jueves, 21 de junio de 2012
Divendres dia 22 de Juny (Primaria i Infantil)
La frase
S’ha d’escoltar el cap, però s’ha de deixar parlar al cor. Marguerite Yourcenar
Alguna vegada has sentit parlar al cor? De vegades, els sorolls de fons ens impedeixen
escoltar-lo: la ment amb les seves paraules, les seves distraccions, les seves preguntes...omplen el camí de barreres per impedir que arribis a sentir-lo. Però no necessites sempre les paraules; la paraula és només una forma d'expressió de la ment, no del cor. El cor s'expressa amb un somriure, amb una encaixada de mans, fins i tot amb el dolor. Quan es parla amb el cor, sempre s’és sincer i sempre surt la veritat, sense amagar res de res. Has d’aprendre a escoltar el teu cor, enmig del silenci i deixar que s’expressi.
miércoles, 20 de junio de 2012
Dijous dia 21 de Juny (Infantil i Primaria)
La pregària d'avui
I tu? Com és el teu cor?
Senyor, doneu-me un cor pur i transparent com una font d'aigua. Feu que el meu cor sigui senzill, que no tasti la tristesa; un cor a punt de donar-se, tendre i compassiu, un cor fidel i generós, que no oblidi cap bé i que no guardi rancúnia de cap mal, doneu-me un cor dolç i humil, que estimi sense esperar ser correspost. Un cor gran i ple de tendresa, que no es tanqui davant de cap ingratitud i que no el fereixi cap indiferència.
martes, 19 de junio de 2012
Dimecres dia 20 de Juny (Infantil i Primaria)
El cor Valent
En un temps perdut, a algun lloc perdut, dins d’un cos perdut, va existir un cor anomenat “Valent”. En Valent era, el que es pot dir, un cor confiat. Creia en la vida. Creia en el “recipient” que el contenia, que després va saber que s’anomenava “home”, i creia en els altres cors que trobava al seu voltant. Perquè en Valent, es donava sense mesures, sense reglaments, ni tant sols sense saber el nom d’allò que el feia somriure i bategar més fort.
Va passar més temps i en Valent va créixer. Es va fer un senyor cor, i va ser aleshores, a la seva adolescència, quan, per primer cop, va observar que existien cors que eren diferents.
Va sentir la il·lusió, l’esperança, i va somniar despert, i adormit. I va voler ser més llest, més responsable, més bona persona, en definitiva, ser millor.
Va voler ser un cor amb una identitat diferent, amb milers de bategades plenes d’amor, de bondat, de diàleg, capaç de fer amb altres cors, un món més just.
I així va ser. En Valent, amb tots els altres cors, va poder arribar a l’interior de les persones, tocant el més sensible dels seus cors.
Siguem com aquest petit Valent, i que en aquest curs aconseguim cors plens d’amor i bondat, oberts al món i sent solidaris.
lunes, 18 de junio de 2012
Dimarts dia 19 de Juny (4t i 6è de Primària)
La gallina dels ous d’or
I cada matí anava el granjer a veure si la seva gallina predilecta havia posat un ou d'or, i cada matí l'hi trobava allà.
El granjer, llavors, tornava a casa i es disposava a sortir per vendre l'ou d'or. I a les nits, se les passava sense dormir comptat la fortuna que poc a poc, li anva donant la gallina. I en una d'aquelles nits es va preguntar com s'ho deuria fer la gallina per pondre ous d'or.
I després de descartar moltes idees, va quedar convençut que la gallina tenia dintre seu, potser, una màquina que li permetia fer els ous d'or. I pensant aixó, va començar a rumiar que, si li extreia la màquina, ell podria fer ous a la seva conveniència i fer-se encara més ric i milionari, i de forma més ràpida!
Aquesta idea el va anar absorvint. Cada dia era més cobejós i volia més ous, més or. Es va anar obsessionant, fins que, un dia, va anar al galliner disposat a recuperar la màquina que feia ous d'or que tenia la gallina dintre seu.
I sense cap mena de remordiment, cec de la cobdicia, va matar a la gallina dels ous d'or. Va còrrer cap a casa veient els suntuosos palaus en els que viuria, i la va desplumar. I en obrir-la, quina va ser la seva sorpresa al comprovar que la gallina dels ous d'or no tenia cap màquina, si no que era exactament com qualsevol altra gallina.
Com feia els ous d'or? això encara és un misteri, però el cert és que per culpa de la seva cobdicia es va quedar sense la gallina dels ous d'or.
Pensar només amb el què un vol aconseguir, no és el camí cap a l’empatia!
Dimarts dia 19 de Juny (1r a 3r de Primària)
EL PETIT AVET
- I ara! On són les meves punxes? Ja no les tinc. Tot jo sóc cobert de fulles d’or! Quina alegria!
I tots els seus veïns no feien més que dir:
- L’avet petitó és tot d’or!
Però vet aquí que un home , un lladregot, ho va sentir i va pensar:
- Un avet d’or! Aquesta és la meva!
I, com que va tenir por que de dia el veiessin, va tornar a la nit amb un sac molt gros i va robar totes les fulles de l’avet petitó, sense deixar-n’hi ni una per mostra. L’endemà el pobre avet, veient-se tot despullat, es va posar a plorar.
- No en vull més d’or –es va dir tot baixet-.
Quan venen els lladregots us ho prenen tot i no us deixen res. M’agradaria tenir les fulles de vidre; el vidre també brilla força.
I, mireu, quan es va despertar l’altre matí, tenia ben bé les fulles que desitjava. Es va posar molt content i va començar a dir-se:
- En lloc de fulles d’or tinc fulles de vidre. Puc estar ben tranquil, que ara no me les prendrà ningú.
I tots els seus veïns no feien més que dir:
- L’avet petitó és tot de vidre!
Però quan arribà la nit, es desfermà una gran tempesta i bufà el vent amb tota la força.
El pobre avet vinga demanar clemència, però el bufarut el sacseja amb tanta força que no li deixa ni una fulla sencera.
La nit ha passat i ja és de dia. Veient aquell estrall, el pobrissó es posa a plorar:
- Que en sóc de desgraciat! Altra vegada nu. Les fulles d’or me les rapissen, les fulles de vidre me les trenquen. M’agradaria tenir unes fulles verdes ben maques com tots els meus companys.
Vet aquí, doncs, que l’endemà al matí, quan va despertar-se ja tenia el que havia desitjat.
- Quina alegria! Ja puc estar tranquil ara i no tenir por de res.
Dimarts dia 19 de Juny (Infantil)
LA VENTAFOCS
domingo, 17 de junio de 2012
Dilluns dia 18 de Juny (4t a 6è de Primària)
El valor d’un somriure
Regalar un somriure
fa feliç un cor.
Enriqueix qui el rep,
sense empobrir qui el dóna.
Només dura un instant,
però el seu record molt temps perdura.
Ningú no es tan ric,
que en pugui prescindir.
Ningú no és tan pobre
Que no pugui donar-ne.
Un somriure enjoia la familia,
dóna coratge en la tasca,
és senyal tangible d’amistat.
Un somriure dóna ànim als cansats,
renova el coratge en les proves,
i guareix tota tristesa.
Si trobes algú no te l’ofereix
sigues generós i regala-li el teu:
ningú no necessita tant un somriure
com el qui no sap donar-lo.
P. Faber
Dilluns dia 18 de Juny (1r a 3r de Primària)
Jesús,
ara que estem a punt d’acabar el curs et volem donar
GRÀCIES per...
Dilluns 18 de Juny (Infantil)
COMENCEM LA ÚLTIMA SETMANA D’AQUEST CURS. AVUI VOLEM DONAR GRÀCIES PER….
… TOT ALLÒ QUE HEM APRÈS,
… TOTS ELS AMICS QUE HEM FET,
… TOTS ELS JOCS QUE HEM COMPARTIT,
….
jueves, 14 de junio de 2012
Divendres dia 15 de Juny (Primària)
Em dones força
Disc de la Marató 2012,
Sergi Dalma i Escolania de Montserrat
http://www.youtube.com/watch?v=c64MSvRRHnc
Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi
Divendres dia 15 de Juny (Infantil)
I A TU QUÈ T’AGRADA?
AMAPEI
http://www.youtube.com/watch?v=DkIt3QHb8K4
....
A MI M’AGRADA ANAR JUGAR AMB ELS MEUS AMICS I AMIGUES,
AMB NINES I NINOTS, CASTELLS I MOLTA IMAGINACIÓ.
UNS PARES DIVERTITS, TRANQUILS, OBERTS I QUE M’ESTIMIN.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.
ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.
VOLDRIA DESCOBRIR COM SÓC I AIXÍ APRENDRE A VIURE,
OBRIR-ME A TOT UN MÓN ESTRANY QUE NO SÉ A ON VA A PARAR.
PARLAR, SORTIR, ARRISCAR I SOMNIAR AMB UN MÓN LLIURE I SENSE GUERRES.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.
ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.
M’AGRADA AGAFAR LA BICI I REPOSAR AMB UN GLOP D’AIGUA.
M’AGRADA VIATJAR PEL MÓN I CONÈIXER LA GENT.
M’AGRADA ANAR A NEDAR A TRENC D’ALBA I SENTIR EL SOL A LA CARA.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.
ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.
miércoles, 13 de junio de 2012
Dijous, dia 14 de Juny (4t a 6è de Primària)
Per ser empàtics hem de comprendre i compartir l’estat d’ànim que, per un moment, té l’altra persona.
Roy Shafer
Dijous, dia 14 de Juny (Infantil i 1r a 3r de Primaria)
NO FACIS PELS ALTRES ALLÒ QUE NO VOLS QUE ET FACIN
A TU.
CONFUCI
martes, 12 de junio de 2012
Dimecres dia 13 de Juny (4t a 6è)
Dia mundial de la prevenció del càncer de pell
Posar-se al lloc de l’altre: el metge és qui millor sap el què té i què pot sentir aquest nen. Què us sembla l’actitud del metge? Hi ha molts malalts i gent amb problemes al nostre voltant. Ens en sabem adonar? Saps d’algun amic o company que estigui en situació difícil? Com creus que podries ajudar-lo?
Dimecres dia 13 de Juny (1r a 3r de Primària)
Dia mundial de la prevenció del càncer de pell
Què és allò dels meus companys que em fa està content?
lunes, 11 de junio de 2012
Dimarts dia 12 de Juny (4t a 6è de Primària)
Dia mundial contra el treball infantil
El ratolí i el lleó
Un dia, dos ratolins esatven jugant alegrement en un descampat. En aquell mateix descampat, a l'ombra d'un arbre, hi havia un lleó intentant fer la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s'aconseguia dormir.
Però en un dels seus jocs, els ratolins van passar per sobre del lleó. El lleó, enfadat ja per no poder dormir, es va enutjar encara més per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins.
I aixecant-se de cop! va aconseguir acorralar-ne un mentre l'altre fugia espaordit. El lleó va agafar al ratolí que havia acorralat i, per sorpresa seva, el ratolí li va parlar:
- Lleó, si em perdones la vida, et serviré sempre que necessitis la meva ajuda.
El lleó primer es va quedar perplex, però ràpidament va esclatar a riure!
- Tu! un petit i minúscul ratolí oferint-me ajuda a mi! el rei de la selva! ... Au! ves ves!
I de tanta gràcia que el va fer, el va deixar anar.
Al cap d'un temps, el mateix lleó anava despistat per la selva quan va caure en un parat posat per un caçador. Va quedar penjat en un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia més fort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava.
El ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lleó per a cumplir la seva promesa. Però el rei de la selva seguia desconfiant d'un petit ratolí. Però el ratolí, sense dil•lació, es va enfilar fins on era el lleó i va començar a rosegar la xarxa. I va rosegar i rosegar fins que la xarxa es va trencar i va alliberar al lleó.
I el lleó va donar les gràcies al ratolí, que a més estava molt satisfet per haver-li estat útil.
Dimarts dia 12 de Juny (1r a 3r de Primària)
HISTÒRIA D’UNA TORTUGA
Vet aquí que una vegada hi havia una tortuga petita que no li agradava l’escola. Es deia tortugueta. Ella el que volia era quedar-se a casa o bé anar a voltar tot el dia pel carrer.la tortugueta pensava que era massa difícil provar d’escriure, massa difícil llegir llibres o fer matemàtiques. Li agradava molestar els seus companys, prendre’ls el llapis, amagar els fulls… no li agradava compartir i no li agradava escoltar els seus mestres. Trobava massa difícil seguir les normes de l’escola. També trobava massa difícil no enfadar-se.
Cada dia la tortugueta es deia a ella mateixa que intentaria no posar-se en problemes. Però cada dia s’enfadava, se sentia frustrada i llavors feia alguna cosa que no havia de fer i ja tenia problemes. Sentia com si no tingués control sobre el que feia.
Les altres tortugues no volien jugar amb ella i
la tortugueta es va començar a sentir sola i dolenta.
Un dia que la tortugueta se sentia pitjor que mai es va trobar amb la tortuga més gran i més vella del seu barri. Era la tortuga sàvia que tenia mes de 200 anys i sabia moltes, moltes coses. La vella tortuga sàvia va preguntar a la tortugueta:
- “tortugueta, per què estàs tan trista?”
la tortugueta li va contestar fluixet,
- “És que tinc un problema molt gran. Sempre que estic enfadada no em puc controlar. Sempre estic al mig de baralles i em sembla que ningú m’estima”
La vella tortuga sàvia era molt amable i va voler ajudar
–“Mira –li va dir- et diré un secret. La solució dels teus problemes la tens tu. La solució està amb tu, vagis on vagis”.
La tortugueta no ho entenia. – “és la teva closca, la teva closca… és per això que tens una closca. Sempre que estiguis enfadada, o et sentis frustrada o preocupada, tu el que has de fer és entrar dins teu” la vella tortuga sàvia li va explicar encara més bé.- “quan siguis dins teu, pots seguir aquests passos: em dic a mi mateix/a:
1. “STOP”
2. Respiro fondo
3. Dic com em sento
4. Quin problema tinc.
- Després descansa fins que els teus sentiments no siguin tan forts, fins que et sentis calmada”
La vella tortuga sàvia va ensenyar a la tortugueta com posar-se dins la closca per calmar-se
L’endemà, a l’escola, la tortugueta estava fent feina quan un company es va posar a molestar-la. Va sentir com es començava a enfadar i just quan anava a pegar-lo es va recordar del que
la vella sàvia tortuga li havia dit.I li va anar molt i molt bé!
Dimarts dia 12 de Juny (Infantil)
Dia mundial contra el treball infantil
EL PETIT AVET
UNA VEGADA HI HAVIA UN AVET PETITÓ. TOTS ELS ARBRES DEL BOSC TENIEN FULLES; ELL ERA L’ÚNIC QUE, EN LLOC DE FULLES, TENIA COM UNA MENA D’AGULLES, RES MÉS QUE AGULLES. I LI SABIA UN GREU! TOTS ELS MEUS COMPANYS TENEN UNES FULLES MAGNÍFIQUES, UNES MAGNÍFIQUES FULLES VERDES; JO, NOMÉS PUNXES! M’AGRADARIA TENIR UNES FULLES D’OR PER FER DENTETES A TOTS ELS ALTRES ARBRES. L’ENDEMÀ, QUAN VA DESPERTAR-SE VA QUEDAR TOT ADMIRAT.
- I ARA! ON SÓN LES MEVES PUNXES? JA NO LES TINC. TOT JO SÓC COBERT DE FULLES D’OR! QUINA ALEGRIA!
I TOTS ELS SEUS VEÏNS NO FEIEN MÉS QUE DIR:
- L’AVET PETITÓ ÉS TOT D’OR!
PERÒ VET AQUÍ QUE UN HOME , UN LLADREGOT, HO VA SENTIR I VA PENSAR:
- UN AVET D’OR! AQUESTA ÉS LA MEVA!
I, COM QUE VA TENIR POR QUE DE DIA EL VEIESSIN, VA TORNAR A LA NIT AMB UN SAC MOLT GROS I VA ROBAR TOTES LES FULLES DE L’AVET PETITÓ, SENSE DEIXAR-N’HI NI UNA PER MOSTRA. L’ENDEMÀ EL POBRE AVET, VEIENT-SE TOT DESPULLAT, ES VA POSAR A PLORAR.
- NO EN VULL MÉS D’OR –ES VA DIR TOT BAIXET-.
QUAN VENEN ELS LLADREGOTS US HO PRENEN TOT I NO US DEIXEN RES. M’AGRADARIA TENIR LES FULLES DE VIDRE; EL VIDRE TAMBÉ BRILLA FORÇA.
I, MIREU, QUAN ES VA DESPERTAR L’ALTRE MATÍ, TENIA BEN BÉ LES FULLES QUE DESITJAVA. ES VA POSAR MOLT CONTENT I VA COMENÇAR A DIR-SE:
- EN LLOC DE FULLES D’OR TINC FULLES DE VIDRE. PUC ESTAR BEN TRANQUIL, QUE ARA NO ME LES PRENDRÀ NINGÚ.
I TOTS ELS SEUS VEÏNS NO FEIEN MÉS QUE DIR:
- L’AVET PETITÓ ÉS TOT DE VIDRE!
PERÒ QUAN ARRIBÀ LA NIT, ES DESFERMÀ UNA GRAN TEMPESTA I BUFÀ EL VENT AMB TOTA LA FORÇA.
EL POBRE AVET VINGA DEMANAR CLEMÈNCIA, PERÒ EL BUFARUT EL SACSEJA AMB TANTA FORÇA QUE NO LI DEIXA NI UNA FULLA SENCERA.
LA NIT HA PASSAT I JA ÉS DE DIA. VEIENT AQUELL ESTRALL, EL POBRISSÓ ES POSA A PLORAR:
- QUE EN SÓC DE DESGRACIAT! ALTRA VEGADA NU. LES FULLES D’OR ME LES RAPISSEN, LES FULLES DE VIDRE ME LES TRENQUEN. M’AGRADARIA TENIR UNES FULLES VERDES BEN MAQUES COM TOTS ELS MEUS COMPANYS.
VET AQUÍ, DONCS, QUE L’ENDEMÀ AL MATÍ, QUAN VA DESPERTAR-SE JA TENIA EL QUE HAVIA DESITJAT.
- QUINA ALEGRIA! JA PUC ESTAR TRANQUIL ARA I NO TENIR POR DE RES.
domingo, 10 de junio de 2012
Dilluns dia 11 de Juny (4t a 6è de Primària)
Tinc els altres davant meu, Senyor,
he de mirar-los més enllà
de si em són simpàtics o antipàtics,
més enllà de les meves idees,
del meu comportament i del seu.
He de deixar que siguin, davant meu,
tal com són,
en el seu ésser profund,
i no obligar-los a atacar,
a defensar-se, a dissimular.
Els he de respectar, diferents de mi,
i no voler-los posseir,
ni ficar-los al cap les meves idees,
forçant-los a seguir-me.
He de ser pobre davant d’ells,
no esclafar-los ni humiliar-los,
ni obligar-los a ser servils amb mi.
Cadascun d’ells és únic, Senyor
rics amb una riquesa que jo no posseeixo.
Jo sóc el pobre
que estic a la seva porta,
nu, despullat,
per poder copsar, al fons del seu cor,
el teu Rostre.
Dilluns dia 11 de Juny (1r a 3r Primària)
Dia mundial contra el treball infantil
HISTÒRIA D’UNA TORTUGA
Vet aquí que una vegada hi havia una tortuga petita que no li agradava l’escola. Es deia tortugueta. Ella el que volia era quedar-se a casa o bé anar a voltar tot el dia pel carrer.la tortugueta pensava que era massa difícil provar d’escriure, massa difícil llegir llibres o fer matemàtiques. Li agradava molestar els seus companys, prendre’ls el llapis, amagar els fulls… no li agradava compartir i no li agradava escoltar els seus mestres. Trobava massa difícil seguir les normes de l’escola. També trobava massa difícil no enfadar-se.
Cada dia la tortugueta es deia a ella mateixa que intentaria no posar-se en problemes. Però cada dia s’enfadava, se sentia frustrada i llavors feia alguna cosa que no havia de fer i ja tenia problemes. Sentia com si no tingués control sobre el que feia.
Les altres tortugues no volien jugar amb ella i
la tortugueta es va començar a sentir sola i dolenta.
Un dia que la tortugueta se sentia pitjor que mai es va trobar amb la tortuga més gran i més vella del seu barri. Era la tortuga sàvia que tenia mes de 200 anys i sabia moltes, moltes coses. La vella tortuga sàvia va preguntar a la tortugueta:
- “tortugueta, per què estàs tan trista?”
la tortugueta li va contestar fluixet,
- “És que tinc un problema molt gran. Sempre que estic enfadada no em puc controlar. Sempre estic al mig de baralles i em sembla que ningú m’estima”
La vella tortuga sàvia era molt amable i va voler ajudar
–“Mira –li va dir- et diré un secret. La solució dels teus problemes la tens tu. La solució està amb tu, vagis on vagis”.
La tortugueta no ho entenia. – “és la teva closca, la teva closca… és per això que tens una closca. Sempre que estiguis enfadada, o et sentis frustrada o preocupada, tu el que has de fer és entrar dins teu” la vella tortuga sàvia li va explicar encara més bé.- “quan siguis dins teu, pots seguir aquests passos: em dic a mi mateix/a:
1. “STOP”
2. Respiro fondo
3. Dic com em sento
4. Quin problema tinc.
- Després descansa fins que els teus sentiments no siguin tan forts, fins que et sentis calmada”
La vella tortuga sàvia va ensenyar a la tortugueta com posar-se dins la closca per calmar-se
L’endemà, a l’escola, la tortugueta estava fent feina quan un company es va posar a molestar-la. Va sentir com es començava a enfadar i just quan anava a pegar-lo es va recordar del que
la vella sàvia tortuga li havia dit.I li va anar molt i molt bé!
Dilluns dia 11 de Juny (Infantil)
JESÚS,
AJUDA’M A SABER ESTAR AL COSTAT DELS MEUS AMICS QUAN EM NECESSITIN,
AJUDA’M A SABER COM CONSOLAR-LOS,
AJUDA’M A AJUDAR-LOS!
jueves, 7 de junio de 2012
Divendres dia 8 de Juny (4rt a 6è Primària)
Em dones força
Disc de la Marató 2012,
Sergi Dalma i Escolania de Montserrat
http://www.youtube.com/watch?v=c64MSvRRHnc
Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi
Divendres dia 8 de Juny (1r a 3r Primària)
Sóc un fanalet
Jaume Barri
Sóc, un fanalet que fa llum de dia,
que quan s’encén ningú no se’l mira,
que és massa xic per fer llum de nit.
Sóc, una cançó que escolta en la tarda,
que quan s’atura ningú l’esguarda,
que es massa trista per anar a dormir.
Sóc un fanalet per veure el camí.
Sóc una cançó que et farà feliç.
Ni la més negre nit em farà aturar,
ni la por del món em farà callar. (bis)
Sóc, un fanalet que fa llum de dia,
que quan s’encén ningú no se’l mira,
que és massa xic per fer llum de nit.
Sóc, una cançó que escolta en la tarda,
que quan s’atura ningú l’esguarda,
que es massa trista per anar a dormir.
Sóc un fanalet per veure el camí.
Sóc una cançó que et farà feliç.
Ni la més negre nit em farà aturar,
ni la por del món em farà callar. (bis)
Divendres, 8 de Juny (Infantil)
I A TU QUÈ T’AGRADA?
AMAPEI
http://www.youtube.com/watch?v=DkIt3QHb8K4
....
A MI M’AGRADA ANAR JUGAR AMB ELS MEUS AMICS I AMIGUES,
AMB NINES I NINOTS, CASTELLS I MOLTA IMAGINACIÓ.
UNS PARES DIVERTITS, TRANQUILS, OBERTS I QUE M’ESTIMIN.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.
ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.
VOLDRIA DESCOBRIR COM SÓC I AIXÍ APRENDRE A VIURE,
OBRIR-ME A TOT UN MÓN ESTRANY QUE NO SÉ A ON VA A PARAR.
PARLAR, SORTIR, ARRISCAR I SOMNIAR AMB UN MÓN LLIURE I SENSE GUERRES.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.
ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.
M’AGRADA AGAFAR LA BICI I REPOSAR AMB UN GLOP D’AIGUA.
M’AGRADA VIATJAR PEL MÓN I CONÈIXER LA GENT.
M’AGRADA ANAR A NEDAR A TRENC D’ALBA I SENTIR EL SOL A LA CARA.
M’AGRADA SER AQUÍ AMB VOSALTRES I PODER CANTAR.
ENAMORAR-SE DE LA VIDA
DE LES PETITES SENZILLES,
PENDRE UNA MÀ I UNA CLISSADA D’ULLS
MIRAR UNA FLOR I FER VOLAR UN ESTEL.
DANSAR, RESPIRAR, SENTIR-SE BÉ.
miércoles, 6 de junio de 2012
martes, 5 de junio de 2012
lunes, 4 de junio de 2012
Dimarts, dia 5 de Juny (4t a 6è Primària)
Dia mundial del medi ambient
Paràbola del blat i el jull
24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
-Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
»--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»--¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."
No volem eliminar l’altre, cal saber ser pacient i aprendre dels altres, acollint-lo amb les seves diferències.
Dimarts, dia 5 de Juny (1r a 3r Primària)
Dia mundial del medi ambient
LA VENTAFOCS
La VentafocsHi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó una madrastra, una vídua impertinent que tenia dues filles molt lletges i que temps enrera s'havia casat amb el seu pobre i vell pare. Des de que el seu pobre pare havia mort el tracte que li donaven la madrastra i les seves germanastres era terrible. Era ella la que feia tots els treballs més durs de la casa, i com que els seus vestits estaven sempre tant tacats de cendra, ja l'anomenaven la Ventafocs.Un dia, el Rei d'aquell país va anunciar que faria una gran festa a la que invitava a totes les joves solteres del reialme per fer que el seu fill el Príncep conegués a totes les joves.-Tu, Ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs a casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan les meves filles i jo tornem.Va arribar el dia del ball i la Ventafocs, molt trista, va veure marxar les seves germanes, totes ben mudades, cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus plors.- Per que seré tant desgraciada? - va exclamar. De sobte, va aparèixer la seva Fada Madrina.- No et preocupis - va exclamar la Fada - Tu també podràs anar al ball, però amb una condició, que quan el rellotge de palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sens falta.I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de cendra en un meravellós vestit de festa amb unes precioses sabates de cristall. Un altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa més magnifica de tot el reialme, i amb un últim toc, tres ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més bonics del regne i el xofer del carruatge.L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració entre tots els convidats. En entrar a la sala de ball, el Príncep va quedar tant pres de la seva bellesa que va ballar amb ella tota la nit deixant de banda la resta de convidades. Les seves germanastres no la van reconèixer i es preguntaven qui seria aquella jove tant formosa que havia enamorat el fill del rei.Enmig de tanta felicitat, la Ventafocs va sentir com el rellotge de palau començava a tocar les dotze campanades de mitjanit.- Oh Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -I com una exhalació va creuar el saló i va baixar rapidament l'escalinata del palau, tot perdent en la seva fugida una de les sabates de cristall, el Príncep que va intentar perseguir-la, va recollir la sabata totalment enamorat.Per a poder trobar aquella bella jove misteriosa, el Rei i el Príncep van idear un pla. El jove príncep es casaria amb aquella que pogués calçar-se la preciosa sabata perduda. Va enviar els seus missatgers a recórrer tot el Regne. Les donzelles de tot el regne se l'emprovaven en va doncs no n'hi havia cap ni una a qui li anés bé la sabateta de cristall.Els missatgers reials van arribar a casa de la Ventafocs, i les seves germanes bé que van intentar-ho però de cap de les maneres van poder posar-se la sabata perduda.Finalment i contra la voluntat de la seva madrastra, la Ventafocs es va emprovar la sabata i tots els presents van veure amb gran sorpresa que la sabata li encaixava al peu de manera perfecta.I així fou com el Príncep es va casar amb la jove Ventafocs i van viure molt feliços.
Dimarts dia 5 de Juny (Infantil)
Dia mundial del medi ambient
L’ÓS I ELS AMICS
DOS AMICS ANAVEN JUNTS PER UN CAMÍ QUAN VEIEREN SORTIR UN ÓS ENORME QUE LLANÇAVA TERRIBLES RUGITS.
-SOCORS! AUXILI! - VAN CRIDAR
EL MÉS PRIM DELS DOS NO VA TRIGAR A TROBAR REFUGI ENTRE LES BRANQUES D'UN ARBRE, PERÒ EL SEU AMIC, MASSA GRAS, NO VA PODER FER EL MATEIX.
- DÓNA'M LA MÀ I PUJA'M! - VA SUPLICAR - CORRE! AFANYA'T!
- NO PUC! - VA REPLICAR EL MÉS PRIM MENTRE PUJAVA CADA COP MÉS AMUNT - SI AJUDO A ALGÚ TAN GRAS COM TU CORRO EL RISC DE CAURE .. I NO VULL QUE L'ÓS EM DEVORI!
LA TEMIBLE FERA GUANYAVA TERRENY POC A POC. DE LA SEVA BOCA EN SORTIEN RUGITS TEMIBLES, I CADA VEGADA S'ANAVEN APROPANT MÉS A L'HOMENET GRAS. PERÒ DE SOBTE, ES VA DEIXAR CAURE A TERRA.
"HE SENTIT A DIR QUE UN ÓS MAI ATACA A UN CADÀVER" - ES VA DIR PER A ELL EL VIATGER - "EM FARÉ EL MORT".
IMMÒBIL, ES VA FER EL MORT, MENTRE L'ÓS L'ANAVA ENSUMANT. DESPRÉS L'ANIMAL SE'N VA ANAR, REALMENT CONVENÇUT QUE L'HOME ESTAVA MORT.
QUAN L'ÓS SE N'HAVIA ANAT, L'ALTRE VIATGER VA BAIXAR DE L'ARBRE I LI VA DIR AL SEU AMIC:
- HAS TINGUT MOLTA SORT! TE N'HAS ESCAPAT PELS PÈLS! EM PREGUNTO PER QUÈ SE N'HAURÀ ANAT L'ÓS. FINS I TOT M'HA SEMBLAT QUE ET XIUXIUEJAVA ALGUNA COSA A L'ORELLA! - VA DIR - QUE T'HA DIT?
- L'ÓS M'HA RECOMANAT QUE NO TORNI A VIATJAR, D'ARA ENDAVANT, AMB ALGÚ QUE NOMÉS PENSA EN SÍ MATEIX I QUE NO OFEREIX AJUDA QUAN LA TEVA VIDA ESTÀ EN PERILL. ÉS EN ELS MOMENTS DIFÍCILS QUAN ES RECONEIX ALS VERITABLES AMICS.
I AMB AQUESTES PARAULES, L'HOME VA SEGUIR EL SEU CAMÍ SOL.
domingo, 3 de junio de 2012
Dilluns dia 4 de Juny (4rt a 6è)
Com et puc ajudar?
Narcís Perich i Els Hewel
Disc de la Marató 2012
http://www.youtube.com/watch?v=JUuY3NC5Gdo
No et vull veure si estàs trist.
No et vull veure més plorar.
Si no em dius què està passant,
com et puc jo ajudar?
Demà potser,
no sé el moment,
no sé què fer,
algun dia t’entendré.
Tot el que vas fer per mi
ara jo ho vull fer per tu.
Vull donar-te el meu suport.
El nostre amor encara és viu.
Demà potser,
no sé el moment,
no sé què fer,
algun dia ho entendràs.
Vas regalar-me tot el que és teu
a canvi del millor de mi.
T’estimo, el meu cor és per a tu.
No et vull...
Dilluns dia 4 de Juny (1r i 3r de Primària)
SI VAIG JO SOL PEL MÓN
Si vaig jo sol pel món,
quedaré trist ben trist.
Si no estimo al company
mai no seré feliç.
Si a l’hora de jugar,
jo li dono la mà.
Si a l’hora de plorar,
jo estic al seu costat.
Si vaig jo sol pel món…
Si a l’hora d’estudiar,
jo li dono la mà.
Si a l’hora de resar,
jo estic al seu costat.
Si vaig jo sol pel món…
Si a l’hora de cantar,
jo li dono la mà.
Si a l’hora de somiar,
jo estic al seu costat.
Si vaig jo sol pel món…
Dilluns dia 4 de Juny (Infantil)
PUFF EL DRAC MÀGIC
http://www.youtube.com/watch?v=2VxZ-RqTpDM
PUFF ERA UN DRAC MÀGIC
QUE VIVIA AL FONS DEL MAR,
PERÒ SOL S'AVORRIA MOLT
I SORTIA A JUGAR.
HI HAVIA UN NEN PETIT
QUE SE L'ESTIMAVA MOLT,
ES TROBAVEN A LA PLATJA
TOT JUGANT DE SOL A SOL.
TOTS DOS VAN PREPARAR
UN VIATGE MOLT LLARG,
VOLIEN ANAR A VEURE MÓN
TRAVESSANT EL MAR.
PUFF ERA UN DRAC...
QUAN HI HAVIA TEMPESTA
S'HO ARREGLAVEN MOLT BÉ,
ENFILANT-SE A LA CUA D'EN PUFF
VIGILAVA EL VENT.
NOBLES REIS I PRÍNCEPS
S'INCLINAVEN AL SEU PAS
I QUAN PUFF ELS VA FER UN CRIT
ELS PIRATES VAN CALLAR.
PUFF ERA UN DRAC...
ELS DRACS VIUEN PER SEMPRE
PERÒ ELS NENS ES FAN GRANS,
I VAN CONÈIXER ALTRES JOCS
QUE LI VAN AGRADAR TANT,
QUE UNA NIT MOLT GRIS I TRISTA
EL NEN EL VA DEIXAR,
I ELS BRAMS DE JOIA D'AQUELL DRAC
ES VAN ACABAR.
PUFF ERA UN DRAC...
DOBLEGANT EL SEU LLARG COLL,
EL DRAC ES VA ALLUNYAR,
SEMBLAVA QUE ESTAVA PLOVENT
QUAN ES VA POSAR A PLORAR.
TOT SOL, MOLT TRIST I MOIX,
EL DRAC ES VA ALLUNYAR
I POC A POC, MOLT LENTAMENT,
SE'N TORNÀ AL FONS DEL MAR.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)