LA BRUIXA DOLÇA
HI HAVIA UNA VEGADA UNA BRUIXA MOLT ESPECIAL, PERQUÈ ERA UNA BRUIXETA BONA, TOT I QUE NO SABIA COM SER BONA. DES DE PETITA, HAVIA ESCOLTAT COM LES BRUIXES LA RENYAVEN PERQUÈ DEIEN QUE TENIA DE SER DOLENTA COM TOTES, I HAVIA PATIT MOLT PERQUÈ NO VOLIA SER DOLENTA. ELS SEUS CONJURS SEMPRE FRACASSAVEN I NO TROBAVA NINGÚ QUE LI ENSENYÉS A SER DOLENTA I SEMPRE ESTAVA TRISTA.
UN DIA ES VA ASSABENTAR QUE LES BRUIXES VOLIEN FER UN CONJUR PER CONVERTIR UNA MUNTANYA EN UN VOLCÀ QUE S’EMPORTARIA TOT EL POBLE. LA BRUIXA BONA VA DECIDIR QUE EVITARIA QUE LES BRUIXES PROVOQUÉSSIN AQUELLA DESGRÀCIA. SE N’ANÀ AL POBLE PERÒ QUAN LA GENT LA VA VEURE, LI VAN COMENÇAR A TIRAR PEDRES PERQUÈ MARXÉS D’ALLÀ. ELLA MARXÀ MOLT TRISTA I ES POSÀ A PLORAR.
UNS NENS S’HI VAN ACOSTAR I LA VAN VEURE COM PLORAVA. LA BRUIXA BONA ELS VA EXPLICAR EL QUÈ PASSAVA: ELLA VOLIA SER UNA BRUIXA BONA PERÒ NO SABIA COM FER-HO. ELS NENS LI VAN EXPLICAR QUE ERA MOLT FÀCIL: NOMÉS HAVIA D’AJUDAR ALS ALTRES I FER COSES PER ELLS.
LA BRUIXA ELS VA PREGUNTAR QUÈ PODIA FER PER ELLS I ELS NENS LI VAN DIR QUE ELS PODRIA DONAR CARAMELS. LA BRUIXA ES POSÀ TRISTA: NO TENIA CARAMELS!
LA BRUIXA BONA VA TORNAR AL POBLE DECIDIA A AJUDAR A TOTHOM, PERÒ PEL CAMÍ, ES TROBÀ AMB LES BRUIXES DOLENTES QUE FEIEN EL CONJUR CONTRA LA MUNTANYA QUE JA S’HAVIA CONVERTIT EN VOLCÀ. NO LI SORTIEN PARAULES MÀGIQUES PER EVITAR QUE LES PEDRES DE FOC QUE SORTIEN DEL VOLCÀ CREMÉSSIN EL POBLE. COMENÇÀ A DIR PARAULES MÀGIQUES I DE SOBTE, LES PEDRES ES CONVERTIREN EN CARAMELS I PLOVIEN CARAMELS!
ELS NENS, S’ADONAREN QUE LA BRUIXA BONA HAVIA AJUDAT A SALVAR EL POBLE I HO VAN EXPLICAR A TOTHOM. DES DE LLAVORS, LA BRUIXA JA ÉS BONA I AJUDA A TOTHOM, I LI CONEIXEN COM LA BRUIXA DOLÇA.