Dimarts dia 19 de Febrer (Infantil i Inicial)

EL SABATER I ELS FOLLETS

Fa molt de temps, hi havia un pobre sabater que quasi no tenia feina.
Un dia, trist i cansat, va tallar l'últim tros de cuir que li quedava, perquè no tenia diners per a comprar més, i se'n va anar a dormir molt aviat.

Al matí següent, el sabater es va trobar amb la sorpresa més gran de la seva vida: sobre la seva taula de treballar hi havia un parell de sabates,  fetes amb el cuir que havia tallat el dia abans.

El sabater va cridar a la seva esposa i li va preguntar si els havia fet ella, però la dona tampoc no en sabia res.

Van examinar les sabates amb atenció, i van comprovar que era el millor treball que havien vist mai: qui hagués fet aquelles sabates era un autèntic artista.

Al cap de poc va passar per allí un senyor molt ric i distingit i va veure les sabates des de la porta. Va entrar i li va dir al sabater:
- Bon home, em permet veure aquestes sabates, si és que estan en venda?
- Per descomptat, senyor -va contestar el sabater, donant-li les sabates.

El client les va examinar amb atenció i va dir:
- El felicito, són les millors sabates que he vist en molt de temps. Sempre li encarregaré a vostè el meu calçat, i a més penso recomanar-li als meus amics.

El cavaller va pagar molt generosament les sabates, i el sabater va córrer a ensenyar-li les monedes a la seva dona. Després va anar a comprar cuir, fil i tot el que necessitava per a seguir treballant, ple d'alegria per la seva bona sort.

Aquella nit va tallar el cuir, va preparar els fils i se'n va anar a dormir aviat , perquè estava esgotat a causa de l'emoció.

Quina seria la sorpresa i l'alegria del sabater quan, al matí següent, va trobar sobre la seva taula dos parells de sabates tan boniques com els del dia anterior. Va cridar a la seva dona i junts van ballar d'alegria, segurs que algun misteriós protector vetllava per ells.

La història es va repetir una vegada i una altra, i el sabater cada vegada tenia més clients, perquè tots els que compraven les seves sabates els recomanaven als seus amics i coneguts. Al cap d'uns dies, hi havia una llarga cua davant de la sabateria.

Un dia, el sabater li va dir a la seva esposa:
- Fa més d'una setmana que el nostre misteriós benefactor ve a treballar per a nosaltres per la nit, i m'agradaria saber qui és.
El que hem de fer és amagar-nos aquesta nit en el taller i anar rellevant-nos per a dormir, i d'aquesta forma el veurem quan vingui a fer les sabates.
Així ho van fer, i en arribar la mitja nit el sabater i la seva esposa van veure el més increïble dels espectacles: uns homenets diminuts, de menys d'un pam d'alçada, van entrar en el taller i van començar a cosir les sabates.

Anaven completament nus, i treballaven amb tal rapidesa i habilitat que les sabates sortien de les seves manetes l'una darrere de l'altra com per art de màgia. Al cap d'unes hores, totes les sabates estaven acabades, i els minúsculs homenets se'n van anar tan silenciosament com havien arribat.

Podríem fer-los roba i sabates en agraïment pel que ells han fet, van dir el sabater i la seva dona. Immediatament, el sabater i la seva esposa es van posar a treballar.

L'endemà tenien llestes un munt de sabatetes i robetes per als homenets. A la nit, ho van posar tot sobre la taula i van tornar a amagar-se per a veure que passava.

En tocar les dotze, van aparèixer de nou els homenets, i en veure els diminuts vestits i sabates que havien preparat per a ells, es van posar a fer salts d'alegria. Van començar a posar-se les robetes, com si fos un joc molt divertit, i quan tots van estar vestits i calçats, se'n anaenr alegrement per on havien vingut.

Els homenets no van tornar mai més, però com el sabater ja s'havia fet famós i li sobrava el treball, ell i la seva dona van viure feliços la resta dels seus dies