Dimarts dia 8 de Maig de 2012 (1r i 2n de primaria)

El bosquet dels rossinyols

Montserrat Camarasa

Era l’estiu i feia molta calor. En Francesc sempre anava a seure a l’ombra en un petit bosquet, prop de l’escola, on hi vivien una colla de rossinyols.
Aquell any quasi no va ploure i tot era sec, els pobres ocells tenien molta set i no trobaven aigua.
En Francesc se’ls estimava molt i un dia va voler portar-los un garrafó d’aigua de casa seva. El va deixar vora el bosc mentre ell anava a collir unes móres que havia vist a prop del camí.

Va sentir un sorollet, es girà i va verue com un rossinyol s’atansava al garrafó i volia beure però com que no era ben ple, l’ocell no podia arribar a l’aigua amb el bec. L’ocell va intentar tombar el garrafó però, com que pesava molt, no ho va aconseguir.
L’ocell feia voltes i més voltes al garrafó tot piulant
Al cap d’una mica van venir altres rossinyols, van anar recollint pedretes amb el bec i les anaven tirant dins del garrafó. N’hi van posar tantes que l’aigua va anar pujant fins que va sobreexir i tots van poder veure.
En Francesc ho va explicar a l’escola i els nens i nenes van fer uns abeuradors molt bonics i els van portar al bosc. Cada dia, la mainada va portar aigua pels ocells fins que van venir les pluges de tardor.