’hi arriba a haver de tanoques
pel món!
Un cop les dones van haver passat el pare es va aturar i va
dir al seu fill.
- Bé, noi, ja ho has sentit. Tant si fem una cosa com si en
fem una altra, sempre n’hi ha que no la troben ben feta. O sigui que, fill meu,
si et deixes guiar pel parer dels altres hauries de canviar de pensament a cada
moment. Val més doncs pensar bé el que s’ha de fer, deixar-los dir i fer les
coses segons el teu parer.
