La
granoteta i el bou
Una granoteta va veure un
bou i el va trobar molt bonic.
- Què gros que és! Tan petita com sóc jo! Quin greu que em sap! Com m’agradaria ser grossa com el bou!
Aleshores es va posar a menjar molt per tornar-se grossa. No sempre tenia gana però seguia menjant i li deia a la seva germana:
- Què gros que és! Tan petita com sóc jo! Quin greu que em sap! Com m’agradaria ser grossa com el bou!
Aleshores es va posar a menjar molt per tornar-se grossa. No sempre tenia gana però seguia menjant i li deia a la seva germana:
- Mira, mira si creixo.
Mira si em faig grossa com el bou.
- Oh, no! Encara no ets pas
tan grossa com el bou.
La granoteta menjà més
encara i s’engreixà una mica més, gairebé que ja no podia saltar.
- Mira ara, a veure si sóc tan grossa com el bou.
- Ui, no! No ets pas grossa
com el bou. Ets molt més petita, Mai no seras tan grossa com el bou.
La granoteta es posà a menjar encara més herba i més insectes i tot el que trobava per a menjar. S’anava engreixant, engreixant, gairebé ja no podia caminar. Ja era una granoteta grossa, molt grossa. La seva germana li deia:
- Per més que mengis, mai
no seràs grossa com el bou! Ets una granota! Per què vols ser grossa com el
bou?
La granoteta no feia cas de
la seva germana, seguia menjant i tant i tant va menjar que es va posar malalta
i es va morir.
Per què
no volia seguir essent una granoteta? Les granotetes són molt gracioses, tan
menudes... Si fossin grosses com els bous serien molt lletges i no podrien
saltar per l’herba, ni amagar-se sota les fulles o entre les canyes quan algú
les vol agafar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario