LA BALENA LOLA
La balena Lola era gran, molt gran, i solitària, molt solitària. Feia anys que no volia saber res de ningú, i cada vegada se la notava més tristoia. Quant algú tractava d'apropar-se i animar-la, Lola li donava l'esquena.
Molts pensaven que era la balena més desagradable del món i van deixar de fer-li cas, tot i que la vella Turga, una tortuga marina de més de cent anys, explicava que sempre va ser una balena bona i bondadosa. Un dia, Dido, un jove dofí, va escoltar aquella història, i va decidir seguir a Lola secretament. La va descobrir colpejant la boca contra les roques, arriscant-se enfront de les grans onades a la costa i menjant sorra en el fons del mar. Ningú ho sabia, però Lola tenia un mal alè terrible perquè un peix havia quedat atrapat en la seva boca, i això l'avergonyia tant que no s'atrevia a parlar amb ningú.
Quan Dido es va adonar d'allò, li va oferir la seva ajuda, però Lola no volia encomanar-li el mal alè ni que ningú s'assabentés.- No vull que pensin que tinc mal alè-deia Lola.
- Per això portes apartada de tots tant de temps? -va respondre Dido, sense poder creure-ho. - Doncs ara no pensen que tinguis mal alè, ara pensen que ets desagradable, avorrida i desagraïda, i que odies a tots. Creus que és millor així?
Llavors Lola va comprendre que el seu orgull, la seva exagerada timidesa, i el no deixar-se ajudar, li havia creat un problema encara més gran. Penedida, va demanar ajuda a Dido per desfer de les restes del peix, i va tornar a parlar amb tots. Però va haver de fer un gran esforç per ser acceptada de nou pels seus amics, i va decidir que mai més deixaria de demanar ajuda si de veritat la necessitava, per molt malament que estigués.
No hay comentarios:
Publicar un comentario