EL
SABATER I ELS FOLLETS
Fa molt de temps, hi
havia un pobre sabater que quasi no tenia feina.
Un dia, trist i cansat, va tallar l'últim tros de cuir que li quedava, perquè
no tenia diners per a comprar més, i se'n va anar a dormir molt aviat.
Al matí següent, el
sabater es va trobar amb la sorpresa més gran de la seva vida: sobre la seva
taula de treballar hi havia un parell de sabates, fetes amb el cuir que havia tallat el dia
abans.
El sabater va cridar a
la seva esposa i li va preguntar si els havia fet ella, però la dona tampoc no
en sabia res.
Van examinar les
sabates amb atenció, i van comprovar que era el millor treball que havien vist
mai: qui hagués fet aquelles sabates era un autèntic artista.
Al cap de poc va
passar per allí un senyor molt ric i distingit i va veure les sabates des de la
porta. Va entrar i li va dir al sabater:
- Bon home, em permet veure aquestes sabates, si és que estan en venda?
- Per descomptat, senyor -va contestar el sabater, donant-li les sabates.
El client les va
examinar amb atenció i va dir:
- El felicito, són les millors sabates que he vist en molt de temps. Sempre li
encarregaré a vostè el meu calçat, i a més penso recomanar-li als meus amics.
El cavaller va pagar
molt generosament les sabates, i el sabater va córrer a ensenyar-li les monedes
a la seva dona. Després va anar a comprar cuir, fil i tot el que necessitava
per a seguir treballant, ple d'alegria per la seva bona sort.
Aquella nit va tallar
el cuir, va preparar els fils i se'n va anar a dormir aviat , perquè estava
esgotat a causa de l'emoció.
Quina seria la
sorpresa i l'alegria del sabater quan, al matí següent, va trobar sobre la seva
taula dos parells de sabates tan boniques com els del dia anterior. Va cridar a
la seva dona i junts van ballar d'alegria, segurs que algun misteriós protector
vetllava per ells.
La història es va
repetir una vegada i una altra, i el sabater cada vegada tenia més clients,
perquè tots els que compraven les seves sabates els recomanaven als seus amics
i coneguts. Al cap d'uns dies, hi havia una llarga cua davant de la sabateria.
Un dia, el sabater li
va dir a la seva esposa:
- Fa més d'una setmana que el nostre misteriós benefactor ve a treballar per a
nosaltres per la nit, i m'agradaria saber qui és.
El que hem de fer és amagar-nos aquesta nit en el taller i anar rellevant-nos
per a dormir, i d'aquesta forma el veurem quan vingui a fer les sabates.
Així ho van fer, i en arribar la mitja nit el sabater i la seva esposa van
veure el més increïble dels espectacles: uns homenets diminuts, de menys d'un
pam d'alçada, van entrar en el taller i van començar a cosir les sabates.
Anaven completament
nus, i treballaven amb tal rapidesa i habilitat que les sabates sortien de les
seves manetes l'una darrere de l'altra com per art de màgia. Al cap d'unes
hores, totes les sabates estaven acabades, i els minúsculs homenets se'n van
anar tan silenciosament com havien arribat.
Podríem fer-los roba i
sabates en agraïment pel que ells han fet, van dir el sabater i la seva dona.
Immediatament, el sabater i la seva esposa es van posar a treballar.
L'endemà tenien llestes
un munt de sabatetes i robetes per als homenets. A la nit, ho van posar tot
sobre la taula i van tornar a amagar-se per a veure que passava.
En tocar les dotze,
van aparèixer de nou els homenets, i en veure els diminuts vestits i sabates
que havien preparat per a ells, es van posar a fer salts d'alegria. Van
començar a posar-se les robetes, com si fos un joc molt divertit, i quan tots
van estar vestits i calçats, se'n anaenr alegrement per on havien vingut.
Els homenets no van
tornar mai més, però com el sabater ja s'havia fet famós i li sobrava el
treball, ell i la seva dona van viure feliços la resta dels seus dies
.jpg)
