Dimarts dia 19 de març (Intantil i Inicial)

CONTE: EL PEIX IRISAT

Marcus Pfister

Lluny, a alta mar, hi vivia un peix. Però no era un peix com els altres. Era el peix més bonic del mar. El seu vestit era d'escates i hi tenia els colors de l'arc de Sant Martí. Als altres peixos els agradaven molt les escates tornassolades d'aquell peix! Li deien "el peix irisat".

-Vine peix irisat! Vine a jugar amb nosaltres!- Però el peix irisat passava sempre de llarg, callat i orgullós, lluint les seves escates.

Un peix blau el va perseguir nedant.

-Peix irisat, espera'm. Dóna'm una de les teves escates lluents. Són tan precioses, i en tens tantes!

- Que et regali una de les meves escates? Però que t'has pensat!- va cridar el peix irisat- Au, va fuig!

Espantat el peix blau es va allunyar.

Excitat, el peix blau va explicar als seus amics el que li havia dit el peix irisat. A partir d'aquell dia ningú no volia tenir res a veure amb ell. Ara era el peix més sol de tot l'oceà.

Un dia es va queixar a l'estrella de mar: -Si sóc molt bonic, per què no agrado a ningú?.

En una cova darrera el banc de corall hi viu el pop Octopus. Ell et podrà ajudar.- li va recomanar l'estrella de mar. El peix irisat va trobar la cova. Era fosca. Amb prou feines s'hi veia. Però de sobte van aparèixer dos ulls lluents que el miraven.

-T'estava esperant- va dir l'Octopus amb la seva veu fonda.- Les onades m'han explicat la teva història. El meu consell és: regala a cada peix una de les teves escates. Tornaràs a ser un peix content.

- Regalar les meves escates? Tan boniques!- va pensar el peix irisat, horroritzat.- De cap manera! Com podria ser feliç sense elles?

De sobte va tornar a veure el peix blau.

- Peix irisat, no siguis dolent. Dóna'm una de les teves escates lluents.

El peix irisat es va quedar dubtant un moment. Una escata lluent i petitona gairebé no la trobaré a faltar.- va pensar. Amb molta cura, el peix irisat es va arrencar l'escata lluent més petita.

-Té, te la regalo!

- Moltes, moltes gràcies- va contestar el peix blau, boig d'alegria.

D'aquesta manera el peix irisat aviat es va trobar envoltat d'altres peixos. Tots volien una escata lluent. Aleshores  el peix irisat va repartir les seves escates aquí i allà. Cada vegada li feia més il·lusió. Al final només li va quedar una escata lluent. I en canvi era tan feliç, feliç com no havia estat mai. Tots els peixos volien jugar amb ell. Ara tenia molts amics.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat!