SILENCI, SILENCIS...
Els
mestres sempre diuen:
- Procureu que hi hagi silenci; us podreu
concentrar millor i la feina us serà més fàcil.
Al pati parlem d'aquest costum que tenen els grans
de demanar silenci a totes hores. Uns opinen que és una mania i que, de fet el
silenci és impossible. Sempre hi ha soroll. Si no són els cotxes, són les
portes que piquen, la música que s'escapa de les cases i els cotxes, i si no
les màquines, els nens que criden o ploren, els ocells que piulen i els
gossos que borden i els gats que miolen i ...
Un dia li vaig demanar a la mare que
m'expliqués això del silenci i vaig quedar-me amb tres idees clares:
1. El silenci és bo
per a les persones. Fa que puguem pensar millor i escoltar atentament el nostre
cor.
2. El silenci ve de
dins. Encara que hi hagi soroll, nosaltres podem estar en silenci, tranquils.
3. Moltes vegades
és del silenci que surt la pregària. Per sentir Jesús va bé estar en calma, en
pau, en silenci, per tal de poder sentir millor què ens diu, que ens demana.
Jesús, encara que la tele, l'ordinador,
els aparells d'escoltar música i d'altres modernitats m'ho posen difícil,
procuraré buscar-te en el silenci, en la calma, en la desconnexió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario