Dimarts dia 1 de octubre (Infantil)

Dia internacional de les persones grans

                           

 CAMÍ DEL CEL   

HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE CAMINAVA PEL CAMP, DE SOBTE VA MIRAR AL CEL I D’ENTRE ELS NÚVOLS VA VEURE UN ANGELET CANTANT UNA CANÇÓ, QUE DE SEGUIDA VA DESAPARÈIXER.
EL NEN DONCS, VA PENSAR QUE PER ALLÀ HI HAURIEN D’HAVER LES PORTES DEL CEL. SERIA DIVERTIT VEURE QUÈ HI HAVIA!  AIXÍ QUE VA COMENÇAR A CONSTRUIR UNA GRAN TORRE DE FUSTA PER ARRIBAR ALS NÚVOLS, PERÒ QUAN VA SER MOLT ALTA, ES VA ENSORRAR. HO VA INTENTAR TAMBÉ AMB MAONS I ACER, PERÒ LA SEVA TORRE SEMPRE ES TRENCAVA.

ELL TENIA MOLTES GANES D’ARRIBAR AL CEL I HO VA ANAR PROVANT DE MOLTES ALTRES MANERES. UN BON DIA, VA TORNAR A VEURE L'ANGELET, ENVOLTAT DE MÉS ÀNGELS, I EN ESCOLTAR LA CANÇÓ, VA ENTENDRE QUE AL CEL NOMÉS S’HI  PODIA ARRIBAR SI ES  TENIA UN BON COR. LA CURIOSITAT VA DESAPARÈIXER, I VA DESITJAR AMB TOTES LES SEVES FORCES PUJAR AMB ELLS AL CEL.
PERÒ NO VA PODER, I VENÇUT PER LA IMPOTÈNCIA I LA PENA, VA ASSEURE’S I VA COMENÇAR A PLORAR. VA PLORAR I VA PLORAR,  TANT, QUE EN SORTIR EL SOL VA APARÈIXER EN AQUELL LLOC UN MAGNÍFIC ARC DE SANT MARTÍ, QUE PRECISAMENT VA ANAR A PARAR AL NÚVOL, ON ES VAN OBRIR LES PORTES DEL CEL.
EL NEN VA RECÓRRER AQUELL CAMÍ AMB MOLTA ALEGRIA, JA QUE VA COMPRENDRE QUE NOMÉS AMB VERITABLES DESITJOS DEL COR ES POT OBRIR EL CAMÍ DEL CEL.

                                                                 

                                                   Adaptació d’un paràgraf de  Pedro Pablo Sacristán