Dimarts dia 28 de Maig (1r a 3r de primària)

El gran embolic del pop

Hi havia una vegada un pop tímid i silenciós, que gairebé sempre caminava solitari perquè encara volia tenir molts amics, era una mica vergonyós. Un dia, el pop estava tractant d'atrapar una ostra molt esmunyedissa, i quan va voler adonar, s'havia fet un enorme embolic amb els seus tentacles, i no es podia moure. Va tractar de lliurar amb totes les seves forces, però va ser impossible, així que va haver d'acabar demanant ajuda als peixos que passaven, malgrat l'enorme vergonya que li donava que el veiessin fet un nus.
Molts van passar sense fer-li cas, excepte un peixet molt gentil i simpàtic que es va oferir per ajudar a desfer tot aquell embolic de tentacles i ventoses. El pop es va sentir aliviat quan es va poder deixar anar, però era tan tímid que no es va atrevir a quedar parlant amb el peixet per ser el seu amic, així que simplement li va donar les gràcies i es va allunyar d'allà ràpidament, i després es va passar tota la nit pensant que havia perdut una estupenda oportunitat d'haver-se fet amic d'aquell peixet tan amable.
Un parell de dies després, estava el pop descansant entre unes roques, quan va notar que tots nedaven precipitats. Miró una mica més lluny i va veure un enorme peix que havia acudit a menjar a aquella zona. I ja anava corrent a amagar-se, quan va veure que l'horrible peix ¡estava perseguint precisament al peixet que li havia ajudat!. El peix necessitava ajuda urgent, però el peix gran era tan perillós que ningú s'atrevia a acostar-se. Llavors el pop, recordant el que el peixet havia fet per ell, va sentir que havia de ajudar com fos, i sense pensar-hi un moment, es va llançar com un llamp, es va plantar davant del gegantí peix, i abans que aquest pogués sortir de la seva sorpresa, va deixar anar el raig de tinta més gran de la seva vida, va agafar al peixet, i va córrer a amagar-se entre les roques. Tot va passar tan ràpid, que el peix gran no va tenir temps de reaccionar, però de seguida es va recuperar. I ja es disposava a buscar el pop i al peix per menjar-se’ls, quan va notar una picor terrible a les ganyes, primer, després a les aletes, i finalment a la resta del cos: i va resultar que era un peix artista que adorava els colors, i la fosca tinta del pop li va donar una al · al·lèrgia terrible!!
Així que el peix gegant va tocar el dos d'allà embolicat en picors, i quant se'n va anar, tots ho peixos van acudir a felicitar el pop per ser tan valent. Llavors el peixet els va explicar que ell havia ajudat al pop uns dies abans, però que mai havia conegut a ningú tan agraït que arribés a fer una cosa tan perillós.