ÀVIA S’HA FET GRAN. LA SEVA FILLA ESTÀ
AL SEU COSTAT I L’AJUDA A FER EL QUÈ ELLA SOLA NO POT FER. QUAN ERA PETITA,
L’ÀVIA AJUDAVA A LA SEVA FILLA; ARA LA FILLA, L’AJUDA A ELLA. TOTES DUES ESTAN
CONTENTES I AGRAÏDES. QUAN ENS FEM GRANS, HI HA COSES QUE PODEM FER SOLS I
D’ALTRES QUE NECESSITEM AJUDA: L’ÀVIA PODRIA ESTAR TRISTA, PERÒ EN CANVI ESTÀ
CONTENTA PERQUÈ TÉ L’AJUDA DE LA SEVA FILLA!
Amb aquest bloc pretenem trobar espais i moments per a la tranquil·litat, el silenci, la reflexió,l'autoconeixement, la soledat i la pau interior.
Visitants
miércoles, 31 de octubre de 2012
Dimecres dia 31 d'octubre (1r a 3r de primaria)
La
Marta s’ha equivocat en una suma. La mestra l’ajuda a solucionar-ho, però la
Marta s’enfada perquè no es vol equivocar, vol que tot li surti a la primera i
no accepta l’error.
I tu?
T’equivoques?
Tot et surt a la primera?
Dimecres dia 31 d'octubre (4rt a 6è de primària)
Tots aquests nens i nenes són
diferents, únics. Tots van a la mateixa classe, malgrat el seu origen és
diferent. Tots tenen quelcom a aportar als seus companys...
martes, 30 de octubre de 2012
Dimarts dia 30 d'octubre (Infantil)
EN CARLES I LA MARIA
EN
CARLES I LA MARIA JUGUEN AL PATI DE L’ESCOLA. LA MARIA VOL JUGAR A FUTBOL AMB
EL SEU AMIC CARLES, PERÒ TOTA LA COLLA D’ALTRES NENS AMB QUI JUGUEN, NO VOLEN
QUE LA MARIA JUGUI AMB ELLS.
LA
MARIA ENFADADA ELS HI DEMANA:
-
PERQUÈ NO EM DEIXEU JUGAR AMB VOSALTRES?
ELS
NENS LI CONTESTEN:
-
TU MARIA NO CORRES GENS, I NO T’HI VOLEM PERQUÈ SEMPRE ET
PRENEN LA PILOTA ELS DE L’EQUIP CONTRARI!
LA
MARIA ELS DIU:
-
PERÒ SI NO M’HI VOLEU, NO N’APRENDRÉ MAI! JA SÉ QUE NO SÓC
RÀPIDA NI TOCO BÉ LA PILOTA, PERÒ... EN VULL APRENDRE!
EN
CARLES, MOLT TRIST PERQUÈ ELS COMPANYS NO LI VOLEN, S’ACOSTA A LA MARIA I LI
DIU:
-
VINE MARIA, JUGAREM TU I JO! FAREM PRÀCTIQUES DE COM POTS
FER-HO PERQUÈ NO ET PRENGUIN LA PILOTA!
EN CARLES ÉS UN GRAN AMIC! LA MARIA,
SAP EL QUÈ LI COSTA MÉS I PER AIXÒ, S’ESFORÇA I VOL APRENDRE A JUGAR BÉ A
PILOTA. SI SABEM QUÈ ÉS EL QUÈ MÉS ENS COSTA, ENS HEM D’ESFORÇAR PER MILLORAR
EN ALLÒ QUE ENS MANCA!
Dimarts dia 30 d'octubre (1r a 3r de Primària)
El jove cranc
Un jove cranc va pensar: “Per què a la meva família tots caminen endarrere?
Vull aprendre a caminar endavant com les granotes, i així em caigui la cua si
no me n’en surto!”
Va
començar a entrenar-se d’amagat, entre les pedres del riuet nadiu, i els
primers dies acabava esgotat per l’esforç. Topava a tot arreu, es macava la
cuirassa i s’entortolligava una pota amb l’altra. però de mica en mica les
coses van anar millor, perquè tot es pot aprendre, si es vol.
Quan
va estar segur d’ell mateix, es va presentar a la seva família i els va dir:
-
Fixeu-vos bé.
I
va fer una magnífica cursa endavant.
-
Fill meu! – va esclafir en plors la mare -, que se t’ha girat l’enteniment?
Torna en el teu seny, camina tal com t’han ensenyat el teu pare i la teva mare,
camina com els teus germans que tant t’estimen.
Els
seus germans, no obstant, es petaven de riure.
El
pare se’l va mirar severament i després va dir:
-
Ja n’hi ha prou! Si vols viure amb nosaltres, camina com tots els crancs. Si
vols anar a la teva, el riu és prou gros: ves-te’n i no tornis més!
El
bon cranc s’estimava els seus familiars, però estava massa segur d’anar pel bon
camí com per tenir dubtes: va abraçar la mare, va saludar el pare i els germans
i se’n va anar a córrer món.
El
seu pas va desvetllar tot seguit la sorpresa d’un grup de granotes que com a
bones xafarderes s’havien reunit al voltant d’una fulla de nenúfar per fer
petar la xerrada.
-
El món va al revés – va dir una granota -. Mireu aquell cranc i digueu-me que
m’equivoco, si podeu.
-
Ja no hi ha respecte! – va dir una altra granota.
-
I ara! I ara! – va dir una tercera.
Però
el cranc va tirar endavant, tal com sona, pel seu camí. Al cap d’una estona, va
sentir que el cridaven.
Era
un vell cranc d’expressió melangiosa que s’estava tot sol al costat d’un roc.
-
Bon dia – va dir el jove cranc.
El
vell el va observar llargament, i li va preguntar:
-
Què et penses que fas? També jo, quan era jove, em pensava que ensenyaria als
crancs a caminar endavant. I vet aquí què hi he guanyat: visc tot sol, i la
gent es mossegaria la llengua abans que dirigir-me la paraula. Mentre hi siguis
a temps, fes-me cas: acontenta’t a fer com els altres i un dia m’agrairàs el
bon consell.
El
jove cranc no sabia què contestar i no va dir "piu". Però per dintre
pensava: “Tinc raó jo”.
I
tot saludant gentilment el vell, va reprendre orgullosament el seu camí.
Anirà molt lluny? Farà fortuna? Redreçarà totes les
coses tortes d’aquest món?
Dimarts dia 30 d'octubre (4rt a 6è de Primària)
Instruments
En
l'escriptori d'un famós poeta hi havia un tinter que, a la nit, quan les coses
cobraven vida, es donava molta importància. Deia:
“És increïble la de coses boniques que surten de mi. Amb una sola gota de la meva tinta s'omple tota una pàgina. I quantes coses magnífiques i commovedores es poden llegir en elles!”
Però les seves jactàncies van provocar el ressentiment de la ploma:
“No comprens, petit panxut, que tu només ets el que posa la matèria primera? Sóc jo la que amb la teva tinta escric el que hi ha en mi. La que realment escriu és la ploma!”
Va tornar el poeta que va anar a un concert i que amb la música s'havia inspirat. I va escriure en el full:
“Que necis serien l'arc i el violí si penséssin que són ells els qui toquen!
lunes, 29 de octubre de 2012
Dilluns dia 29 d'octubre (4rt a 6è de primaria)
MALEDUCAT
Macedònia
Tinc un amic que viu dins meu
que no te forma exacte i ronda sol pel meu cervell
de tant en tant em fa l' ullet
jo em tapo les orelles però com que està dins
no em serveix de res.
diu el meu amic que és molt divertit
pegar a les nenes de la classe que són molt fifis
deixar el menjar, estudiar poc, no creure mai o fer badalls
aquestes coses en ell li encanten
jo no el vull sentir però em diu vine! Vine! Vine! Vine!
Jo sóc una bona nena però aquest nen no em deixa em pau
I m'agafa de la mà i se'm emporta al seu costat
Per això em porto fatal
Perquè m'esbronques sempre a mi si ha sigut ell que m'ha enredat
Jo sóc molt bona ell m'ha animat és un nen molt maleducat.
S'ha ficat dins meu a mi no em mireu
I s'ho passa bé fent-me fer tot allò que està mal fet
Jo sóc innocent, (si?), i es que ha sigut ell; (si!)
el nen aquest em posseeix de tant en tant i
jo no hi puc fer res quan em diu vine! Vine!Vine! Vine!
Jo sóc una bona nena però aquest nen no em deixa em pau
I m'agafa de la mà i se'm emporta al seu costat
Per això em porto fatal
Perquè m'esbronques sempre a mi si ha sigut ell que m'ha enredat
Jo sóc molt bona ell m'ha animat és un nen molt maleducat.
Saltar pel llit, parlar cridant, berenar al sofà, fer l'animal
no contestar o picar als germans. És un expert
en fer-se el sord per no pillar, en marranejar els plats de menjar;
en passar del gos, del gat, de tu, de tot, de l'avi i l'avia.
No fa els deures mai, ni els més "xupats"; si ja els sap fer, doncs ja no cal.
Farsant, gandul, impertinent, un nen malvat i mentider que m'ha dit vine
Ha sigut ell. M'ha dit vine.
Ell m'ha enredat. M'ha dit vine.
I jo hi he anat quan m'ha dit vine.
que no te forma exacte i ronda sol pel meu cervell
de tant en tant em fa l' ullet
jo em tapo les orelles però com que està dins
no em serveix de res.
diu el meu amic que és molt divertit
pegar a les nenes de la classe que són molt fifis
deixar el menjar, estudiar poc, no creure mai o fer badalls
aquestes coses en ell li encanten
jo no el vull sentir però em diu vine! Vine! Vine! Vine!
Jo sóc una bona nena però aquest nen no em deixa em pau
I m'agafa de la mà i se'm emporta al seu costat
Per això em porto fatal
Perquè m'esbronques sempre a mi si ha sigut ell que m'ha enredat
Jo sóc molt bona ell m'ha animat és un nen molt maleducat.
S'ha ficat dins meu a mi no em mireu
I s'ho passa bé fent-me fer tot allò que està mal fet
Jo sóc innocent, (si?), i es que ha sigut ell; (si!)
el nen aquest em posseeix de tant en tant i
jo no hi puc fer res quan em diu vine! Vine!Vine! Vine!
Jo sóc una bona nena però aquest nen no em deixa em pau
I m'agafa de la mà i se'm emporta al seu costat
Per això em porto fatal
Perquè m'esbronques sempre a mi si ha sigut ell que m'ha enredat
Jo sóc molt bona ell m'ha animat és un nen molt maleducat.
Saltar pel llit, parlar cridant, berenar al sofà, fer l'animal
no contestar o picar als germans. És un expert
en fer-se el sord per no pillar, en marranejar els plats de menjar;
en passar del gos, del gat, de tu, de tot, de l'avi i l'avia.
No fa els deures mai, ni els més "xupats"; si ja els sap fer, doncs ja no cal.
Farsant, gandul, impertinent, un nen malvat i mentider que m'ha dit vine
Ha sigut ell. M'ha dit vine.
Ell m'ha enredat. M'ha dit vine.
I jo hi he anat quan m'ha dit vine.
Dilluns dia 29 d'octubre (1r a 3r de primaria)
JESÚS,
VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTS
per a veure les coses boniques d’aquest món:
el cel, el mar, la Lluna, les muntanyes...
VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTS
per ajudar al meu amic
VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTS
per estimar!
Dilluns dia 29 d'octubre (Infantil)
GRÀCIES...
PERQUÈ
APRENC A ESCOLTAR ALS ALTRES I APRENC A ESPERAR EL MEU TORN, SENSE VOLER SER
SEMPRE EL PRIMER...
jueves, 25 de octubre de 2012
Divendres dia 26 d'octubre (Infantil)
TINC UN BON COR
Jaume Barri
VULL QUATRE CASES,
NO NO.
VULL DUES CASES, NO
NO.
VULL UNA CASETA,
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL TRES
MUNTANYES, NO NO.
VULL UNA MUNTANYA,
NO NO.
VULL UN TURONET
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL DOS VIDEOS, NO
NO.
VULL UN VIDEO, NO
NO.
VULL UNA TELE.
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL UNES BAMBES DE
MARCA, NO NO.
VULL UNES SABATES,
NO NO.
VULL UNES
SANDÀLIES,
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL MOLTS DINERS,
NO NO.
VULL POCS DINERS,
NO NO.
VULL UNA PESSETA,
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP,
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL ESTIMAR-TE A
TU, SÍ SÍ.
VULL SER FELIÇ AMB
TU, SÍ SÍ.
VULL ABRAÇAR-TE A
TU.
JO TAMBÉ ET VULL
ABRAÇAR
I TINC UN BON COR
QUE T’ESTIMA A TU.
Divendres dia 26 d'octubre (1r a 3r de primària)
Sense tu
Terapia
de shock
És de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningú...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillants
i un somriure extravagant
ja no i és l'he perduda
va marxa lluny del meu abast
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no u estic
tu estàs amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningú..
nooohhoo
si no estàs aquí
si no estàs amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estàs aquí
si no estàs amb mi
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs el meu cor....
Divendres dia 26 d'octubre (4rt a 6è)
Jesús...
no
et demano que m’evitis tots els perills,
només
que m’ajudis a afrontar-los.
No
et demano que calmis les meves penes,
sinó
que m’ajudis a superar-les.
No
et demano que no em deixis tenir por,
sinó
que m’ajudis a ser valent i a lluitar per acceptar les adversitats de la vida.
Gràcies
per ser al meu costat...
miércoles, 24 de octubre de 2012
Dijous, dia 25 d'octubre (4rt a 6è de primària)
Abraceu les penes i contrarietats
amb pau i resignació.
Sant Francesc Coll
martes, 23 de octubre de 2012
Dimecres dia 24 d'octubre (Infantil)
AQUESTA NENA VA NÉIXER AMB SÍNDROME DE
DOWN. NO SEMPRE POT FER TOT EL QUE SOM CAPAÇOS DE FER TOTS NOSALTRES, PERÒ S’HI
ESFORÇA I ESTÀ CONTENTA DE TOT EL QUÈ ACONSEGUEIX FER. ELLA ÉS FELIÇ PERQUÈ ELS
QUE TÉ AL SEU VOLTANT, L’ESTIMEN!
A QUI ESTIMES? QUI T’ESTIMA?
Dimecres dia 24 d'octubre (1r a 3r de primària)
Què creus que pensa la Magalí quan es
mira al mirall?
Sóc
guapa, sóc lletja, tinc arrugues, tinc el nas gros, tinc uns ulls preciosos...
Dimecres dia 24 d'octubre (4rt a 6è de primaria)
Aquests esportistes van en cadira de
rodes. Perquè creus que han aconseguit ser grans esportistes malgrat les seves
limitacions?
lunes, 22 de octubre de 2012
Dimarts dia 23 d'octubre (Infantil)
LA RATETA
QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA
ADMINISTRACIÓ
|
HI HAVIA UNA VEGADA
UNA RATETA QUE CADA DIA ESCOMBRAVA L’ESCALETA I UN DIA ES VA TROBAR UN DINARET.
-OH, QUINA SORT QUE HE
TINGUT!! I QUÈ EN PODRIA FER? SI EM COMPRO ATMETLLETES EM CAURAN LES DENTETES.
I SI EM COMPRO UN LLACET PER LA CUETA. SÍ, SÍ, EM COMPRARÉ UN LLACET BEN BONIC
PER POSAR-ME’L A LA CUETA!!
I AIXÍ HO VA FER.
VA ANAR A CASA LA
SENYORA CONILLA I ES ESTAR MIRANT MOLTS LLACETS. AL FINAL ES VA DECIDIR PER UN
LLAÇ DE SATÍ DE COLOR ROSA.
-SÍ AQUEST SI QUE
M’AGRADA! SERÉ L'ENVEJA DEL BARRI, SEGUR QUE TOTHOM EM MIRARÀ - PENSAVA LA
RATETA -UI, NO ME L’EMBOLIQUI QUE ME L'EMPORTO POSAT!
ES VA POSAR A DAVANT
DE CASA SEVA PER LLUIR EL LLACET. I AIXÍ ESTAVA QUAN VA PASSAR EL SENYOR ÀNEC,
QUE VEIENT-LA TAN BONICA LI VA DIR:
-AI RATETA, RATETA, TU
QUE N’ETS TAN BONIQUETA NO ET VOLDRIES CASAR AMB MI, JO QUE SÓC TAN BON FADRÍ?
-AI, NO HO SÉ PAS. A
VEURE QUINA VEU FAS?
-QUAC, QUAC, QUAC!!
-UI, QUE M'EIXORDES. NO ET VULL PER MARIT.
TAMBÉ VA PASSAR UN
GALL AMB LES AMB LES PLOMES ESTARRUFADES QUE LI VA DIR:
-RATETA, RATETA, TU
QUE N’ETS TAN BONIQUETA, NO ET VOLDRIES CASAR AMB MI, JO QUE SÓC TAN BON FADRÍ?
-AI NO HO SÉ PAS. A
VEURE QUINA VEU FAS?
-KIKIRIKÍ, KIKIRIKÍ
!!!
-UI, NO, QUIN XIVARRI
NO ET VULL PER MARIT.
I EL GALL SE’N VA ANAR
AMB EL CAP COT. DESPRÉS VA PASSAR UN GOSSET I LI VA PASSAR EL MATEIX.
AL CAP D’UNA ESTONA VA
PASSAR UN BURRET QUE AL VEURE LA RATETA TAN BONICA NO ES VA PODER ESTAR DE
DIR-LI:
-RATETA, RATETA, TU
QUE N’ETS TAN BONIQUETA, NO ET VOLDRIES CASAR AMB MI, JO QUE SÓC TAN BON FADRÍ.
I LA RATETA, FENT-SE
PREGAR LI VA DIR:
-AI NO HO SÉ PAS,A
VEURE QUINA VEU FAS?
-IIIIAAAA,
IIIIIAAAAAA!!!
-FUIG, FUIG, QUE
M’EIXORDES!!
QUAN LA RATETA JA
COMENÇAVA A PENSAR QUE MAI NO TROBARIA NINGÚ QUE LI FES EL PES VA PASSAR UN
GATET QUE LI VA DIR:
-MIAU RATETA, TU QUE
N’ETS TAN BONIQUETA, NO ET VOLDRIES CASAR AMB MI, JO QUE SÓC TAN BON FADRÍ?
I LA RATETA, FENT-SE
L’ESTRETA:
-AI NO HO SÉ PAS. A
VEURE QUINA VEU FAS?
-MIAUU, MIAUUU!
-SÍ, AMB TU SÍ QUE EM
VULL CASAR!
-MIAUU, MIAUUU !!!
I AIXÍ HO VAN FER. VEN
AVIAT ES VAN CASAR I TOTHOM HI VA SER CONVIDAT.
AQUELL DIA TOTHOM LI
DEIA A LA RATETA:
-VES AMB COMPTE AMB AQUEST GAT!
-VIGILA QUE QUAN
ESTIGUIS DESPISTADA NO ET CLAVI QUEIXALADA!!
I LA RATETA REIA PER
SOTA EL NAS PERQUÈ NOMÉS ELLA I EL SEU MARIDET SABIEN EL SECRET: QUE AQUEST GAT
ERA VEGETARIÀ I NO MENJAVA RATES !!!
I VET AQUÍ UN GOS I VET AQUÍ UN GAT QUE AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT.Dimarts dia 23 d'octubre (1r a 3r de primària)
Sense tu
Terapia
de shock
És de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningú...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillants
i un somriure extravagant
ja no i és l'he perduda
va marxa lluny del meu abast
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no u estic
tu estàs amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningú..
nooohhoo
si no estàs aquí
si no estàs amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estàs aquí
si no estàs amb mi
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs el meu cor....
Dimarts dia 23 d'octubre (4rt a 6è de primària)
Paràbola del fariseu i el publicà
9 A
uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà
aquesta paràbola:
10 --Dos
homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
11 »El
fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies
perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc
com aquest publicà. 12 Dejuno
dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que
adquireixo."
13 »Però
el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es
donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un
pecador."
14 »Jo us
dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui
s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
domingo, 21 de octubre de 2012
Dilluns dia 22 d'octubre (4rt a 6è de primària)
JESÚS...
et
volem demanar perdó per les vegades que hem rebutjat algú per ser tal com és...
Et
demano perdó per...
jueves, 18 de octubre de 2012
Divendres dia 19 d'octubre (Infantil)
TINC UN BON COR
Jaume Barri
VULL QUATRE CASES,
NO NO.
VULL DUES CASES, NO
NO.
VULL UNA CASETA,
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL TRES
MUNTANYES, NO NO.
VULL UNA MUNTANYA,
NO NO.
VULL UN TURONET
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL DOS VIDEOS, NO
NO.
VULL UN VIDEO, NO
NO.
VULL UNA TELE.
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL UNES BAMBES DE
MARCA, NO NO.
VULL UNES SABATES,
NO NO.
VULL UNES
SANDÀLIES,
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL MOLTS DINERS,
NO NO.
VULL POCS DINERS,
NO NO.
VULL UNA PESSETA,
NO, NO EN TINC NI
UNA NI CAP,
PERÒ TINC UN BON
COR QUE ESTIMA DE VERITAT.
VULL ESTIMAR-TE A
TU, SÍ SÍ.
VULL SER FELIÇ AMB
TU, SÍ SÍ.
VULL ABRAÇAR-TE A
TU.
JO TAMBÉ ET VULL
ABRAÇAR
I TINC UN BON COR
QUE T’ESTIMA A TU.
Divendres dia 19 d'octubre (1r a 3r de primària)
EN PATUFET
Vet aquí que una vegada era un pare i una mare, que tenien un fillet tan petit, tan petitet, que li deien en Patufet. Un dia la seva mare, mentre feia coure l'olla, va dir: "Ai, filla, quina guitza em fa sortir a comprar; el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc." En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava, de seguida va contestar: "Mare, si no hi ha safrà, jo us en puc anar a buscar." "On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitó i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?" "Ja hi aniré cantant, i així, si no hem veuen, bé prou que em sentiran" "No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran." "Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà! "I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir: "Bé ja n'hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d'en Josepet." carrer amunt s'encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut. "Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet. Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d'en Josepet, la més bonica d'aquell indret. "Ep, ep!" "Qui hi ha?" "Un dineret de safrà. "I el botiguer tot era mirar per ací i per allà. "Ep, ep!" "Qui hi ha? Què voleu?" "Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Veiam si em despatxeu un dineret de safrà" I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d'un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s'ajup i l'arreplega, posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu, l'agafa ben fort, se'n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer. "Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet" I de por la gent s'amagava en no veure qui cantava, mentre carrer avall passava una paperina sola, sola, sola, com si anés sobre una bola. I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se'n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:"Mare, em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?" "Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu." "Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar! "Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés, la seva mare li digué: "Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar" I en Patufet, que tenia molta força, va agafar el cistell del dinar i, com si res, se'l va carregar a coll. Pel camí, cantava així: "Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet. "En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres, i, pels camins, els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol. A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d'un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d'un cop, comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d'un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut. Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu, fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d'un hort. Aleshores van començar a cridar: "Patufet, on ets? Patufet, on ets? "I en Patufet, de lluny, els contestava: "Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni plou"Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant: "Patufet, on ets? Patufet, on ets?" I en Patufet contestava: "Sóc a la panxa del bou, on ni hi neva ni plou." Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet! Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar, força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar ,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam! I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat. I aquest conte s'ha acabat.
Divendres dia 19 d'octubre (4rt a 6è de primària)
MALEDUCAT
Macedònia
Tinc un amic que viu dins meu
que no te forma exacte i ronda sol pel meu cervell
de tant en tant em fa l' ullet
jo em tapo les orelles però com que està dins
no em serveix de res.
diu el meu amic que és molt divertit
pegar a les nenes de la classe que són molt fifis
deixar el menjar, estudiar poc, no creure mai o fer badalls
aquestes coses en ell li encanten
jo no el vull sentir però em diu vine! Vine! Vine! Vine!
Jo sóc una bona nena però aquest nen no em deixa em pau
I m'agafa de la mà i se'm emporta al seu costat
Per això em porto fatal
Perquè m'esbronques sempre a mi si ha sigut ell que m'ha enredat
Jo sóc molt bona ell m'ha animat és un nen molt maleducat.
S'ha ficat dins meu a mi no em mireu
I s'ho passa bé fent-me fer tot allò que està mal fet
Jo sóc innocent, (si?), i es que ha sigut ell; (si!)
el nen aquest em posseeix de tant en tant i
jo no hi puc fer res quan em diu vine! Vine!Vine! Vine!
Jo sóc una bona nena però aquest nen no em deixa em pau
I m'agafa de la mà i se'm emporta al seu costat
Per això em porto fatal
Perquè m'esbronques sempre a mi si ha sigut ell que m'ha enredat
Jo sóc molt bona ell m'ha animat és un nen molt maleducat.
Saltar pel llit, parlar cridant, berenar al sofà, fer l'animal
no contestar o picar als germans. És un expert
en fer-se el sord per no pillar, en marranejar els plats de menjar;
en passar del gos, del gat, de tu, de tot, de l'avi i l'avia.
No fa els deures mai, ni els més "xupats"; si ja els sap fer, doncs ja no cal.
Farsant, gandul, impertinent, un nen malvat i mentider que m'ha dit vine
Ha sigut ell. M'ha dit vine.
Ell m'ha enredat. M'ha dit vine.
I jo hi he anat quan m'ha dit vine.
que no te forma exacte i ronda sol pel meu cervell
de tant en tant em fa l' ullet
jo em tapo les orelles però com que està dins
no em serveix de res.
diu el meu amic que és molt divertit
pegar a les nenes de la classe que són molt fifis
deixar el menjar, estudiar poc, no creure mai o fer badalls
aquestes coses en ell li encanten
jo no el vull sentir però em diu vine! Vine! Vine! Vine!
Jo sóc una bona nena però aquest nen no em deixa em pau
I m'agafa de la mà i se'm emporta al seu costat
Per això em porto fatal
Perquè m'esbronques sempre a mi si ha sigut ell que m'ha enredat
Jo sóc molt bona ell m'ha animat és un nen molt maleducat.
S'ha ficat dins meu a mi no em mireu
I s'ho passa bé fent-me fer tot allò que està mal fet
Jo sóc innocent, (si?), i es que ha sigut ell; (si!)
el nen aquest em posseeix de tant en tant i
jo no hi puc fer res quan em diu vine! Vine!Vine! Vine!
Jo sóc una bona nena però aquest nen no em deixa em pau
I m'agafa de la mà i se'm emporta al seu costat
Per això em porto fatal
Perquè m'esbronques sempre a mi si ha sigut ell que m'ha enredat
Jo sóc molt bona ell m'ha animat és un nen molt maleducat.
Saltar pel llit, parlar cridant, berenar al sofà, fer l'animal
no contestar o picar als germans. És un expert
en fer-se el sord per no pillar, en marranejar els plats de menjar;
en passar del gos, del gat, de tu, de tot, de l'avi i l'avia.
No fa els deures mai, ni els més "xupats"; si ja els sap fer, doncs ja no cal.
Farsant, gandul, impertinent, un nen malvat i mentider que m'ha dit vine
Ha sigut ell. M'ha dit vine.
Ell m'ha enredat. M'ha dit vine.
I jo hi he anat quan m'ha dit vine.
miércoles, 17 de octubre de 2012
Dijous dia 18 d'octubre (4rt a 6è de primària)
El que aconseguim internament canviarà la nostra realitat externa.
Plutarco
martes, 16 de octubre de 2012
Dimecres dia 17 d'octubre (Tota l'escola)
Comparteixo amb vosaltres aquest video. Sembla que al sud també tenen quelcom per compartir amb nosaltres, i més important que els diners.
https://www.youtube.com/embed/ZkJpzTNeaZQ
Què en penseu?
lunes, 15 de octubre de 2012
Dimarts 16 d'octubre del 2012 (Infantil)
Dia mundial de l’alimentació
L’ÀLIGA, EL CORB I EL MOLTÓ
LLENÇANT-SE DES D'UN CIM, UN ÀLIGA VA AGAFAR UN MOLTÓ. LA VA VEURE EL CORB I TRACTANT D'IMITAR L'ÀLIGA, ES VA LLENÇAR SOBRE EL MOLTÓ, PERÒ AMB TAL DESCONEIXEMENT D'AQUEST ART QUE LES SEVES URPES ES VAN ENREDAR ENTRE LA LLANA, I BATENT FINS AL MÀXIM LES SEVES ALES NO VA ACONSEGUIR SORTIR-SE'N. VEIENT EL PASTOR EL QUE PASSAVA, VA AGAFAR EL CORB I, TALLANT LES PUNTES DE LES SEVES ALES, EL VA DUR ALS SEUS NENS. I ELS NENS LI PREGUNTAREN QUINA MENA D'OCELL ERA AQUEST, I ELS VA DIR: - PER A MI NOMÉS ÉS UN CORB, PERÒ ELL ES CREU ÀLIGA.
L’ÀLIGA, EL CORB I EL MOLTÓ
LLENÇANT-SE DES D'UN CIM, UN ÀLIGA VA AGAFAR UN MOLTÓ. LA VA VEURE EL CORB I TRACTANT D'IMITAR L'ÀLIGA, ES VA LLENÇAR SOBRE EL MOLTÓ, PERÒ AMB TAL DESCONEIXEMENT D'AQUEST ART QUE LES SEVES URPES ES VAN ENREDAR ENTRE LA LLANA, I BATENT FINS AL MÀXIM LES SEVES ALES NO VA ACONSEGUIR SORTIR-SE'N. VEIENT EL PASTOR EL QUE PASSAVA, VA AGAFAR EL CORB I, TALLANT LES PUNTES DE LES SEVES ALES, EL VA DUR ALS SEUS NENS. I ELS NENS LI PREGUNTAREN QUINA MENA D'OCELL ERA AQUEST, I ELS VA DIR: - PER A MI NOMÉS ÉS UN CORB, PERÒ ELL ES CREU ÀLIGA.
Dimarts dia 16 d'octubre (1r a 3r de primària)
Dia mundial de l’alimentació
És de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningu...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillans
i un sumriure extrabagan
ja no i és l'he perduda
va marxa lluny del meu abast
i sempre estara el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningu...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningu...
és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no u estic
tu estas amb mi
i els teus ulls són brillans
i un sumriure extrabagan
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningu...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningu..
nooohhoo
si no estas aqui
si no estas amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estas aqui
si no estas amb mi
jo no et puc tucar
jo no et puc bassar
i sempre estaràs el meu cor....
és de nit....
Dimarts dia 16 d'octubre (4rt a 6è de primària)
Jesús,
Volem saber mirar l’altre amb ulls observadors;
Volem escoltar a l’altre amb orelles obertes;
Volem saber tocar l’altre amb una mà amiga;
Volem saber acceptar-lo tal com és amb el cor obert;
Ajuda’ns a saber descobrir l’altre i acceptar-nos com els bons amics!
Dilluns dia 15 d'octubre (1r a 6è de primària)
Jesús,
Volem
saber mirar l’altre amb ulls observadors;
Volem
escoltar a l’altre amb orelles obertes;
Volem
saber tocar l’altre amb una mà amiga;
Volem
saber acceptar-lo tal com és amb el cor obert;
Ajuda’ns a saber descobrir
l’altre i acceptar-nos com els bons amics!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)