Divendres dia 9 de novembre (4rt a 6è de primària)

SOMRIU

Club Super 3

Obre la capsa,
que surtin els colors.
Pinta formigues,
papallones i ocellots.

Ets una espiga
de blat al mig del camp.
Pinta el que vulguis,
que tens el paper en blanc.

Deu mil roselles
per fer un quadre gegant.
Un gall que canta,
havent dinat, passa volant.

I si no et fan cas
i tens la mosca al nas,
riu una mica; és ben fàcil,
tu ja ho saps.

Somriu pel teu dit petit del peu.
Somriu, que tota cuca viu.

Obre la porta
per sentir noves olors.
Fes mel d'anxoves
i una truita de mil flors.

Posa l'antena
per connectar amb la gent.
Sempre hi ha algú
a qui pots fer content.

Una rialla pot curar
una esquerda al cor.
Tot pren sentit,
allò més gran o més petit.

I si no et fan cas
i tens la mosca al nas,
riu una mica; és ben fàcil,
tu ja ho saps.

Somriu pel teu dit petit del peu.
Somriu, que tota cuca viu.

Farem un hort
al mig del rebedor.
Plantarem alegries
al balcó.

Divendres dia 9 de novembre (1r a 3r de primaria)

PESSIGOLLES

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

com aquella sensació que sento quan les teves mans

s’acosten a sota el meu braç

una sota cada braç

i els dits es belluguen com gotes de pluja

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

com aquella sensació que sento quan les teves mans

s’acosten a sota el meu peu

una sota cada peu

i els dits es belluguen com gotes de pluja

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant

com aquella sensació que sento quan les teves mans

s’acosten a sota el meu orella

una sota cada orella

i els dits es belluguen com gotes de pluja

Pessigolles , les escamparem pel món

Sembrarem les rialles pels camps i les muntanyes

Potser demà quan el cel sigui clar

Tots els nens d’aquest planeta

Es llevaran amb dues mans

Que s’acosten a sota el seu braç, una sota cada braç

I riuran de valent fins que torni a ser clar.

Divendres dia 9 de novembre (Infantil)

SI US PLAU

Jordi Tonietti

SI VOLS UNA COSA,

DEMANA SI US PLAU,

ÉS FÀCIL DE DIR-HO,

I AIXÒ NO FA MAL.

APRENDRE A SER AMABLE

NO VAL CAP DINER,

I NO ET FACI MANDRA

DIR GRÀCIES TAMBÉ.

Dijous dia 8 de novembre (Escola)

El gra de cafè

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tibar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.
El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la seva filla, li va dir:
- Digues, Laura, ¿que veus aquí?
- Veig pastanagues, ous i cafè
- Toca les pastanagues, ¿com estan?
- Estan toves
- Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?
- És un ou dur
- Ara tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm, sí, ha quedat boníssim
La noia va demanar:
- Que em vols dir amb això, pare?
- Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.
L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
- I el cafè?
- Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
- Que vols dir?
- Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
¿O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? ¿Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit?
¿O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.

La Felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es composa de petits moments.

Dimecres dia 7 de novembre (Escola)

El món està replet de bellesa. Però, per a qui és? És per a tu, que pots apreciar-la i gaudir-la.

Pensa quant d'especial has de ser, per tenir semblant bellessa a la teva disposició. Els somnis són per a tu, que els pots perseguir. L'èxit és per a tu, que ho pots aconseguir. El desig és per a tu, que pots ser mogut per ell. La vida és per a tu, que pots viure-la.

El món que t'envolta està allà perquè el visquis perquè interactuis amb ell, perquè ho construeixis i modelis. El viatge no és gratis. Requereix del sincer esforç de la teva part. Està, no obstant això, replet de les més brillants oportunitats que puguis imaginar.

El només fet de respirar, de tenir tot el que tens a la vista i al teu abast, és una sort sense igual. Tot està aquí, per a tu. Sent per un moment la real dimensió del que tens enfront de tu, i adona't que no pots fer una altra cosa que aprofitar al màxim cadascuna de les teves meravelles.

Dimarts dia 6 de novembre (Escola)

Reflexiona sobre aquesta frase:

Dilluns dia 5 de novembre (Escola)

Estàs a punt?
Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres i fer memòria de tot el que els altres han fet per a tu?
Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món et deu i pensar en tot allò altre que tu deus al món?
Estàs a punt per posar els teus drets en últim lloc, els teus deures al mig, i les oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure, en primer lloc?
Estàs a punt de veure que el teu germà és tan real com tu, i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?
Estàs a punt per reconèixer que l'única raó noble de la teva existència no és treure profit o avantatges de la vida, sinó allò que ets capaç de donar a la vida?
Estàs a punt per donar, per donar-te?
Estàs a punt per tancar el teu llibre d'insults contra el món i buscar al teu voltant, molt a la vora teu, un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?
Estas a punt...?