Reflexió en un TIC

jueves, 29 de mayo de 2014

Divendres dia 30 de maig (4t a 6è de primària)

LA REPÚBLICA DE LA TRAMUNTANA

Macaco (enllaç)

De l'arrel de sempre on s'enlaire el ventre
on l'ànima i el cos volen farcits
perquè no bufa mai un sospir disminuït.

Pel camí del pastor i la sirena
neix la volàtil revetlla.
Festa de bojos, loquaç germana.
Pels que són d'aquí i d'allà,
del mar i la muntanya.

Per tots els que vulguin ser benvinguts,
per tots els que vulguin ser tocats,
els presento la república de la tramuntana. (Ey!)

Ser tocats, ser tocats per la república de la tramuntana. (Ey!)
Ser tocats, ser tocats per la república de la tramuntana. (Ey!)

Bufant el fum, blau encanteri al meu damunt.
Pel camí dels cavalls només corren brosses el seu perfum.
Encén el teu llum, no m'importa si ets a prop o lluny
s'hora baixa volaré amb la tramuntana.

Per tots els que vulguin ser benvinguts,
per tots els que vulguin ser tocats,
els presento la república de la tramuntana. (Ey!)

Ser tocats, ser tocats per la república de la tramuntana. (Ey!)
Ser tocats, ser tocats per la república de la tramuntana. (Ey!)

Divendres dia 30 de maig (1r a 3r de primària)

Tu ets el sol de la meva vida

AMAPEI

Si pogués demanar un desig,

ben segur demanaria forces,

perquè d’ençà que ens vam conèixer,

ja res no ha estat igual.

Potser el sol rei de la vida,

no et deixa veure la llum del dia.

Tots junts haurem de pintar,

nous colors que puguis tocar.

Potser el teu cos es mou a altres ritmes

i no pas al que tu voldries.

Aleshores haurem de crear,

noves músiques per ballar.

Potser no sents tots aquests sons

que tothom diu que ara ressonen.

Tots junts haurem d’inventar,

noves formes per parlar.

Tu has fet créixer en mi,

la tendresa i la il·lusió,

i tu m’has ensenyat,

a valorar cada instant.

Si pogués demanar un desig

ben segur demanaria forces,

perquè d’ençà que ens vam conèixer,

ja res no ha estat igual.

I si pogués somniar

imaginaria un món,

sense obstacles sense pors,

i pensat per a tothom.

Tots junts el podem fer,

tots plegats l’hem d’exigir,

potser així podrem crear

un món molt més humà.

Divendres dia 30 de maig (Infantil)

LA LLUM DEL COR

AMAPEI

SÓC UN INFANT I VULL CRÉIXER FELIÇ,

M’AGRADA ESTIMAR ALS MEUS AMICS.

EL PARE I LA MARE VAN CREIXENT AMB MI,

M’EDUQUEN PERÒ MAI AMB UN CRIT.

CONÈIXER, SABER, OBSERVAR, DESCOBRIR,

TINC TOT EL MÓN NOMÉS PER A MI.

PERÒ EL MÉS IMPORTANT ÉS TENIR LLIBERTAT,

DECIDINT EL QUÈ VAIG PENSANT.

I AQUESTA RAÓ EN SÓC MOLT CONSCIENT,

CAL QUE OBRI ELS ULLS I SIGUI BEN VALENT.

MIRO MÉS ENLLÀ, SÉ QUE PUC DESCOBRIR,

TU EN LA VIDA SEMPRE PODRÀS ESCOLLIR.

TOT AQUEST MÓN QUE TINC AMB MI

ÉS MOLT MILLOR SI ESTIMO AMB TOT EL COR.

NINGÚ MAI NO EM PODRÀ OBLIGAR

EL QUÈ HE DE CREURE, EL QUÈ HE DE FER O HE DE PENSAR.

TOT EL QUÈ VEIG SEMPRE EM SEMBLA PRECIÓS,

VISC EN UN MÓN DE COLORS.

I QUAN MIRO EL CEL ESTRELLAT PER LA NIT,

L’UNIVERS ÉS INMENS I JO PETIT.

I CREC DE VERITAT, DONCS NO HO SÉ EXPLICAR,

QUI HA ESTAT CAPAÇ DE PODER-HO CREAR.

LA JOIA ESCLATA, AIXÒ NO TÉ PREU,

HA D’HAVER-HI UN LLOC PEL MEU DÉU.

QUIN GRAN GOIG ÉS SENTIR-ME TANT FELIÇ,

ALGÚ M’ESTIMA SEMPRE PENSA AMB MI.

QUAN LI PARLO I LI DEMANO A ELL,

TOTS SOM GERMANS NO IMPORTA EL COLOR DE LA PELL.

ES DIGUI AL·LÀ, DÉU O JAVHÉ,

MAHOMA, JESÚS, BUDA O BÉ QUI SAP QUÈ.

N’ESTIC SEGUR I PER TANT VULL DIR,

QUE UNA LLUM AL COR EM BRILLA A MI.

miércoles, 28 de mayo de 2014

Dijous dia 29 de maig (4t a 6è de primària)

Als catorze anys anava pels hospitals a tocar la guitarra pels nens, vaig anar a un institut del meu poble per nens amb Síndrome de Down. A les 4.30 de la tarda arribava amb la meva guitarra i em passava hores cantant cançons. Per aquesta banda Déu em va anar encaminant cap a la sensibilitat pel pròxim.

Ricardo Montaner