Dilluns dia 6 de Maig (Infantil i Primària)

La tassa buida (Conte Zen)
Un important catedràtic universitari es trobava últimament en estranys estats d'ànim: es sentia ansiós, infeliç i si bé creia cegament en la superioritat que el seu saber li proporcionava, no estava en pau amb si mateix ni amb els altres. La seva infelicitat era tan profunda com la seva vanitat. En un moment d'humilitat havia estat capaç d'escoltar a algú que li suggeria aprendre a meditar com a remei a la seva angoixa. Ja havia sentit dir que el zen era una bona medicina per l'esperit.

En la seva regió vivia un excel·lent mestre i el professor va decidir visitar-lo per demanar-li que li acceptés com a estudiant. Un cop arribat a l'estança del mestre, el professor va seure a la humil sala d'espera i va mirar al voltant amb una clara, encara que per ell imperceptible, actitud de superioritat. L'habitació estava gairebé buida i els pocs ornaments només enviaven missatges d'harmonia i pau. El luxe i tota ostentació estaven manifestament absents.

Quan el mestre va poder rebre i després de les presentacions degudes, el primer li va dir:
-Permeteu-me convidar a una tassa de te abans de començar a conversar.
El catedràtic va assentir disconforme. En uns minuts el te estava llest.
Assossegadament, el mestre va treure les tasses i les va col·locar a la taula amb moviments ràpids i lleugers al cap dels que va començar a abocar la beguda a la tassa de l'hoste. La tassa es va omplir ràpidament, però el mestre sense perdre la seva amable i cortès actitud, va seguir abocant el te. El líquid va vessar vessant per la taula i el professor, que per llavors ja havia sobrepassat el límit de la seva paciència, va esclatar iradament tronant així:
- Insensat! Per ventura no veus que la tassa és plena i que no hi cap res més en ella?.
Sense perdre el seu posat, el mestre així contestar:
-I tant que ho veig, i de la mateixa manera veig que no puc ensenyar el zen teva ment ja està també plena.

Com tens tu la teva ment?