ENDEVINA,
ENDEVINALLA
Avui la
cosa anava d'endevinalles.
- Una cosa que quan més gran és, menys pesa.
Tots anàvem dient coses, alguns deien autèntiques
tonteries, però no l'encertàvem.
Al final a algú se li ha acudit la solució :
- El forat!
Aplaudiment general. Com no hi havíem caigut? Era
ben fàcil!
A continuació una diu:
- Una cosa que quan més es dóna i més se'n
gasta, més en queda.
Silenci general. Com pot quedar-ne més quan més en
gastes? No se'ns acudia res, ni les típiques tonteries. Ens hem quedat tots
muts.
Tot d'una la Catalina diu:
- L'alegria.
Tots ens girem a mirar-la sorpresos. La Cati poques
vegades parla si no és que se li demana Fa poc que ha arribat a Catalunya
i encara li costa la nostra llengua i prefereix callar i escoltar. Però avui,
amb tothom pensant i en silenci les seves paraules han estat impactants.
Recuperats de la sorpresa tots ens hem posat a aplaudir molt contents i ella ha
mostrat més alegria que mai.
L'alegria que avui hem sentit per la Cati ha
donat la raó a l'endevinalla. Hem passat tot el dia enriolat i contents. Tothom
estava de bon humor i érem més amables els uns amb els altres.
Senyor,
gràcies per la capacitat que tenim de riure i de ser feliços. Que la nostra
vida estigui plena d'alegria i que siguem capaços de compartir-la i
encomanar-la als altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario