Dimarts, 6 de Març (Primària)

És molt important que tots prenguem consciència de la importància que té cuidar el nostre planeta i els nostres recursos. Aquí et mostrarem consells útils que et serviran per a aquesta finalitat.

Utilitza Menys Aigua

• Estalvia aigua sempre que puguis.
• Sempre que puguis, recull i reutilitza l'aigua, posa el tap.
• Mantingues tancat l'aixeta mentre no necessitis l'aigua que surt per no malgastar l'aigua.
• Rega al matí o ben tard perquè l'aigua no s'evapori ràpid..

Estalvia Energia Elèctrica

• Apaga els llums.
• Utilitza bombetes de baix consum.
• Evita utilitzar electrodomèstics i energia innecessàriament.
• Fes servir menys l'aire acondicionat, els escalfadors elèctrics i la calefacció
• Desconnecta els aparells elèctrics i els electrodomèstics.
• Aprofita la llum natural.

Contamina Menys

• Utilitza menys el cotxe.
• Sempre que puguis, utilitza el transport públic.
• Estalvia combustible.
• Gasta menys gas.

Recicla tot el que puguis

• Cuida i reutilitza els fulls de paper.
• Recicla les teves escombraries i tot el que puguis.
• Separa les escombraries.
• Aprèn a fer compostatge.
• Compra productes reciclats.
• Evita fer servir recipients d'alumini i de plàstic.

Genera menys deixalles

• Utilitza piles recarregables.
• Evita utilitzar productes sol ús.
• Si has de comprar ampolles sol ús, compra ampolles més grans
• Evitar utilitzar bosses de plàstic sempre que puguis.
• Porta sempre la teva bossa reutilitzable quan facis la compra.

Altres consells

• Evita comprar i utilitzar aerosols
• Planta un arbre.
• No llencis papers ni residus al carrer.
• Mai llencis l'oli que no serveixi per les canonades.

Dimarts, dia 6 de març (Infantil, 1r i 2n primària)

Mireu aquest video...



Ara reflexionem amb les preguntes següents:
- Saps que vol dir cooperar?
- Per que creus positiu que hem de tenir cura de la natura?
- Quins beneficis ens aporta?
- Amb quines actuacions del teu dia a dia respectes tu als teus companys?

Dilluns, dia 5 de Març (Infantil i Primària)

Ara és el moment.


Ens convencem a nosaltres mateixos de que la vida serà millor després... Després d’acabar la carrera, després d’aconseguir feina, després de casar-nos, després de tenir un fill, i aleshores després de tenir-ne un altre.


Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens. I després, quan ens desesperem perquè són adolescents difícils de tractar, pensem: serem més feliços quan sortim d’aquesta etapa.


Després decidim que la nostra vida serà complerta quan al nostre marit o dona li vagin millor les coses, quan tinguem un cotxe millor, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim una millor feina, quan ens retirem.


La veritat és que ... NO HI HA MILLOR MOMENT PER A SER FELIÇ QUE ARA MATEIX.


Si no és ara... Quan?. La vida sempre estarà plena de després, de reptes. És millor admetre i decidir ser feliços ara de totes les formes... No hi ha un després, ni un camí per a les felicitats, la felicitat és el camí i és ARA.
ENRIQUEIX-TE DE CADA MOMENT QUE VIUS, i enriqueix-te més perquè el comparteixes amb algú especial, tant especial que el portes al cor, i recorda que EL TEMPS NO ESPERA NINGÚ.


TREBALLA COM SI NO NECESSITESSIS DINERS, ESTIMA COM SI MAI T’HAGUESSIN FERIT, I BALLA... COM SI NINGÚ T’ESTIGUÉS VEIENT.

Divendres, 2 de març (Infantil)

Mira el video i reflexiona sobre el següent video, que canviaries del món actual si poguessis transformar-lo?

Divendres, 2 de març (Primària)

“El olvidado” (Ska-P)

Bajo un puente de hormigón

El frío penetra en mi piel cada anochecer

Entre cajas de cartón

Tu indiferencia hacia mi, es una humillación

La solución no esta en la caridad

Puede aliviar pero nunca sanar

Cual es la solución a mi desigualdad ?

Mientras exista miseria no habrá dignidad

Mucha solidaridad

Pero si cruzo ante ti, me vas a ignorar

La moneda que me das

Puede lavar tu moral, pero es temporal

Dice la constitución

Que tengo derecho a una vida mejor

Donde puedo acudir, para denunciar

Que a la hora de repartir, se olvidaron de mi

Millones de personas viven en la más absoluta miseria

Corre! empieza el Gran Hermano.

Ska-P

Els “sense sostre” són persones que viuen als carrers de les ciutats, i temporalment en albergs, a causa d’una ruptura encadenada, brusca i traumàtica dels seus vincles familiars, socials i laborals. En moltes ocasions, la por a reviure situacions traumàtiques provoca en aquestes persones la fugida i el rebuig a refer les relacions familiars o a normalitzar la seva vida laboral. Per altra banda, la pròpia situació d’indigència i la manca d’un domicili, és en sí mateix un obstacle per a trobar una feina, o per establir relacions amb altres persones.

Segons un article a El Periódico del 13/11/08, a Barcelona s’estima que són unes 900 les persones que dormen diàriament als carrers de la ciutat, als quals s’han de sumar els que pernocten en albergs o pisos d’acollida.

Dijous, 1 de març (Infantil i Primària)

Les dues muntanyes

En una terra deshabitada hi havia dues muntanyes que s'alçaven al bell mig d'una gran plana.

Una, era molt alta. Estava formada per unes roques grises, quasi blanques, que brillaven des que sortia el sol fins que s'amagava. Des del cim d'aquesta muntanya hom podia contemplar per tots costats una gran extensió de terra.

L'altra era més petitona. No tenia roques que brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L'única cosa que ens podia oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes salvatges.

Un dia, la muntanya gran pensava: "Jo sí que en sóc, de bonica! En canvi aquesta muntanya veïna, tan baixa i tan lletja. No m'agradaria gens ésser com ella...”

La petita també feia els seus pensaments, i deia: "Per què dec servir jo? Sóc baixa, trist..., no tinc ni un punt que brilli..., només quatre herbots que prou reina tenen per a créixer.”

Ah! però..., sabeu que va passar? Doncs, que un dia varen arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar.

En veure aquelles muntanyes, van pujar primer a la més alta. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu cim. Ah renoi! S'adonaren de sobte, que tot era pedra i no hi havia ni un sol lloc per a poder clavar la tenda...

   Ben desenganyats van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant.

   No sabeu pas l'alegria que van tenir quan van veure que allà sí que la tenda es clavava fàcilment.

   Van passar uns dies, i com que hi estaven tan bé, decidiren quedar-s'hi una bona temporada.

   Llavors començaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una gran figuera.

Aquella muntanya que pensava que no servia per a res, va convertir-se en un lloc meravellós, on la vida era agradable i acollidora. Mentre que la muntanya gran es va haver de quedar tota la vida igual, com al principi.

Montse Blay

Torroella de Montgrí

El conte fa referència a la paràbola del fariseu i el publicà, que teniu a continuació:

Lluc 18, 9-14

A uns que es tenien per justos i menyspreaven als altres, els va dir aquesta paràbola: “Dos homes van anar al temple a pregar, l’un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dempeus, feia en el seu interior aquesta oració: Déu meu, et dono les gràcies perquè jo no sóc com la resta dels homes: lladres, injustos, adúlters, ni com aquest publicà; jo dejuno dos cops per setmana i dono la desena part de tot el que tinc. El publicà, per contra, es va quedar a distància i no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops en el pit i deia: Déu meu, tingues compassió de mi, que sóc un pecador. Jo us dic que aquest va tornar a casa justificat, i l’altre no. Perquè el qui s’enalteix serà humiliat, i el que s’humilia serà enaltit.”

Dimecres 29 de febrer (Infantil i Primària)

El Rei tardaner

– Sempre falta el mateix –rondinava la Rentadora tot esclarint la roba, mentre els ànecs nedaven sobre el riu de paper de plata. El Caganer, sempre tan pragmàtic, ja ho havia dit a la Filadora, que algun any no arribaria a temps i els faria quedar malament. Els Pastors de l’Anunciata ni se n’havien adonat que faltava un Rei, feina tenien a mantenir el caliu i a escalfar les sopes. Sant Josep sortia de tant en tant del portal amb l’excusa de cercar un parell de branquillons per al foc. Des d’allí podia veure millor com els altres dos, a l’altra punta, dalt del camell esperaven amb impaciència l’arribada del seu company. Els Àngels ja feia estona que afinaven el Glòria. Faltava ben poc per a la mitja nit i ni els mateixos animalons, allà quiets, ensumant la molsa humida, gosaven pensar què passaria si no hi era a temps.

Mitja nit. L’estel resplendent envia el seu raig, per l’escletxa, al bell mig del portal. Un cop més Jesús és nat. I dalt la muntanya de suro, els Reis, tots tres, amb la mirada fixa en l’Estel; el tardaner, però, amb un somriure sota el nas. Un sospir tranquil·litzador omple el pessebre i Maria, tot aclucant els ulls, fa un petit gest amb el cap. Només ella sap que el tardaner fa de Rei tot l’any, fins l’últim minut, portant aquelles coses que potser ningú no ha demanat.

Comentem--> El Rei tardaner és un exemple de veritable compromís: la seva tasca en favor dels altres no és limita a un dia concret, ni a donar un cop de mà de tant en tant. Ell està al peu del canó tot l’any, fins l’últim minut, sense esperar obtenir el reconeixement de ningú a canvi.