Dimarts dia 19 de Juny (1r a 3r de Primària)

EL PETIT AVET

Una vegada hi havia un avet petitó. Tots els arbres del bosc tenien fulles; ell era l’únic que, en lloc de fulles, tenia com una mena d’agulles, res més que agulles. I li sabia un greu! Tots els meus companys tenen unes fulles magnífiques, unes magnífiques fulles verdes; jo, només punxes! M’agradaria tenir unes fulles d’or per fer dentetes a tots els altres arbres. L’endemà, quan va despertar-se va quedar tot admirat.
-       I ara! On són les meves punxes? Ja no les tinc. Tot jo sóc cobert de fulles d’or! Quina alegria!
I tots els seus veïns no feien més que dir:
-       L’avet petitó és tot d’or!
Però vet aquí que un home , un lladregot, ho va sentir i va pensar:
-       Un avet d’or! Aquesta és la meva!
I, com que va tenir por que de dia el veiessin, va tornar a la nit amb un sac molt gros i va robar totes les fulles de l’avet petitó, sense deixar-n’hi ni una per mostra. L’endemà el pobre avet, veient-se tot despullat, es va posar a plorar.
-       No en vull més d’or –es va dir tot baixet-.
Quan venen els lladregots us ho prenen tot i no us deixen res. M’agradaria tenir les fulles de vidre; el vidre també brilla força.
I, mireu, quan es va despertar l’altre matí, tenia ben bé les fulles que desitjava. Es va posar molt content i va començar a dir-se:
-       En lloc de fulles d’or tinc fulles de vidre. Puc estar ben tranquil, que ara no me les prendrà ningú.
I tots els seus veïns no feien més que dir:
-       L’avet petitó és tot de vidre!
Però quan arribà la nit, es desfermà una gran tempesta i bufà el vent amb tota la força.
El pobre avet vinga demanar clemència, però el bufarut el sacseja amb tanta força que no li deixa ni una fulla sencera.
La nit ha passat i ja és de dia. Veient aquell estrall, el pobrissó es posa a plorar:
-       Que  en sóc de desgraciat! Altra vegada nu. Les fulles d’or me les rapissen, les fulles de vidre me les trenquen. M’agradaria tenir unes fulles verdes ben maques com tots els meus companys.
Vet aquí, doncs, que l’endemà al matí, quan va despertar-se ja tenia el que havia desitjat.
-       Quina alegria! Ja puc estar tranquil ara i no tenir por de res.