Dimarts dia 16 d'abril (4rt a 6è de primària)

Dia de la veu

El bon home i els seu fill

L’amo de Can Jampau tenia un fill, bon xicot, entenimentat i treballador de mena. El seu pare n’estava molt content però trobava que el noi tenia poc criteri propi i que es deixava guiar massa pel parer dels altres.

Un dia va dir al seu fill que guarnís la Moresca, que era la mula que tenien al mas, perquè havien d’anar fins a la vila propera on se celebrava el mercat i els calia comprar alguna cosa. El noi així ho va fer i, al cap d’una estona, pare i fill van emprendre amb la mula el camí de la vila. El pare va dir al seu fill que pugés a cavall de la mula i ell es va posar a caminar al seu costat.

Al cap de poca estona van trobar dos llenyataires que venien en direcció contrària, amb la destral al coll, i el pare va dir al seu fill que es fixés a veure si sentia el que deien. Un dels llenyataires deia a l’altre
- T’hi fixes? Aquest xicot va dalt de cavall i permet que son pare, pobre home, vagi a peu. Com hi ha món el jovent d’avui dia! Ni respecte als pares no tenen!

- I tu, què hi dius? - va preguntar el pare al seu fill.

- Que trobo que tenen raó.

- Doncs baixa de la mula que hi pujaré jo.

Així ho van fer, més endavant van trobar uns hortolans que feien camí. De nou el pare va recomanar al fill que es fixés en el que deien.

- Quina poca consciència aquest pare! Ell tan còmodament dalt de la mula i el vailet, pobret, que encara no té forces, a peu. Quines coses!

- Què te’n sembla d’això? - va preguntar el pare.

- Em sembla molt entenimentat - va dir el noi.

- Doncs, au, puja tu també i anirem tots dos dalt de cavall

No havien fet gaire camí que van passar un parell de traginers que duien blat al molí. I en veure la mula amb pare i fill a cavall no es van saber estar de comentar

- Has vist aquest parell? Que no veuen que la mataran, pobra mula? Mira que és estimar-se poc el seu animal!

Com que el fill va dir un altre cop que el comentari li semblava molt assenyat, el pare va decidir que baixessin i que anessin tots dos a peu, al costat de la mula.

Però vet aquí que abans d’arribar a la vila en van sortir dues dones que anaven a dur el menjar als homes que treballaven a la vinya i en veure’ls van dir

- Mira-te’ls aquests! No sé de què els serveix tenir una mula! La fan anar de buit i ells van a peu. Si n’hi arriba a haver de tanoques pel món!

Un cop les dones van haver passat el pare es va aturar i va dir al seu fill.

- Bé, noi, ja ho has sentit. Tant si fem una cosa com si en fem una altra, sempre n’hi ha que no la troben ben feta. O sigui que, fill meu, si et deixes guiar pel parer dels altres hauries de canviar de pensament a cada moment. Val més doncs pensar bé el que s’ha de fer, deixar-los dir i fer les coses segons el teu parer.