Instruments
En
l'escriptori d'un famós poeta hi havia un tinter que, a la nit, quan les coses
cobraven vida, es donava molta importància. Deia:
“És increïble la de coses boniques que surten de mi. Amb una sola gota de la meva tinta s'omple tota una pàgina. I quantes coses magnífiques i commovedores es poden llegir en elles!”
Però les seves jactàncies van provocar el ressentiment de la ploma:
“No comprens, petit panxut, que tu només ets el que posa la matèria primera? Sóc jo la que amb la teva tinta escric el que hi ha en mi. La que realment escriu és la ploma!”
Va tornar el poeta que va anar a un concert i que amb la música s'havia inspirat. I va escriure en el full:
“Que necis serien l'arc i el violí si penséssin que són ells els qui toquen!
No hay comentarios:
Publicar un comentario