LA VENTAFOCS
Hi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó madrastra,
una viuda impertinent amb dues filles cadascuna més lletja que l'altra. Era
ella la que feia els treballs més durs de la casa, i com els seus vestits
estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la Ventafocs.
Un dia el Rei d'aquell
país va anunciar que anava a fer una gran festa a la que convidava a totes les
joves solteres del regne.
-Tu Ventafocs, no hi
aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs a casa fregant el terra i preparant
el sopar per a quan tornem.
Va arribar el dia del
ball i la Ventafocs, molt trista, va veure sortir a les seves germanes cap al
Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus
plors.
- Per què seré tant
desgraciada? - va exclamar - De sobte, va aparèixer la seva fada padrina.
- No et preocupis - va
exclamar la fada- tu també podràs anar al ball, però amb una condició: quan el
rellotge de Palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sens falta.
I tocant-la amb la
seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de cendra en un meravellós
vestit de festa. Un altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa més
magnifica de tot el reialme, i amb un últim toc, 3 ratolins van quedar
convertits en els dos cavalls més bonics del regne i el xofer.
L'arribada de
Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la sala de ball, el Rei va
quedar tant pres de la seva bellesa que ballà amb ella tota la nit. Les seves
germanastres no la van reconèixer i es preguntaven qui seria aquella jove.
Enmig de tanta
felicitat, Ventafocs va sentir al rellotge de palau tocar les dotze.
- Oh! Déu meu! Haig
d'anar-me'n! - va exclamar -
- Com una exhalació va
travessar els saló i va baixar l'escalinata perdent en la fugida una sabata,
que el Rei recollí enamorat.
Per trobar la bella
jove, el Rei va idear un pla. Es casaria amb aquella que pogués calçar-se la
sabata. Va enviar els seus heralds a recórrer tot el Regne. Les donzelles se la
provaven en va, doncs no n'hi havia una a qui li anés bé la sabata.
Al final van arribar a
casa de la Ventafocs, i evidentment les seves germanes no es van poder calçar
la sabata, però quan se la va posar la Ventafocs, van veure amb gran sorpresa
que li anava perfecte.
I així fou com el
Príncep es casà amb la jove Ventafocs i visqueren molt feliços.
No hay comentarios:
Publicar un comentario