Visitants

jueves, 31 de mayo de 2012

Divendres, dia 1 de Juny (Primària)


Em dones força
Disc de la Marató 2012, 
Sergi Dalma i Escolania de Montserrat


Escolta-la a...http://www.youtube.com/watch?v=Q4qHhz-w05M

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi

Divendres, dia 1 de Juny (Infantil)


I A TU QUÈ T’AGRADA?
AMAPEI


Escolta-la a...http://www.youtube.com/watch?v=DkIt3QHb8K4
....
A MI M’AGRADA ANAR JUGAR AMB ELS MEUS AMICS I AMIGUES,
AMB NINES I NINOTS, CASTELLS I MOLTA IMAGINACIÓ.
UNS PARES DIVERTITS, TRANQUILS, OBERTS I QUE M’ESTIMIN.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.

ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.

VOLDRIA DESCOBRIR COM SÓC I AIXÍ APRENDRE A VIURE,
OBRIR-ME A TOT UN MÓN ESTRANY QUE NO SÉ A ON VA A PARAR.
PARLAR, SORTIR, ARRISCAR I SOMNIAR AMB UN MÓN LLIURE I SENSE GUERRES.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.

ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.

M’AGRADA AGAFAR LA BICI I REPOSAR AMB UN GLOP D’AIGUA.
M’AGRADA VIATJAR PEL MÓN I CONÈIXER LA GENT.
M’AGRADA ANAR A NEDAR A TRENC D’ALBA I SENTIR EL SOL A LA CARA.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.

ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.

martes, 29 de mayo de 2012

Dimecres, dia 30 de Maig (Primària)



Són moltes les situacions en què podem ajudar als altres. Compartiu amb els vostres companys, moments en què heu ajudat a l’altre o situacions en què podríeu ajudar. Féu un propòsit: compromteu-vos a ajudar d’alguna manera a algú al llarg d’aquest proper mes de juny.

Dimecres, dia 30 de Maig (Infantil)


AQUESTS NENS I NENES SÓN COMPANYS DE CLASSE. A L’HORA DE BIBLIOTECA, TREBALLEN JUNTS I S’AJUDEN. NOSALTRES TREBALLEM JUNTS I ENS AJUDEM? QUAN FEM TREBALL EN GRUP TOTS HI PODEM APORTAR DE LA NOSTRA PART!

lunes, 28 de mayo de 2012

Dimarts, 29 de Maig (Primària)


El repte
Autor/a: Desconegut/da
"Pocs són els homes que construeixen ciutats, la gran majoria les habita". "Pocs són els homes que projecten la construcció d'un pont, la gran majoria l'utilitza". "Pocs són els homes que alcen gratacels i fàbriques, la gran majoria treballa en ells".
Igual que aquests pocs privilegiats, la felicitat arribarà a tu quan T'ATREVEIXIS a explorar... quan T'ATREVEIXIS a posar els fonaments de grans estructures per a satisfer les necessitats dels teus semblants.
Desenvolupa dins teu la magnífica "obsessió" d'ajudar als altres. Motiva als homes i dones a què desenvolupin i utilitzin tot el seu potencial, i així els estaràs ajudant a alçar els fonaments més sòlids i a fer estructures gegantines de les seves vides.
Quan t'hagis atrevit a desenvolupar aquesta "obsessió" d'ajudar els teus semblants, hauràs descobert el significat d'una vida més rica i abundant. El repte és que ho fem!.


Dimarts, 29 de Maig (Infantil)


EXPLICA LA HISTÒRIA DE JESÚS, QUE UN HOME VA SER APALLISSAT PER UNS BANDOLERS, QUE EL VAN DEIXAR AL MIG DEL CAMÍ MIG MORT.

PER ALLÀ HI PASSAREN DIFERENTS PERSONES I TOTS VAN FER VEURE QUE NO VEIEN L’HOME QUE ESTAVA ESTIRAT AL MIG DEL CAMÍ.  LA TERCERA PERSONA ERA UN HOME, QUE AL VEURE AQUELL ALTRE HOME ESTIRAT AL MIG DEL CAMÍ, EL VA PUJAR AL SEU CAVALL I EL VA PORTAR FINS A UN HOSTAL PER CURAR-LI LES FERIDES I AJUDAR-LO A RECUPERAR-SE. NO EL CONEIXIA DE RES, PERÒ EL VA AJUDAR!

JESÚS HO EXPLICAVA A TOTHOM I ELS DEIA QUE FÉSSIN COM EL BON HOME QUE VA RECOLLIR-LO DEL CAMÍ I VA      CURAR-LO SENSE CONÈIXER-LO.

jueves, 24 de mayo de 2012

Divendres, dia 25 de Maig (Primària)


Com et puc ajudar?
Narcís Perich i Els Hewel
Disc de la Marató 2012

No et vull veure si estàs trist.
No et vull veure més plorar.
Si no em dius què està passant,
com et puc jo ajudar?

Demà potser,
no sé el moment,
no sé què fer,
algun dia t’entendré.

Tot el que vas fer per mi
ara jo ho vull fer per tu.
Vull donar-te el meu suport.
El nostre amor encara és viu.

Demà potser,
no sé el moment,
no sé què fer,
algun dia ho entendràs.
Vas regalar-me tot el que és teu
a canvi del millor de mi.
T’estimo, el meu cor és per a tu.
No et vull...

Divendres, dia 25 de Maig (Infantil)

AVUI VOLEM DONAR-TE GRÀCIES PER TOTES LES COSES QUE TENIM AL NOSTRE VOLTANT… GRÀCIES PER LES FLORS… GRÀCIES PER L’AIGUA… GRÀCIES PELS BOSCOS… GRÀCIES PELS OCELLS… GRÀCIES… .. I ET VOLEM DEMANAR QUE ENS AJUDIS A SER VALENTS PER CUIDAR EL NOSTRE PLANETA, A TENIR-NE CURA I A NO DESTROSSAR-HO TOT. ARA, TANCAREM ELS ULLS I ESTAREM EN SILENCI MENTRE ESCOLTEM UNA MÚSICA BEN SUAU QUE ENS POSARAN LES NOSTRES MESTRES. IMAGINAREM QUE ESTEM ENMIG D’UN CAMP I QUE NO SENTIM CAP SOROLL, NOMÉS SENTIM ELS OCELLS. QUAN OBRIREM ELS ULLS, COMPARTIREM AMB ELS COMPANYS EL QUÈ ENS HEM IMAGINAT, PERÒ SOBRETOT COM ENS SENTIM: ESTEM CONTENTS O TRISTOS? ESTEM TRANQUILS? ESTEM…

martes, 22 de mayo de 2012

Dimecres dia 23 de Maig (Infantil i Primària)


Aquests dos atletes participen en els Jocs Paralímpics. Per la seva discapacitat, l’atleta necessita algú al seu costat que el guiï. L’altre, no compta… passa desapercebut i només l’acompanya. Deixa que l’atleta sigui el protagonista, l’ajuda… Series capaç de ser l’atleta que “ajuda”?

lunes, 21 de mayo de 2012

Dimarts dia 22 de Maig (Primària)


Els follets i el sabater

Fa molt de temps, hi havia un pobre sabater que quasi no tenia feina.Un dia, trist i cansat, va tallar l'últim tros de cuir que li quedava, perquè no tenia diners per a comprar més, i se'n va anar a dormir molt aviat.Quan, al matí següent, el sabater es va alçar i va entrar en el seu modest taller, es va trobar amb la sorpresa més gran de la seva vida: sobre la seva taula de treballar hi havia un bell parell de sabates, fets amb el cuir que havia tallat el dia abans.El sabater va cridar a la seva esposa i li va preguntar si els havia fet ella, però la dona tampoc no en sabia res.Van examinar les sabates amb atenció, i van comprovar que era el millor treball que havien vist mai: qui hagués fet aquelles sabates era un autèntic artista.Al cap de poc va passar per allí un senyor molt ric i distingit i va veure les sabates des de la porta. Va entrar i li va dir al sabater:
- Bon home, em permet veure aquestes sabates, si és que estan en venda?
- Per descomptat, senyor -va contestar el sabater, donant-li les sabates.
El client els va examinar amb atenció i va dir:
- El felicito, són les millors sabates que he vist en molt de temps. D'ara en avant, sempre li encarregaré a vosté el meu calçat, i a més penso recomanar-li als meus amics.El cavaller va pagar molt generosament les sabates, i el sabater va córrer a ensenyar-li les monedes a la seva dona. Després va anar a comprar cuir, fil i tot el que necessitava per a seguir treballant, ple d'alegria per la seva bona sort.Gràcies a les monedes que el seu distingit client li havia donat, el sabater va poder comprar material per a fer altres dos parells de sabates. Aquellaa nit va tallar el cuir, va preparar els fils i se'n va anar a dormir aviat , perquè estava esgotat a causa de l'emoció.En el llit, la seva dona i ell van estar xarrant llarga estona, fent tot tipus de suposicions sobre qui podria haver cosit tan meravellosament les sabates la nit anterior. Però, per més voltes
que li donaven, no podien aclarir el misteri, i a la fi es van adormir.
Quina seria la sorpresa i l'alegria del sabater quan, al matí següent, va trobar sobre la seva taula dos parells de sabates tan boniques com els del dia anterior. Va cridar a la seva dona i junts van ballar d'alegria, segurs que algun misteriós protector vetllava per ells.Els nous parells de sabates es van vendre tan ràpidament com lesanteriors, i el sabater va poder comprar més material... I l'endemà va trobar quatre parells de sabates perfectament acabades!A les poques hores els havia venut tots i va comprar més cuir.La història se va repetir una vegada i una altra, i el sabater cada vegada tenia més clients, perquè tots els que compraven les seves sabates els recomanaven als seus amics i coneguts. Al cap d'uns dies, hi havia una llarga cua davant de la sabateria.
Un dia, el sabater li va dir a la seva esposa:
- Fa més d'una setmana que el nostre misteriós benefactor ve a treballar per a nosaltres per la nit, i m'agradaria saber qui és.
- A mi també - va dir la dona -, però potser no vol que el vegem, perquè en cas contrari ja s'hauria presentat, en comptes de venir quan estem dormint.
- Per això - va dir el sabater -, el que hem defer és amagar-nos aquesta nit en el taller i anar rellevant-nos per a dormir, i d'aquesta forma el veurem quan vinga a fer els sabates.
Així ho van fer, i en donar la mitja nit el sabater i la seva esposa van veure el més increïble dels espectacles: uns homenets diminuts, de menys d'un pam d'alçada, van entrar en el taller i van començar a cosir les sabates.Anaven completament nus, i treballaven amb tal rapidesa i habilitat que les sabates sortien de les seves manetes l'una darrere de l'altre com per art de màgia. Al cap d'unes hores, totes les sabates estaven acabades, i els minúsculs homenets se'n van anar tan silenciosament com havien arribat.
- Pobrets , van despullats i han de passar fred - va dir la dona.
- I a més van descalços - va dir el sabater -, Podríem fer-los roba i sabates en agraïment pel que ells han fet.
Immediatament, el sabater i la seva esposa es van posar a treballar.L'endemà tenien llestos un munt de sabatetes i robetes per als homenets. A la nit, ho van posar
tot sobre la taula i van tornar a amagar-se per a veure que passava.En tocar les dotze, van aparéixer de nou els homenets, i en veure els diminuts vestits i sabates que havien preparat per a ells, es van posar a fer salts d'alegria. Van començar a posar-se les robetes, com si fos un joc molt divertit, i quan tots van estar vestits i calçats, se'n anar alegrement per on havien vingut.Els homenets no van tornar mai més, però com el sabater ja s'havia fet famós i li sobrava el treball, ell i la seva dona van viure feliços la resta dels seus dies

Dimarts dia 22 de Maig (Infantil)


Dia internacional de la diversitat biológica

EL PAÍS DE L’ALEGRIA

HI HAVIA UNA VEGADA UN PAÍS TRIST EN EL QUAL TOTS ESTAVEN TRISTOS.

NO HI HAVIA RES ESPECIAL ALLÀ, LA GENT ERA NORMAL I PORTAVEN VIDES NORMALS, PERÒ EREN TRISTOS.

UN DIA VA NÉIXER UN NEN QUE ERA REALMENT BO: SEMPRE PENSAVA EN ELS ALTRES, ERA ORDENAT I ALEGRE, OBEÏA A LA PRIMERA .... I AIXÍ AMB TOT.

I VA RESULTAR QUE AQUEST NEN FEIA QUE LA GENT QUE EL CONEIXIA DEIXÉS D'ESTAR TRIST, I TINGUÉS GANES    D'IMITAR-LO I SER COM ELL, I VAN COMENÇAR A SER ALEGRES I ALEGRAR ALTRES.

ALLÀ ON ANAVA EL NEN, ANAVA TRANSFORMANT EL PAÍS TRIST EN UN PAÍS ALEGRE, I COM QUE VA VIATJAR A TOT ARREU, AL FINAL VA TRANSFORMAR EL PAÍS SENCER.

EL QUE ABANS ERA UN PAÍS TRIST, VA PASSAR A   ANOMENAR-SE EL PAÍS DE L'ALEGRIA.



domingo, 20 de mayo de 2012

jueves, 17 de mayo de 2012

Divendres dia 18 de Maig (Infantil i Primària)


Demà és el dia de Sant Francesc Coll i per això, avui ho celebrem.


AVUI FA 200 ANYS QUE VA NÉIXER SANT FRANCESC COLL. EN FRANCESC VA SER UN NEN COM TOTS NOSALTRES, QUE APRENENT A ESCOLTAR JESÚS, VA DESCOBRIR QUE TOTS PODEM AJUDAR ALS ALTRES. ELL HO VA FER I JUNT AMB LES GERMANES, VA FER ESCOLES COM LES NOSTRES PER TOT ARREU, PER ENSENYAR A LLEGIR I ESCRIURE A TOTES LES NENES QUE NO ANAVEN A ESCOLA. AVUI, DONEM GRÀCIES AL PARE COLL PER TOTES LES NOSTRES ESCOLES!


“GRÀCIES PARE COLL 
PERQUÈ ENCARA AVUI
EL TEU TESTIMONI ENS ANIMA.
GRÀCIES PARE COLL 
PER ESDEVENIR LLUM 
PER A LA NOSTRA VIDA”



QUE LA SEVA LLUM NO S’APAGUI!

miércoles, 16 de mayo de 2012

Dijous, dia 17 de Maig (Primaria)


Com et puc ajudar?
Narcís Perich i Els Hewel
Disc de la Marató 2012

No et vull veure si estàs trist.
No et vull veure més plorar.
Si no em dius què està passant,
com et puc jo ajudar?

Demà potser,
no sé el moment,
no sé què fer,
algun dia t’entendré.

Tot el que vas fer per mi
ara jo ho vull fer per tu.
Vull donar-te el meu suport.
El nostre amor encara és viu.

Demà potser,
no sé el moment,
no sé què fer,
algun dia ho entendràs.
Vas regalar-me tot el que és teu
a canvi del millor de mi.
T’estimo, el meu cor és per a tu.
No et vull...

Dijous dia 17 de Maig (Infantil)


PUFF EL DRAC MÀGIC

PUFF ERA UN DRAC MÀGIC
QUE VIVIA AL FONS DEL MAR,
PERÒ SOL S'AVORRIA MOLT
I SORTIA A JUGAR.

HI HAVIA UN NEN PETIT
QUE SE L'ESTIMAVA MOLT,
ES TROBAVEN A LA PLATJA
TOT JUGANT DE SOL A SOL.
TOTS DOS VAN PREPARAR
UN VIATGE MOLT LLARG,
VOLIEN ANAR A VEURE MÓN
TRAVESSANT EL MAR.

PUFF ERA UN DRAC...

QUAN HI HAVIA TEMPESTA
S'HO ARREGLAVEN MOLT BÉ,
ENFILANT-SE A LA CUA D'EN PUFF
VIGILAVA EL VENT.
NOBLES REIS I PRÍNCEPS
S'INCLINAVEN AL SEU PAS
I QUAN PUFF ELS VA FER UN CRIT
ELS PIRATES VAN CALLAR.

PUFF ERA UN DRAC...

ELS DRACS VIUEN PER SEMPRE
PERÒ ELS NENS ES FAN GRANS,
I VAN CONÈIXER ALTRES JOCS
QUE LI VAN AGRADAR TANT,
QUE UNA NIT MOLT GRIS I TRISTA
EL NEN EL VA DEIXAR,
I ELS BRAMS DE JOIA D'AQUELL DRAC
ES VAN ACABAR.

PUFF ERA UN DRAC...

DOBLEGANT EL SEU LLARG COLL,
EL DRAC ES VA ALLUNYAR,
SEMBLAVA QUE ESTAVA PLOVENT
QUAN ES VA POSAR A PLORAR.
TOT SOL, MOLT TRIST I MOIX,
EL DRAC ES VA ALLUNYAR
I POC A POC, MOLT LENTAMENT,
SE'N TORNÀ AL FONS DEL MAR.

martes, 15 de mayo de 2012

Dimecres, 16 de Maig (Primària)

Ajudar als més necessitats… el què feia Sant Francesc Coll! Qui creiem que són els més necessitats? Com els podem ajudar? On són aquestes persones necessitades? En coneixes alguna?

Dimecres dia 16 de Maig (Infantil)

AQUESTA ÀVIA NECESSITA AJUDA I LA SEVA FILLA, L’AJUDA A FER LES SEVES COSES. PODEM AJUDAR-LA FENT-LI COMPANYIA, PODEM AJUDAR-LA PORTANT-LI ALLÒ QUE NECESSITA…


lunes, 14 de mayo de 2012

Dimarts, dia 15 de Maig (Infantil i Primària)


Dia internacional de les famílies

Faula del Lleó i el ratolí

Dormia tranquil•lament un lleó, quan un ratolí va començar a jugar sobre del seu cos. El lleó es despertà i ràpidament va atrapar el ratolí; ja a  punt de ser devorat, el ratolí li va demanar al lleó que el perdonés, prometent pagar-li complidament arribat el moment oportú. El lleó va posar a riure i el va deixar marxar.

Pocs dies després uns caçadors van capturar al rei de la selva i el van lligar amb una corda a un frondós arbre. Va passar per allí el ratolí, qui al sentir els laments del lleó, va córrer al lloc i va rosegar la corda, deixant-lo lliure.

- Dies enrere - li va dir -, et  vas riure de mi pensant que res podria fer per tu en agraïment. Ara és bo que sàpigues que els petits ratolins som agraïts i complerts.

Mai menyspreïs les promeses dels petits honestos. Quan arribi el moment les compliran. Encara que et sembli que l’altre no et podrà ajudar, segur que en el moment oportú, t’ajudarà com menys et pensis.



domingo, 13 de mayo de 2012

Dilluns dia 14 de Maig (4rt a 6è)


Jesús,
gràcies per la mare que m’estima,
gràcies pel pare que m’estima,
gràcies per els mestres que m’estimen,
gràcies pels amics que m’estimen.

Et demano que m’ajudis a estimar-los a tots per igual, a acostar-me també a aquells que no m’estimen i allargar-los la mà.



Dilluns dia 14 de Maig (1r i 2n de primaria)


Jesús,
et demanen que ens ajudis a saber fer les coses bé.
Que sapiguem aprofitar el temps de treball i el temps de descans.
Volem tenir-te sempre a prop i recordar-nos que tu també vas ser nen i també vas aprendre dels teus pares i dels teus mestres.

Dilluns dia 14 de Maig del 2012


JESÚS,
TU ESCOLTAVES I AJUDAVES A TOTHOM QUE S’ACOSTAVA A TU, SENSE MIRAR COM ERA O QUÈ HAVIA FET.
AJUDAN’S A SABER AJUDAR A TOTHOM  SENSE MIRAR SI ÉS  O NO EL NOSTRE AMIC.

martes, 8 de mayo de 2012

Dimecres dia 9 de Maig (Infantil)

EM MARTÍ TÉ DEURES DE L’ESCOLA I LA SEVA MARE, L’AJUDA. I TU, COM AJUDES A LA MARE I AL PARE?


Dimecres dia 9 de Maig (1r i 3r)


En Gil a la classe de matemàtiques, no sap fer un problema. Demana ajuda a la mestra i ella s’hi acosta i li explica.

Demanes ajuda a la mestra quan tens un problema a la classe?
A vegades et costa demanar ajuda?


Dimecres dia 9 de Maig (4rt a 6è)

Davant de catástrofes naturals, facilment ens mostrem més sensibles i ens volquem a ajudar-los. Però, es manté aquesta ajuda? Com els ajudem? Com ens sentim quan ajudem als altres


lunes, 7 de mayo de 2012

Dimarts dia 8 de Maig (4rt a 6è)


LA BALENA LOLA

La balena Lola era gran, molt gran, i solitària, molt solitària. Feia anys que no volia saber res de ningú, i cada vegada se la notava més tristoia. Quant algú tractava d'apropar-se i animar-la, Lola li donava l'esquena.

Molts pensaven que era la balena més desagradable del món i van deixar de fer-li cas, tot i que la vella Turga, una tortuga marina de més de cent anys, explicava que sempre va ser una balena bona i bondadosa. Un dia, Dido, un jove dofí, va escoltar aquella història, i va decidir seguir a Lola secretament. La va descobrir colpejant la boca contra les roques, arriscant-se enfront de les grans onades a la costa i menjant sorra en el fons del mar. Ningú ho sabia, però Lola tenia un mal alè terrible perquè un peix havia quedat atrapat en la seva boca, i això l'avergonyia tant que no s'atrevia a parlar amb ningú.
Quan Dido es va adonar d'allò, li va oferir la seva ajuda, però Lola no volia encomanar-li el mal alè ni que ningú s'assabentés.

- No vull que pensin que tinc mal alè-deia Lola.

- Per això portes apartada de tots tant de temps? -va respondre Dido, sense poder creure-ho. - Doncs ara no pensen que tinguis mal alè, ara pensen que ets desagradable, avorrida i desagraïda, i que odies a tots. Creus que és millor així?

Llavors Lola va comprendre que el seu orgull, la seva exagerada timidesa, i el no deixar-se ajudar, li havia creat un problema encara més gran. Penedida, va demanar ajuda a Dido per desfer de les restes del peix, i va tornar a parlar amb tots. Però va haver de fer un gran esforç per ser acceptada de nou pels seus amics, i va decidir que mai més deixaria de demanar ajuda si de veritat la necessitava, per molt malament que estigués.

Dimarts dia 8 de Maig de 2012 (1r i 2n de primaria)


El bosquet dels rossinyols
Montserrat Camarasa

Era l’estiu i feia molta calor. En Francesc sempre anava a seure a l’ombra en un petit bosquet, prop de l’escola, on hi vivien una colla de rossinyols.
Aquell any quasi no va ploure i tot era sec, els pobres ocells tenien molta set i no trobaven aigua.
En Francesc se’ls estimava molt i un dia va voler portar-los un garrafó d’aigua de casa seva. El va deixar vora el bosc mentre ell anava a collir unes móres que havia vist a prop del camí.
Va sentir un sorollet, es girà i va verue com un rossinyol s’atansava al garrafó i volia beure però com que no era ben ple, l’ocell no podia arribar a l’aigua amb el bec. L’ocell va intentar tombar el garrafó però, com que pesava molt, no ho va aconseguir.
L’ocell feia voltes i més voltes al garrafó tot piulant
Al cap d’una mica van venir altres rossinyols, van anar recollint pedretes amb el bec i les anaven tirant dins del garrafó. N’hi van posar tantes que l’aigua va anar pujant fins que va sobreexir i tots van poder veure.
En Francesc ho va explicar a l’escola i els nens i nenes van fer uns abeuradors molt bonics i els van portar al bosc. Cada dia, la mainada va portar aigua pels ocells fins que van venir les pluges de tardor.

Dimarts dia 8 de Maig del 2012 (Infantil)


LA BRUIXA DOLÇA

HI HAVIA UNA VEGADA UNA BRUIXA MOLT ESPECIAL, PERQUÈ ERA UNA BRUIXETA BONA, TOT I QUE NO SABIA COM SER BONA. DES DE PETITA, HAVIA ESCOLTAT COM LES BRUIXES LA RENYAVEN PERQUÈ DEIEN QUE TENIA DE SER DOLENTA COM TOTES, I HAVIA PATIT MOLT PERQUÈ NO VOLIA SER DOLENTA. ELS SEUS CONJURS SEMPRE FRACASSAVEN I NO TROBAVA NINGÚ QUE LI ENSENYÉS A SER DOLENTA I SEMPRE ESTAVA TRISTA.

UN DIA ES VA ASSABENTAR QUE LES BRUIXES VOLIEN FER UN CONJUR PER CONVERTIR UNA MUNTANYA EN UN VOLCÀ QUE S’EMPORTARIA TOT EL POBLE. LA BRUIXA BONA VA DECIDIR QUE EVITARIA QUE LES BRUIXES PROVOQUÉSSIN AQUELLA DESGRÀCIA. SE N’ANÀ AL POBLE PERÒ QUAN LA GENT LA VA VEURE, LI VAN COMENÇAR A TIRAR PEDRES PERQUÈ MARXÉS D’ALLÀ. ELLA MARXÀ MOLT TRISTA I ES POSÀ A PLORAR.

UNS NENS S’HI VAN ACOSTAR I LA VAN VEURE COM PLORAVA. LA BRUIXA BONA ELS VA EXPLICAR EL QUÈ PASSAVA: ELLA VOLIA SER UNA BRUIXA BONA PERÒ NO SABIA COM FER-HO. ELS NENS LI VAN EXPLICAR QUE ERA MOLT FÀCIL: NOMÉS HAVIA D’AJUDAR ALS ALTRES I FER COSES PER ELLS.

LA BRUIXA ELS VA PREGUNTAR QUÈ PODIA FER PER ELLS I ELS NENS LI VAN DIR QUE ELS PODRIA DONAR CARAMELS. LA BRUIXA ES POSÀ TRISTA: NO TENIA CARAMELS!

LA BRUIXA BONA VA TORNAR AL POBLE DECIDIA A AJUDAR A TOTHOM, PERÒ PEL CAMÍ, ES TROBÀ AMB LES BRUIXES DOLENTES QUE FEIEN EL CONJUR CONTRA LA MUNTANYA QUE JA S’HAVIA CONVERTIT EN VOLCÀ. NO LI SORTIEN PARAULES MÀGIQUES PER EVITAR QUE LES PEDRES DE FOC QUE SORTIEN DEL VOLCÀ CREMÉSSIN EL POBLE. COMENÇÀ A DIR PARAULES MÀGIQUES I DE SOBTE, LES PEDRES ES CONVERTIREN EN CARAMELS I PLOVIEN CARAMELS!

ELS NENS, S’ADONAREN QUE LA BRUIXA BONA HAVIA AJUDAT A SALVAR EL POBLE I HO VAN EXPLICAR A TOTHOM. DES DE LLAVORS, LA BRUIXA JA ÉS BONA I AJUDA A TOTHOM, I LI CONEIXEN COM LA BRUIXA DOLÇA.

domingo, 6 de mayo de 2012

Dilluns dia 7 de Maig (Infantil)


JESÚS,
ENSENYA’NS A COMPARTIR,
A SER GENEROSOS
I A SABER AJUDAR ALS ALTRES.


Dilluns dia 7 de Maig (Primaria)


I tu? Escrius?


Escriure és més que lletres, que paràgrafs, que lògica, és una espècie de punts suspensius on deixem córrer els nostres més profunds sentiments i pensaments.


Des que vam començar el col·legi estem acostumats a fer-ho, però realment donem la música a les nostres lletres?... No crec, de fet ens sona a bogeria dir que les lletres tenen una nota musical,  doncs jo considero que si! Moltes vegades s'ens oblida  i és el més meravellós de l'escriptura i més quan surt de les nostres experiències i ho podem aconseguir fent ús de l'observació i bassant-se en ella per plantejar un tema a través de l'escriptura ... els psicòlegs especialitzats indiquen que el "escriure" no només ens ajuda a superar les dificultats, sinó que també té efectes beneficiosos sobre la salut física, inclosos ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos. Estudis científics demostren que escriure sobre experiències traumàtiques ajuda a superar-les en menys temps. I els més meravellós d'això és la senzilla raó que només requereix de dos recursos essencials: LLAPIS I PAPER ....


Moltes persones creuen que només és una manera de desfogar moltes penes o dificultats, però també pot ajudar-nos a aconseguir les nostres fites i per tant ser més feliços, en el sentit que si les persones escriuen les seves metes és molt més probable que les aconsegueixin a curt termini i no les abandonin tan fàcilment, de la mateixa manera, gairebé sempre, quan s'escriu, es planteja un veritable escenari del qual voldríem que fos la nostra realitat, és a dir, "un possible ser jo", en aquest possible escenari es senten més feliços fent i sent el que realment volen ser, i simplement fan servir la seva imaginació, deixen córrer el seu llapis basat en la seva pròpia història o en aquella que fàcilment se sent inspirada o inspirat en aquell moment, i en aquest instant moltes vegades ens oblidem dels problemes perquè s'està realment concentrat, aquest és el fet: ESCRIURE ...


És lamentable que tot i que la paraula escrita aquesta tan present en la nostra vida des de petits, les seves virtuts terapèutiques solen passar-nos tan desapercebudes. Per això, no deixis de fer-ho, no importen les vegades que hagis de esborrar i tornar a escriure, atreveix-te i allibera amb un simple llapis el que tens en els teus pensaments, en el teu cor i fins al que sent com un nus que no ha sortit perquè no saps com fer-ho; l'escriptura és l'expressió que et permet comunicar-te no només amb els altres sinó amb el teu veritable Jo interior, de vegades cal escriure moltes tonteries per arribar a alguna cosa nova ...


Jo escric no només perquè em fa ser feliç i sa, sinó perquè quan escric sento que algú pot somriure ...


"La lectura fa l'home complet, la conversa, àgil, i l'escriure, precís".
(Sir Francis Bacon)




jueves, 3 de mayo de 2012

miércoles, 2 de mayo de 2012

Dijous dia 3 de Maig (Infantil i Primària)

Si algú et busca amb fred ... és perquè tens abric.
Si algú et busca amb alegria ... és perquè tens un somriure.
Si algú et busca amb llàgrimes ... és perquè des consol.
Si algú et busca amb versos .... és perquè tens música.
Si algú et busca amb dolor .... és perquè tens el remei.
Si algú et busca amb paraules .. és perquè saps escoltar.
Si algú et busca amb gana ..... és perquè tens amb què alimentar.
Si algú et busca amb petons .... és perquè tens mel.
Si algú et busca amb dubtes .. és perquè saps el camí.
Si algú et busca amb orquestra ... és perquè tens la festa.
Si algú et busca amb fantasies .. és perquè tens la realitat. Si algú et busca amb desesperació .. és perquè tens serenitat.
Si algú et busca amb entusiasme .. és perquè tens fe.
Si algú et busca amb secrets ... és perquè inspires confiança. 
Si algú et busca amb set .. és perquè tens aigua.
 Si algú et busca amb por .... és perquè tens amor.
 Si algú et demana oració ... és perquè tens a Déu.
 Res arriba per casualitat ..... però si per causalitat.

martes, 1 de mayo de 2012

Dimecres dia 2 de Maig (4rt a 6è de Primària)


No us oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu.

He 13,16


Dimecres, dia 2 de Maig (Infantil i 1r i 2n de Primària)


APRENEM A COMPARTIR EL SILENCI




AVUI US PROPOSEM UN JOC:

- LA MESTRA POSARÀ UNA MÚSICA QUE ESCOLTAREM EN SILENCI.

- ESCOLTAREM LA MÚSICA D’UNA MANERA ESPECIAL: CADA NEN O NENA HA DE SEURE A TERRA, DE CARA AL COMPANY. CAL QUE US AGAFEU DE LES MANS I TANQUEU ELS ULLS.

- LA MESTRA MOTIVARÀ I GUIARÀ ELS ALUMNES PERQUÈ FACIN SILENCI. L’OBJECTIU ÉS APRENDRE A ESCOLTAR, PRIMER LA MÚSICA I DESPRÉS LES PRÒPIES EMOCIONS.

- DEPENENT DELS ALUMNES, FAREM DURAR MÉS O MENYS LA MÚSICA. ELS DEMANAREM EN FINALITZAR, SI LA MÚSICA ELS HA FET ESTAR CONTENTS O TRISTOS.

- DONAREM GRÀCIES AL COMPANY PERQUÈ HA COMPARTIT EL SILENCI AMB NOSALTRES FENT-NOS UNA ABRAÇADA.