Dóna-ho tot a qui estimes
Fa molts anys, quan treballava com a voluntari en un
Hospital, vaig conèixer una nena qui patia una malaltia molt estranya. L’única
oportunitat que tenia per recuperar-se era, aparentment, una transfusió de sang
del seu germà de 5 anys, qui havia sobreviscut miraculosament a la mateixa
malaltia i havia desenvolupat els anticossos necessaris per a combatre-la.
El doctor va explicar la situació al germà de la petita i li va preguntar
si estaria disposat a donar sang a la seva germana. Jo el vaig veure dubtar
només un moment abans de fer un gran sospir i dir: "Sí, ho faré, si això
la salva"
Mentre la transfusió continuava, ell estava estirat en un llit al costat
d’ella i somreia veient com retornava el color a les galtes de la seva germana.
Nosaltres contemplàvem amb el cor encongit la transfusió. En un determinat
moment la cara del nen es va posar pàl·lida i el seu somriure va desaparèixer.
Va mirar el doctor i li va preguntar amb veu tremolosa:
"A quina hora començaré a morir-me?"
Com que era només un nen, no havia comprès el doctor: ell pensava que li
donaria TOTA la sang a la seva germana, i llavors moriria. I, amb tot i això,
encara la hi donava.
No hay comentarios:
Publicar un comentario