EL PLAT DE FUSTA
Hi havia una vegada una família
formada pel matrimoni, el fill de nou anys i l’avi. L’avi ja era molt gran, i
s’havia passat tota la vida treballant amb les seves mans. Però ara les seves
mans ja s’havien desgastat i li tremolaven. Tot i que s’esforçava molt, sovint
li queien coses al terra. Durant els àpats, no l’encertava en dur la cullera a
la boca, i s’ho vessava tot per sobre. Ell, procurava acostar-se al plat, però
sovint acabava per terra. I així un dia i un altre. Li sabia molt de greu i es
disculpava cada vegada que li passaven aquestes coses. Hauria volgut conservar
les mans que tenia quan era jove.
La mare, que era la seva filla,
dissimulava tant com li era possible per tal de no avergonyir-lo. Però el pare,
el seu gendre, no tenia els mateixos sentiments. Estava molt molest amb les
tremolors de l’avi. I al final va prendre una decisió que va sorprendre la
família: des d’aquell dia, l’avi menjaria a banda de la taula familiar i faria
servir un plat de fusta. D’aquesta manera no embrutaria les estovalles ni
trencaria la vaixella.
Des d’aleshores l’avi dinava i sopava
en un racó del menjador amb el seu plat de fusta. Bellugava el cap a poc a poc,
i de tant en tant s’eixugava unes llàgrimes que li queien per les galtes. Era
molt dur acceptar aquella humiliació. Durant els àpats hi havia un silenci
fred, incòmode; havien desaparegut les converses tranquil·les i els somriures.
I així van passar unes quantes setmanes.
Una tarda, quan el gendre va tornar a
casa, va trobar el seu fill embrancat en una tasca misteriosa: el noi treballava un tros de fusta amb un ganivet de
cuina. Treia encenalls amb molta cura, com si fos un hàbil mestre artesà. El
pare el va observar i, ple de curiositat, li va dir:
-Què estàs fent, fill, tan concentrat?
És un treball manual que t’han manat fer a
l’escola?
-No, papa –va respondre el noi.
--Aleshores, què és?
-Estic fent un plat de fusta per al
dia que tu siguis vell i et tremolin les mans.
I així va ser com l’home va aprendre
la lliçó, i des d’aleshores l’avi va tornar a seure a la taula amb tota la
família.
No hay comentarios:
Publicar un comentario