Una
nit vaig tenir un somni.
Vaig
somiar que passejava per la platja amb Jesús, i mirant al cel veia passar
escenes de la meva vida. Per cada escena
que passava, vaig notar que quedaven dos parells de petjades a la sorra:
unes eren les meves i les altres de Jesús.
Quan
la última escena va passar davant nostre, vaig mirar enrere, vers les petjades
de la sorra, i vaig notar que moltes vegades en el camí de la meva vida només
quedaven un par de petjades a la sorra. Vaig notar també que això només passava
en els moments més difícils de la meva vida. Tot plegat em va sorprendre i vaig
preguntar a Jesús:
-
Senyor, Tu em vas dir que sempre aniries amb mi al llarg del camí de la meva
vida. Però resulta que durant els pitjors moments de la meva existència només
he vist a la sorra un par de petjades. No ho entenc, perquè Tu m’ abandonaves en
les hores en que jo més et necessitava-.
Llavors,
Ell, fitxant en mi la seva bondadosa mirada em va contestar:
-
Fill meu estimat. Jo sempre t’ he estimat. I mai vaig abandonar-te en els
moments més difícils. Quan vas veure a la sorra només un parell de petjades va
ser justament en els moments de la teva vida on vaig portar-te en els meus
braços-.
No hay comentarios:
Publicar un comentario