EL PA MÉS PETIT
Autor: Christoph Von Schmid
Vet aquí una vegada que, en un poble molt petit, un
home ric va fer anar a casa seva els vint infants més pobres de la ciutat i els
va dir:
- En aquest paner hi ha un pa per a cada u de
vosaltres. Preneu-lo i torneu a venir cada dia a aquesta hora, fins que Déu ens
doni un temps millor.
Els infants s'abocaren damunt el paner, es
barallaren pel pa, perquè cadascú volia tenir el pa més bonic i més gros, i
després marxaven, sense ni tan sols donar les gràcies.
Només la Francesca, una nena vestida pobrament i
molt neta, va quedar una mica apartada de l'avalot, prengué el pa més petit,
que era el darrer que quedava al paner, i, agraïda, va besar la mà de l'home i
se'n va anar modestament i callada cap a casa seva.
L'endemà, els nois varen ser tan poc educats com el
dia abans, i a la pobra Francesca li va tocar aquesta vegada un panet tan petit
que no era ni la meitat dels altres pans. Però quan va arribar a casa i la seva
mare malalta va tallar el pa, llavors van caure un seguit de monedes noves de
plata.
La mare, espantada, va dir:
- Corre, de pressa, vés a tornar aquests diners; de
ben segur que han caigut a la pasta per un descuit.
La Francesca els portà tot seguit, però aquell bon
home li va dir:
No, no ha estat cap descuit. Aquests diners, els he
fet pastar amb el pa més petit, per premiar-te a tu, bona nena. Sigues sempre tan
maca. Aquell qui s'estima més acontentar-se amb el pa més petit que barallar-se
pel gros, rep una benedicció més gran que si hi haguessin diners pastats dintre
el pa. Ser sobri, pacífic i agraït, és millor que barallar-se i renyir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario