Visitants

jueves, 28 de febrero de 2013

Divendres dia 1 de Març (Mitjà i Superior)


JESÚS VA FER UNA TRIA

JESÚS VA TRIAR EL TRESOR DEL COR  I VA DEIXAR A UN COSTAT ALTRES COSES QUE, SOVINT,  NOSALTRES CONSIDEREM MOLT IMPORTANTS: LES COSES MATERIALS. JESÚS VA DECIDIR: AJUDAR ALS ALTRES, LLUITAR CONTRA LES INJUSTÍCIES, ESTAR AL COSTAT DELS MÉS DÈBILS...
I TU QUÈ TRIES?


Divendres dia 1 de Març (Infantil i Inicial)


I TU  QUÈ COMPARTEIXES?

(OBSERVAREM AQUESTA IMATGE I PREGUNTAREM ALS INFANTS QUÈ VOL DIR COMPARTIR, SI HO FAN I QUÈ ÉS EL QUE COMPARTEIXEN, JA QUE PODEM COMPARTIR JOGUINES, LLIBRES… PERÒ TAMBÉ EMOCIONS, TEMPS, SENTIMENTS I EXPERIÈNCIES. I JESÚS QUÈ COMPARTIA?


miércoles, 27 de febrero de 2013

Dijous dia 28 de febrer (Mitjà i Superior)


COM ESTÀ EL NOSTRE COS PER DINS?

Senyor, el nostre cor hauria de ser molt senzill.
Si està ple de bultos que destorben
no el podrem omplir d’amor.
Per això, Senyor, et demanem
que ens ajudis a fer mudança i neteja.
Alliberem el nostre cor!
Deixem-lo ben net!
Airegem-lo,
que estigui ben a punt per a estimar!
                              
                          Juanjo Fernández. Pregària de la porta

Dijous dia 28 de febrer (Infantil i Inicial)


POEMA : EL COS


ELS ULLS SÓN PER MIRAR,
LES MANS SÓN PER AGAFAR.
EL CAP ÉS PER PENSAR
I EL COR PER ESTIMAR.
                                          JOAN AMADES


martes, 26 de febrero de 2013

lunes, 25 de febrero de 2013

Dimarts dia 26 de febrer (Cicle mitjà i Superior)


DONAR-HO TOT
 
    Això que era un captaire que era molt pobre i cada dia anava a demanar per les portes de les cases a veure si algú li donava alguna cosa per menjar. Un dia una carrossa d'or aparegué en la llunyania, com un somni magnífic. Era la carrossa d’un rei.
    El captaire es preguntava meravellat qui devia ser aquell rei de reis.
    Les seves esperances van volar fins al cel i va pensar que els dies dolents se li havien acabat.
    La carrossa es va parar al seu davant mateix. El rei el va mirar i va baixar  somrient.
    El captaire va sentir que la felicitat de la seva vida havia arribat.
    Tot d'un plegat, però, el rei li va allargar la seva mà tot dient:
    - Pots donar-me alguna cosa
    Ah! quina ocurrència la de vostra reialesa! Demanar-li vos al captaire!
    Estava confús i no sabia què fer...
    Va treure a poc a poc del seu sarró un granet de blat i li va donar...
    Quin esglai va tenir al vespre quan, buidant el sac a terra, va trobar un granet d'or entremig de la misèria del pilot.
    Quant amargament va plorar el pobre captaire perquè no va ser prou generós i no li va donar tot el que portava al seu sarró !

Autor: Rabindranath Tagore