Visitants

lunes, 11 de febrero de 2013

Dimarts dia 12 de febrer (4rt a 6è de primària)


Dia internacional dels infants soldats



1ª Pere 4.

La vida comunitària
7 S'acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar. 8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l'amor cobreix una multitud de pecats. 9 Practiqueu mútuament l'hospitalitat sense queixar-vos. 10 Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. 11 Si algú parla, que sigui per transmetre paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu concedeix. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. D'ell són la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. 

Dimarts dia 12 de febrer (1r a 3r de primària)


Dia internacional dels infants soldats

LA PRINCESA I EL PÈSOL

Un jove príncep desitjava casar-se, però amb una princesa de veritat. Havia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del món i lluitat amb els més ferotges dracs, per a poder trobar una princesa de debò, però no havia tingut èxit. A més a més que no eren veritables princeses, totes tenien un defecte o altre: unes eren molt grasses, altres massa primes, unes molt altes, altres molt baixes, algunes tenien el nas molt gran i d'altres molt petit. En fi que el príncep del nostre conte començava ha estar una mica desesperat.Després de cinc anys de buscar, el príncep va tornar al seu reialme molt trist i va concloure que al món ja no hi havia veritables princeses. I dit això va decidir tancar-se a la torre més alta del castell i allà s'hi va quedar.Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va trucar a la porta del palau. Com que els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el mateix Rei va haver d'anar a obrir la porta.Quan ho va fer, va veure una jove molt bonica amb un bonic vestit de seda blau teixit amb fils d'or i sabatilles de vidre. La noia estava completament xopa i les seves sabates deixaven anar força aigua a cada passa que donava.A més, les llargues trenes fetes amb el seu preciós cabell negre estaven també molles i regalimaven aigua com una font."Sa majestat, sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau?", va dir la jove fent una reverència. "Una princesa? va pensar el rei, doncs anem a veure si és cert". El Rei se'n va endur la princesa a una de les estances per que es canviés la seva roba humida.Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits.Una vegada va estar fet, el Rei va posar a sota del primer matalàs un pèsol. L'endemà, el Rei va entrar a l'habitació de la princesa i li va preguntar : "Com has passat la nit?" I la princesa va contestar: "Molt malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormir".El Rei va deixar anar una gran rialla i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una princesa de veritat, És una princesa de veritat! Només una princesa de veritat pot ser tan sensible com per a sentir un pèsol sota de deu matalassos".Va pujar fins a la torre més alta del castell on era el seu fill i li va explicar el que havia passat.Tots dos van riure i ballar. El príncep es va canviar de roba per anar més mudat i va baixar de la torre per a conèixer la princesa.El príncep va entrar a l'habitació i va veure la princesa. Ella el va mirar i en aquest instant tots dos van saber que estaven fets l'un per l'altre.Dues setmanes després la boda es va celebrar a palau. Hi va haver una gran festa que va durar tota una setmana.El príncep i la princesa visqueren feliços per a sempre i el pèsol va ser enviat a un museu del regne.Fi

Dimarts dia 12 de febrer (Infantil)


Dia internacional dels infants soldats


LES JOGUINES ENDREÇADES

HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE VA CANVIAR DE CASA I EN ARRIBAR A LA SEVA NOVA HABITACIÓ VA VEURE QUE ESTAVA PLENA DE JOGUINES, CONTES, LLIBRES, LLAPIS ... TOTS PERFECTAMENT ORDENATS. AQUEST DIA VA JUGAR AMB TOT EL QUE VA VOLER, PERÒ SE’N VA ANAR A DORMIR SENSE HAVER-LOS RECOLLIT.

MISTERIOSAMENT, AL MATÍ SEGÜENT TOTES LES JOGUINES VAN APARÈIXER ORDENADES I EN ELS SEUS LLOCS CORRESPONENTS. ESTAVA SEGUR QUE NINGÚ HAVIA ENTRAT A LA SEVA HABITACIÓ, ENCARA QUE EL NEN NO LI VA DONAR IMPORTÀNCIA. I VA PASSAR EL MATEIX AQUEST DIA I L'ALTRE, PERÒ AL QUART DIA, QUAN ES DISPOSAVA A AGAFAR LA PRIMERA JOGUINA, AQUESTA  VA SALTAR DEL SEU ABAST I VA DIR "NO VULL JUGAR AMB TU!".

 EL NEN CREIA ESTAR AL·LUCINANT, PERÒ VA PASSAR EL MATEIX AMB CADA JOGUINA QUE VA INTENTAR TOCAR, FINS QUE FINALMENT UNA DE LES JOGUINES, UN VELL OSSET DE PELUIX, VA DIR: "PER QUÈ ET SORPRÈN QUE NO VULGUEM JUGAR AMB TU? SEMPRE ENS DEIXES MOLT LLUNY DEL NOSTRE LLOC ESPECIAL, QUE ÉS ON ESTEM MÉS CÒMODES I MÉS A GUSTET.

 SAPS COM ÉS DE DIFÍCIL ÉS PER ALS LLIBRES PUJAR A LES PRESTATGERIES, O PER ALS LLAPIS SALTAR AL POT? I NO TENS NI IDEA DE LO INCÒMODE I FRED QUE ÉS EL TERRA! NO JUGAREM AMB TU FINS QUE PROMETIS DEIXAR-NOS EN LES NOSTRES CASETES ABANS DE DORMIR ".

EL NEN VA RECORDAR COM N’ESTAVA DE BÉ EN EL SEU LLITET, I L'INCÒMODE QUE HAVIA ESTAT UN COP QUE ES VA QUEDAR ADORMIT EN UNA CADIRA. LLAVORS ES VA ADONAR DEL MOLT MALAMENT  QUE HAVIA TRACTAT A LES SEVES JOGUINES, AIXÍ QUE ELS VA DEMANAR PERDÓ I DES D'AQUELL DIA SEMPRE VA GUARDAR LES JOGUINES EN ELS SEUS LLOCS FAVORITS ABANS DE DORMIR.

jueves, 7 de febrero de 2013

Divendres dia 8 de febrer (4rt a 6è de primària)


VERITABLE GERMANOR
 Cor amb Cor

A la meva escola
quan és l’hora del pati
ens diu la nostra mestra
que hem de ser tots amics.

No sempre funciona:
 hi ha cops que algú s’enfada.
Fins amb els més col•legues
a vegades hi ha crits.

No és possible viure
en una bassa d’oli
quan n’hi ha uns quants que conviuen
no sempre estan d’acord.

Són aquests conflictes 
que ens fan ser més persones
si és que els volem resoldre
buscant el bé de tots.
No és pas fàcil créixer plegats.

Ajuntem la nostra veu,
“Vine, amic, parlem-ne,
diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor
“Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.

“Nano, tu què mires!”
“Ja saps el que s’explica?”
“Jo, aquest, no el vull ni veure”.
“Sempre ho fa expressament”

Frases com aquestes,
faltant-nos el respecte
no són millor ajuda
per ser amics de la gent.

Vinga! Fes la prova:
agafa’t bé les coses,
no siguis pesimista
i pensa en positiu.

Al cole i a casa,
no et demano pas massa,
si estem atents i amb ganes
podrem fer un bon caliu.
No és pas fàcil créixer plegats.

Ajuntem la nostra veu,
“Vine, amic, parlem-ne,
diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor
“Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.

Divendres dia 8 de febrer (1r a 3r de primària)


Canta i balla
Santi Ortiz

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

Vine amb mi no ho dubtis,
jugarem junts,
els hi cantarem cançons de la pau i de l’amor,
vine amb mi ho passarem bé.

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

I ens podrem conèixer per compartir
una bona estona junts.
Tot picant ara de mans
Amb els que tenim al davant.

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

Ara prepareu-vos per riure molt:
posa el dit i toca el nas
del que tinguis al costat,
molt suau fes-li moc-moc.

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

Divendres dia 8 de febrer (1r a 3r de primària)


Canta i balla
Santi Ortiz

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

Vine amb mi no ho dubtis,
jugarem junts,
els hi cantarem cançons de la pau i de l’amor,
vine amb mi ho passarem bé.

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

I ens podrem conèixer per compartir
una bona estona junts.
Tot picant ara de mans
Amb els que tenim al davant.

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

Ara prepareu-vos per riure molt:
posa el dit i toca el nas
del que tinguis al costat,
molt suau fes-li moc-moc.

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)

Canta i balla amb una rialla,
així sempre seràs ben feliç. (2)