Conte de la Primavera
La fada Primavera havia passat tot el dia despertant a totes les flors.
Però la Margarida seguia dormint.
Després d'un gran esforç sortint de terra, la Margarida es trobava cansada, així que havia tornat a tancar els ulls.
La nit va arribar acompanyada per una lluna nova i creixent.
I la Margarida somiava amb un cel d'estels de margarides i se sentia feliç.
L'endemà, el sol va despertar la Margarida.
Va començar a obrir els seus pètals.
Va mirar al seu voltant.
El jardí era ple de flors de tots colors.
Un munt de bestioletes amb ales i el cos ratllat no paraven de volar per tot arreu.
Va mirar espantada, les altres flors no li van fer cap cas, totes estaven tranquil·les.
De sobte es va sentir un zummm-zummm molt estrany i fort.
La Margarida va tenir por. No sabia que podia passar ni que devia ser aquell soroll!
Una de les bestioletes es va posar damunt seu i li va fer pessigolles.
La Margarida va riure i es va tranquil·litzar mentre l'animalet marxava volant.
La Margarida va preguntar a les altres flors qui era la bestioleta que havia estat damunt seu.
Les altres flors li van contestar a la vegada:
- Era una abella!
Mentre la flor blava li explicava que les abelles fan mel i que les visiten cada dia, la Margarida va tornar a sentir unes pessigolletes, aquestes eren diferents i molt suaus.
-Són papallones. Va dir la fada Primavera i venim a dansar per a tu.
La Margarida era molt feliç.
Mai havia vist una dansa tan bonica.
La fada Primavera havia passat tot el dia despertant a totes les flors.
Però la Margarida seguia dormint.
Després d'un gran esforç sortint de terra, la Margarida es trobava cansada, així que havia tornat a tancar els ulls.
La nit va arribar acompanyada per una lluna nova i creixent.
I la Margarida somiava amb un cel d'estels de margarides i se sentia feliç.
L'endemà, el sol va despertar la Margarida.
Va començar a obrir els seus pètals.
Va mirar al seu voltant.
El jardí era ple de flors de tots colors.
Un munt de bestioletes amb ales i el cos ratllat no paraven de volar per tot arreu.
Va mirar espantada, les altres flors no li van fer cap cas, totes estaven tranquil·les.
De sobte es va sentir un zummm-zummm molt estrany i fort.
La Margarida va tenir por. No sabia que podia passar ni que devia ser aquell soroll!
Una de les bestioletes es va posar damunt seu i li va fer pessigolles.
La Margarida va riure i es va tranquil·litzar mentre l'animalet marxava volant.
La Margarida va preguntar a les altres flors qui era la bestioleta que havia estat damunt seu.
Les altres flors li van contestar a la vegada:
- Era una abella!
Mentre la flor blava li explicava que les abelles fan mel i que les visiten cada dia, la Margarida va tornar a sentir unes pessigolletes, aquestes eren diferents i molt suaus.
-Són papallones. Va dir la fada Primavera i venim a dansar per a tu.
La Margarida era molt feliç.
Mai havia vist una dansa tan bonica.
La Margarida estava tan alegra i es sentia tan important que es va
comprometre que a la primavera vinent seria la primera en despertar-se de totes
les flors.
