Visitants

lunes, 8 de abril de 2013

Dimarts dia 9 d'Abril (1r a 3r de primària)


LA CARA PERFECTA
Hi havia una vegada un ninot de paper que no tenia cara. Estava perfectament retallat i pintat per tot el cos, excepte la cara. Però tenia un llapis a la mà, així que podia escollir quin tipus de cara volia tenir. Quina sort! Per això es passava el dia preguntant a tothom qui es trobava:
-Com és una cara perfecte?
-Una que tingui un gran bec – li deien els ocells.
-No, no, que no tinguin bec – li deien els arbres. La cara perfecta està plena de fulles.
-Oblida’t del bec i de les fulles – van dir les flors. Si vols una cara perfecte, omple-la de colors.
I així, amb tots els que es trobava pel camí: animals, rius, muntanyes... tots el van animar a omplir la seva cara amb els seus propis colors i formes. Però quan el ninot es va dibuixar el bec, les fulles, els colors, els cabells, la sorra i mil coses més, va resultar que a ningú li va agradar aquella cara. I ja no se la podia esborrar!
I pensant en la oportunitat que havia perdut de tenir una cara perfecte, el ninot es passava els dies plorant.
Un dia, un núvolet que sentia que plorava se li va acostar:
-Hola ninot!Em sembla que et puc ajudar. Com que sóc un núvol i no tinc forma, puc posar-te la cara que tu vulguis. Què et sembla si miro d’anar-te canviant la cara fins que trobem la que t’agrada?. Segur que ho podem arreglar una mica.
Al ninot li va agradar la idea, i el núvol li va fer mil tipus de cares diferents. Però cap era suficientment perfecta.
-És igual.- va dir el ninot. – Has estat un amic perfecte!
I li va fer una abraçada tan gran, que el núvol va fer un somriure d’orella a orella. En aquell mateix moment, el ninot va dir:
-Aquesta! Aquesta és la cara que vull! És una cara perfecta!
-Quina ? – va demanar el núvol – Però si ara no he fet res...
-Que si, que sí! És la cara que poses quan et faig una abraçada.
El núvol va veure que feia referència al gran somriure. I junts van agafar el llapis per dibuixar un enorme somriure que sobrepasses a tots els becs, cabells, colors i fulles.
I efectivament, aquella cara era la única cara que agradava a tot el món, perquè tenia un ingredient secret: un somriure màgic!

No hay comentarios:

Publicar un comentario