Divendres dia 31 de gener (4t a 6è de primària)

ROCK’N ROLL

Catarres (enllaç)

Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins,
carretera i manta i la guitarra entre els dits
amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar als déus del Rock’n’Roll.

Deixa que et canti una cançó,
una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan Catarra com jo.

Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà
la vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.

Deixa que et canti una cançó,
Una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.

Divendres dia 31 de gener (1r a 3r de primària)

RODAMON

Pep Puigdemont (enllaç)

Ell sempre volta
d'un lloc a l'altre,
amb alegria
i ganes de jugar.
Ell sempre escolta
el què diuen els altres
que dia rere dia
també el volen escoltar.

AMB EL FARCELL DE COLORS
I EL MOCADOR PLE DE FLORS
I UNA CAMISA PLENA D'OLORS,
AMB UN SUET ESTRIPAT
I UN MITJÓ FORADAT
I UNA GUITARRA QUE LI FA COSTAT

Creu que la vida
no és cap desastre,
amb la seva guitarra,
pel món ho va explicant,
creu que és divertida,
potser calaix de sastre,
però amb pa i botifarra,
ell tirarà endavant.

Divendres dia 31 de gener (Infantil)

AVUI SÓC FELIÇ

JAUME BARRI (enllaç)

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

NO TINC CAP CAVALL, NI CAP GOS NI CAP GAT,

PERÒ TINC UNA TORTUGA AMB CARA DE TOSSUDA.

NO TINC CAP AVIÓ, NI COTXE NI TRACTOR,

PERÒ JA NO DUC RODETES QUAN VAIG AMB BICICLETA.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

NO EM FALTEN AMICS, I LA MARE M’HA DIT

QUE A DINS DE LA PANXETA, HI DUU UN GERMÀ PETIT.

I DE TANT EN TANT, DINEM AL RESTAURANT,

O ANEM A FER EL VERMUT, PATATES XIPS I UN SUC.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

I QUAN VAIG AL LLIT, DESTAPO LA PANXETA,

I EL PARE AMB ELS SEUS DITS, M’HI FA PESSIGOLLETES.

CANTO AL PASSADÍS, CANTO A DINS EL LLIT,

I COM QUE SÓC FELIÇ, CANTO DIA I NIT.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

Dijous dia 30 de gener (Infantil i Primària)

Avui per començar el Dia de la Pau, visualitzarem aquest petit vídeo! Parleu-ne amb tota la classe i que tingueu un molt bon dia!!!

Dimecres dia 29 de gener (4t a 6è de primària)

Dimecres dia 29 de gener (1r a 3r de primària)

En Pau imagina que de gran serà pilot d’avió i només de pensar-ho el fa sentir molt

FELIÇ I ALEGRE.

Què et fa sentir alegre a tu?

Dimecres dia 29 de gener (Infantil)

QUÈ ESTAN FENT AQUESTS NENS?

CREIEU QUE HO ACONSEGUIRAN?

MIREU L’EXPRESSIÓ DE LES SEVES CARES

Dimarts dia 28 de gener (4t a 6è de primària)

Conte curt  amb valor

Sembla que arreu hi ha un corrent elèctric especial : un comiat i un hola carregat de bones intencions i grans incògnites. 
El ginecòleg ens ha dit que ara el nostre fill te uns quants centímetres, i fins hem sentit ja el batec del seu cor, quines pulsacions. UNA PASSADA!.
     
Ara comença i anirà bategant setmanes i mesos a dintre. Després ja a fora anys i anys. Possiblement molts. Tic tac... tac i tic... Uns cops anirà a bona marxa, altres s'accelerarà. Si és esportista alentirà fins a 50 o 55 pulsacions. Enviarà la sang primer a poca distància, després a un cos gran i extens. Oxigenarà, renovarà, farà la vida possible. Quasi sempre sense fer soroll, amb silenci i quietud.  Quina meravella el cor!.

Saps que ara deu tenir una mida tan petita que quasi ni es veu, No ho dubtis ja nota el teu amor, li arriben els bells mots que li dieu. És un caliu. Sap més enllà de paraules i raons impossibles que hi ha una realitat que un dia podrà definir com l'amor. És un òrgan essencial per a tota la vida, i també el símbol universal de l'estimació. Quin bon cor que tens!, li dirà amb ulls amics una persona quan en el futur rebi de la seva bondat.

 El cor és com la llar interior. El cor és el motor dels millors sentiments, l'ermita de les trobades fondes i de les emocions supremes. Per això mentre va creixent cal que vosaltres aneu construint al seu costat  aquelles dimensions  i relacions per tal de que un dia aquest  ser, ara diminut, esdevingui un home o una dona de cor noble, obert, ample, tendre, acollidor, compassiu i fort.

Aquesta és la anècdota dels pares joves que esperen el fill i que vindrà al món l'any 2014. Potser que reflexionéssim uns moments sobre el nostre cor. No tant el cor físic, sinó el cor emocional, els sentiments, i més a dintre, les relacions, els amors i les fidelitats. Tot un any per treure el millor de nosaltres, per bategar en favor de causes justes i persones que necessiten presència i suport. Tot un any per estimar i rebre amor. Podem ser, modestament i a pesar de limitacions, un signe del Cor de Déu.

Jesús Renau sj. 

Dimarts dia 28 de gener (1r a 3r de primaria)

Les galetes màgiques

Cada dia, la Mina es llevava d’hora per preparar unes galetes molt especials, que després a la tarda venia al mercat del poble. Eren molt famoses, no n’hi havia cap d’igual. Portaven uns ingredients secrets que només ella sabia, perquè la seva àvia li havia donat la recepta, amb la condició de seguir guardant aquell secret. Era una recepta d’una fada!

Les galetes eren màgiques, quan te les posaves a la boca, tenien el gust que desitjaves que tinguessin, quant te les empassaves, et feien oblidar per una estona, qualsevol deure,... i tornaves a ser un infant, fins que passava el seu efecte.

La Mina les venia al mercat amb un full que n’explicava les seves propietats.

Un dia, el noi més ric i garrepa del poble, en va voler provar una, però deia que no la pagaria, si no s’ho passava bé. La noieta, li va assegurar que s’ho passaria d’allò més bé, en cas contrari, no li cobraria ni un cèntim.

El jove, se la va posar a la boca, i la cara li va començar a canviar al mastegar-la. En pocs segons ja estava saltant, corrent i jugant a pilota. Va passar-s’ho bé, de debò. Però quan li va haver passat l’efecte, va tornar a ser el noi garrepa que era abans i es va negar a pagar-li a la nena, dient que no s'ho havia passat gaire bé tornant a ser un nen.

Llavors, va aparèixer la fada inventora de la recepta i el va convertir en un senyor molt vellet que no es podia gairebé bellugar. Només podria ser com abans si li pagava el que li devia a la Mina, i així ho va fer..., de cop, va tornar a ser jove, i apresa la lliçó, no va tornar a ser garrepa mai més.

Dimarts dia 28 de gener (Infantil)

ANIMÍ ANIMÓ       

                           

ANIMÍ ANIMÓ ERA UN NEN MOLT ESPECIAL. QUAN ERA PETIT, MENTRE ESTAVA A LA PANXA DE LA SEVA MARE, VAN TENIR UN ACCIDENT I AL NÉIXER VA RESULTAR QUE NO PODIA CAMINAR. PERÒ, PER L’ANIMÍ, AIXÒ MAI HAVIA SET UN PROBLEMA PERQUÈ ESTAVA MOLT CONTENT D’HAVER POGUT CONTINUAR CREIXENT COM TOTS ELS NENS I CONVERTIR-SE EN UN NEN GRAN. TENIA MOLTA ALEGRIA I ENTUSIASME, TANTA, QUE ERA CAPAÇ D’ENCOMANAR-HO  A QUALSEVOL PERSONA, PER AIXÒ EL VAN ACABAR ANOMENANT ANIMÍ, PERQUÈ DONAVA ÀNIMS A TOTS ELS QUI EL RODEJAVEN.

LA VERITAT ÉS QUE ELS SEUS ÀNIMS ES NOTAVEN MOLT, I NO HI HAVIA PALETA, CARTER, TAXISTA... QUE NO ESTIGUÉS ENCANTAT DE TROBAR-SE A L’ANIMÍ: ÀNIMS, SENYOR CARTER, AMB AQUEST RITME AVUI ENTREGARÀ MÉS CARTES QUE CAP ALTRE DIA!!, DEIA, O GENIAL SENYOR TAXISTA, APARCA MILLOR QUE NINGÚ, S’HAURIA D’APUNTAR EN UN CONCURS!. A MÉS A MÉS, L’ANIMÍ SEMPRE TENIA BONES IDEES I SOLUCIONS PER A TOT I LES REPARTIA TANT GENEROSAMENT, QUE NO PASSAVA CAP DIA A LA SEVA CIUTAT QUE NINGÚ HO HAGUÉS FET MOLT BÉ.

PERÒ UN DIA, A LA CIUTAT HI VA ARRIBAR DE VACANCES EN PUPETES, UN NEN MOLT PLORANER. LI ERA IGUAL EL QUE L’ANIMÍ LI DIGUÉS, EN PUPETES SEMPRE TROBAVA ALGUN MOTIU PER ESTAR TRIST: “QUE SI TINC POCS CARAMELS”, “QUE SI ELS MEUS PAPES NO M’HAN COMPRAT AQUELLA JOGUINA”, “QUE SI NO PUC VEURE LA TELE... VAJA, QUE TOT LI ESTAVA MALAMENT. PERÒ L’ANIMÍ CADA VEGADA PASSAVA MÉS TEMPS AMB ELL, AMB ALEGRIA I MOLT D’ENTUSIASME, ANIMANT-LO CONSTANTMENT TAL COM FEIA AMB TOTHOM. FINS QUE UN BON DIA, MENTRE EN PUPETES I L’ANIMÍ ANAVEN CAMINANT PEL CARRER, ALGÚ VA DEIXAR CAURE UN PASTÍS DES D’UNA FINESTRA, AMB TANTA MALA SORT QUE LI VA CAURE AL CAP DE L’ANIMÍ, QUE ES VA ESPANTAR TANT QUE NO VA PODER NI PARLAR. TOTS DOS ES VAN QUEDAR CALLATS I, ENCARA QUE EN PUPETES ESTAVA APUNT DE PLORAR, DURANT AQUELL SILENCI, VA TROBAR A FALTAR TANT UNA DE LES PARAULES ALEGRES DE L’ANIMÍ, QUE FINALMENT VA SER EN PUPETES EL QUE VA DIR: “VAJA, ANIMÍ, QUINA DISFRESSA DE PALLASSO QUE T’HAS POSAT EN UN MOMENT!” .

EN DIR AQUELL COMENTARI ALEGRE, EN PUPETES ES VA SENTIR MOLT BÉ, LLAVORS VA COMPRENDRE PERQUÈ L’ANIMÍ SEMPRE ESTAVA ALEGRE I ANIMÓS I ES VA ADONAR DE QUE S’HAVIA ACOSTUMAT TANT A L’OPTIMISME I ENTUSIASME DE L’ANIMÍ, QUE ARA JA ES FIXAVA EN EL CANTÓ BO I DIVERTIT DE TOTES LES COSES.

Dilluns dia 27 de gener (4t a 6è de primària)

Del negatiu al positiu

Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

En totes les coses negatives que podem dir-nos... Déu té una resposta positiva.

Quan diem: - És impossible
Déu diu: - Tot és possible (Lluc 18:27)

Quan diem: - Estic cansat
Déu diu: - Jo t'alleujaré (Mateu 11:26-30)

Quan diem: - Ningú m'estima
Déu diu: - Jo t'estimo (Joan 3:16 & 13:34)

Quan diem: - Ja no puc continuar així
Déu diu: - La meva gràcia et basta (II Corintis 12:9 & Salms 91:15)

Quan diem: - Estic confós
Déu diu: - Jo t'ensenyaré el camí (Proverbis 3:5-6)

Quan diem: - No puc més
Déu diu: - Tot és possible (Filipencs 4:13)

Quan diem: - He fallat
Déu diu: - Jo et perdono (1 Joan 1:9 & Romans 8:1)

Quan diem: - Em sento abandonat
Déu diu: - Mai més t'abandonaré ( Hebreus 13:5 )

Dilluns dia 27 de gener (Infantil)

Jesús,

gràcies per l’alegria que hi ha a la nostra escola, a la nostra classe, amb els nostres companys.

Gràcies per somriure cada dia de bon matí i fer el dia més bonic.

Gràcies amb un somriure d’orella a orella!

Divendres dia 24 de gener (4t a 6è de primària)

ROCK’N ROLL

Catarres (enllaç)

Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins,
carretera i manta i la guitarra entre els dits
amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar als déus del Rock’n’Roll.

Deixa que et canti una cançó,
una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan Catarra com jo.

Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà
la vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.

Deixa que et canti una cançó,
Una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.

Divendres dia 24 de gener (1r a 3r de primària)

RODAMON

Pep Puigdemont (enllaç)

Ell sempre volta
d'un lloc a l'altre,
amb alegria
i ganes de jugar.
Ell sempre escolta
el què diuen els altres
que dia rere dia
també el volen escoltar.

AMB EL FARCELL DE COLORS
I EL MOCADOR PLE DE FLORS
I UNA CAMISA PLENA D'OLORS,
AMB UN SUET ESTRIPAT
I UN MITJÓ FORADAT
I UNA GUITARRA QUE LI FA COSTAT

Creu que la vida
no és cap desastre,
amb la seva guitarra,
pel món ho va explicant,
creu que és divertida,
potser calaix de sastre,
però amb pa i botifarra,
ell tirarà endavant.

Divendres dia 24 de gener (Infantil)

AVUI SÓC FELIÇ

JAUME BARRI (enllaç)

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

NO TINC CAP CAVALL, NI CAP GOS NI CAP GAT,

PERÒ TINC UNA TORTUGA AMB CARA DE TOSSUDA.

NO TINC CAP AVIÓ, NI COTXE NI TRACTOR,

PERÒ JA NO DUC RODETES QUAN VAIG AMB BICICLETA.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

NO EM FALTEN AMICS, I LA MARE M’HA DIT

QUE A DINS DE LA PANXETA, HI DUU UN GERMÀ PETIT.

I DE TANT EN TANT, DINEM AL RESTAURANT,

O ANEM A FER EL VERMUT, PATATES XIPS I UN SUC.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

I QUAN VAIG AL LLIT, DESTAPO LA PANXETA,

I EL PARE AMB ELS SEUS DITS, M’HI FA PESSIGOLLETES.

CANTO AL PASSADÍS, CANTO A DINS EL LLIT,

I COM QUE SÓC FELIÇ, CANTO DIA I NIT.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

Dijous dia 23 de gener (4t a 6è de primària)

Mira aquest video i pensa-hi!!!!!

Dijous dia 23 de gener (1r a 3r de primaria)

Si no pots volar, corre.

Si no pots córrer, camina.

Si no pots caminar, gateja.

Però facis el que facis, has de tirar endavant.

Dijous dia 23 de gener (Infantil)

SOMRIU!

AVUI ÉS UN DIA EXCEL·LENT PER ESTAR ORGULLÓS

DE SER QUI SOM.

Dimecres dia 22 de gener (4t a 6è de primaria)

Dimecres dia 22 de gener (1r a 3r de primaria)

Aquests animals els agrada molt la música.

I a tu?

Quina cançó o quin tipus de música et fa sentir alegre, et fa sentir bé?

Dimecres dia 22 de gener (Infantil)

ALGUNA VEGADA US HA PASSAT QUE US EXPLIQUEN UN CONTE I ACABA TAL COM L’HAVIEU IMAGINAT?

O QUE VOLEU FER UN DIBUIX I US EN SURT UN ALTRE DE MOLT DIFERENT PERÒ IGUAL O MÉS BONIC?

Dimarts dia 21 de gener (4t a 6è de primària)

La vaca boja i la vella optimista

Hi havia una vegada una vaca que feia coses que no eren les coses que acostuma a fer una vaca. Amb la cua feia la traveta, feia l'ullet als nois ben plantats, renillava como un cavall per confondre tothom i, quan la munyien, clavava un cop de pota a la galleda i vessava tota la llet per terra. Naturalment, hi havia gent que li tenia veritable por, perquè no comprenien que, senzillament, era una vaca entremaliada.

Al mateix poble on vivia la vaca boja també hi vivia una senyora gran que sempre estava de bon humor, tot i que s'havia de guanyar la vida fent feines molt dures.

Un dia, quan la vella optimista tornava cap a casa tot cantant, després d'haver fet una de les seves feines més fastigoses, va trobar una olla al mig del carrer, la va agafar i se la va endur a casa.

A l'olla no hi havia ni cigrons, ni caldo, ni verdures: era plena de monedes d'or. Pesava tant, que la senyora va haver de parar per agafar una mica d'aire. Llavors es va girar per veure el tresor meravellós que portava al darrere, però en lloc de l'olla plena de monedes d'or, el que arrossegava era un lingot de plata.

Al cap d'uns quants minuts va adonar-se que el soroll que feia el lingot havia canviat, era diferent. Va girar el cap i va descobrir, bocabadada, que en lloc de la plata el que portava era una barra de ferro rovellada.

De cop i volta, va notar un pes impressionant. Va mirar enrere i no s'ho podia creure. El que portava no era ni or, ni plata, ni la barra rovellada. Era una pedra gegant.

Qualsevol s'hauria desanimat, però la vella no, ja que va pensar que era just el que necessitava per tancar la porta del jardí, que sempre es quedava oberta.

Mentre la col·locava al lloc on la volia posar, va veure que la pedra anava enlairant-se i enlairant-se i que de sota en sortia una cua estranya. Després en van sortir quatre potes i, al final, un cap de vaca i una llengua vermella molt grossa.

Era la vaca boja, que, sense perdre ni un minut i rient com una esbojarrada, va passar-li la llengua pels cabells i els hi va deixar ben llisos.

La vella optimista, en lloc d'espantar-se, es va mirar al mirall i supercontenta va pensar que li        havia quedat un pentinat meravellós i que era el seu dia de sort.

Dimarts dia 21 de gener (1r a 3r de primaria)

LA VACA ESBOJARRADA

Hi havia una vegada una vaca que feia coses que no eren les coses que acostuma a fer una vaca. Amb la cua feia la traveta, feia l'ullet als nois ben plantats, renillava como un cavall per confondre tothom i, quan la munyien, clavava un cop de pota a la galleda i vessava tota la llet per terra. Naturalment, hi havia gent que li tenia veritable por, perquè no comprenien que, senzillament, era una vaca entremaliada. 

Al mateix poble on vivia la vaca boja també hi vivia una senyora gran que sempre estava de bon humor, tot i que s'havia de guanyar la vida fent feines molt dures. 

Un dia, quan la vella optimista tornava cap a casa tot cantant, després d'haver fet una de les seves feines més fastigoses, va trobar una olla al mig del carrer, la va agafar i se la va endur a casa. 

A l'olla no hi havia ni cigrons, ni caldo, ni verdures: era plena de monedes d'or. Pesava tant, que la senyora va haver de parar per agafar una mica d'aire. Llavors es va girar per veure el tresor meravellós que portava al darrere, però en lloc de l'olla plena de monedes d'or, el que arrossegava era un lingot de plata. 

Al cap d'uns quants minuts va adonar-se que el soroll que feia el lingot havia canviat, era diferent. Va girar el cap i va descobrir, bocabadada, que en lloc de la plata el que portava era una barra de ferro rovellada. 

De cop i volta, va notar un pes impressionant. Va mirar enrere i no s'ho podia creure. El que portava no era ni or, ni plata, ni la barra rovellada. Era una pedra gegant. 
Qualsevol s'hauria desanimat, però la vella no, ja que va pensar que era just el que necessitava per tancar la porta del jardí, que sempre es quedava oberta. 

Mentre la col·locava al lloc on la volia posar, va veure que la pedra anava enlairant-se i enlairant-se i que de sota en sortia una cua estranya. Després en van sortir quatre potes i, al final, un cap de vaca i una llengua vermella molt grossa. Era 
la vaca boja, que, sense perdre ni un minut i rient com una esbojarrada, va passar-li la llengua pels cabells i els hi va deixar ben llisos. 

La vella optimista, en lloc d'espantar-se, es va mirar al mirall i supercontenta va pensar que li havia quedat un pentinat meravellós i que era el seu dia de sort.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42189

Dimarts dia 21 de gener (Infantil)

JOANA LA SARGANTANA

JOANA LA SARGANTANA VIVIA ENTRE UNES PEDRES AL CAMP. COM A TOTES LES SARGANTANES, A LA JOANA LI ENCANTAVA PRENDRE TRANQUIL·LAMENT EL SOL SOBRE UNA ROCA PLANA. ALLÀ S’HI QUEDAVA TANT A GUST, QUE MÉS D’UNA VEGADA S’HI HAVIA ADORMIT, I AIXÒ ÉS EL QUE LI VA PASSAR EL DIA QUE VA PERDRE LA SEVA CUETA. UNS NENS LA VAN ATRAPAR I LA JOANA ES VA PODER ESCAPAR CORRENTS A AMAGAR-SE PERÒ VA PERDRE LA CUA. 

ESPANTADA VA ESCOLTAR ALS NENS QUE REIEN AL VEURE COM LA SEVA CUETA ES MOVIA SENSE LA SARGANTANA I VAN ACABAR TIRANT LA CUETA AL CAMP AL CAP D’UN RATET. LA JOANA VA COMENÇAR A BUSCAR-LA PER TOT ARREU, DISPOSADA A RECUPERAR-LA COM FOS PER TORNAR-LA A COL·LOCAR AL SEU LLOC. PERÒ AQUELL CAMP ERA MOLT GRAN I, PER MOLT QUE BUSCAVA, NO VA TROBAR LA SEVA CUETA. LA JOANA HO VA DEIXAR TOT PER PODER TROBAR LA SEVA CUETA, OBLIDANT LA SEVA CASA, ELS SEUS AMICS, PERÒ PASSAVEN ELS DIES I ELS MESOS I LA JOANA SEGUIA BUSCANT LA SEVA CUETA I DEMANANT AJUDA A TOTHOM QUE ES TROBAVA PEL CAMÍ.

UN DIA, UN ANIMALET EN EL QUE LI VA PREGUNTAR PER LA SEVA CUETA, LA VA RESPONDRE TOT ESTRANYA: “I PER QUÈ VOLS TENIR DUES CUETES?” LA JOANA ES VA ADONAR I VA DESCOBRIR QUE DESPRÉS DE TANT DE TEMPS LI HAVIA CRESCUT UNA NOVA CUETA INCLÚS MÉS FORTA QUE LA D’ABANS. LLAVORS VA COMPRENDRE QUE HAVIA VALGUT LA PENA ESTAR TANT DE TEMPS BUSCANT ALLÒ QUE VOLIA ACONSEGUIR. 

Dilluns dia 20 de gener (4t a 6è de primària)

Cura, Senyor, a tots els qui pateixen
Anònim
Procedència: Col·laborador/a

Concedeix, Senyor,
a tots els qui pateixen,
el teu esperit de sanació,
el teu esperit de vida,
el teu esperit de pau i d'esperança,
de valor i paciència.
Extirpa d'ells
l'esperit d'ansietat i temor;
dóna'ls perfecta confiança i esperança en Tu,
que en la teva llum puguin veure la llum,
per Jesucrist Nostre Senyor.

Dilluns dia 20 de gener (1r 3r de primaria)

Jesús,

preguem per aquells nens que els costa somriure perquè no poden anar a l’escola, jugar amb els seus amics i aprendre coses noves.

Ajuda’ls a ser forts i a ser feliços!

Dilluns dia 20 de gener (Infantil)

DONO GRÀCIES ALS MEUS AMICS QUE COMPARTEIXEN AMB MI,

DONO GRÀCIES ALS MEUS PARES QUE M’AJUDEN,

DONO GRÀCIES ALS MESTRES QUE M’ENSENYEN...

GRÀCIES PERQUÈ MICA EN MICA APRENC A SOLUCIONAR ELS CONFLICTES, LES DIFICULTATS I TOT ALLÒ QUE EM COSTA AL PRINCIPI PERÒ QUE DESPRÉS SÉ FER.

Divendres dia 17 de gener (4t a 6è de primària)

ROCK’N ROLL

Catarres (enllaç)

Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins,
carretera i manta i la guitarra entre els dits
amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar als déus del Rock’n’Roll.

Deixa que et canti una cançó,
una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan Catarra com jo.

Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà
la vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.

Deixa que et canti una cançó,

Una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,

que ets tan salvatge i tan catarra com jo.

Divendres dia 17 de gener (1r a 3r de primària)

RODAMON

Pep Puigdemont (enllaç)

Ell sempre volta
d'un lloc a l'altre,
amb alegria
i ganes de jugar.
Ell sempre escolta
el què diuen els altres
que dia rere dia
també el volen escoltar.

AMB EL FARCELL DE COLORS
I EL MOCADOR PLE DE FLORS
I UNA CAMISA PLENA D'OLORS,
AMB UN SUET ESTRIPAT
I UN MITJÓ FORADAT
I UNA GUITARRA QUE LI FA COSTAT

Creu que la vida
no és cap desastre,
amb la seva guitarra,
pel món ho va explicant,
creu que és divertida,
potser calaix de sastre,
però amb pa i botifarra,
ell tirarà endavant.

Divendres dia 17 de gener (Infantil)

AVUI SÓC FELIÇ

JAUME BARRI (enllaç)

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

NO TINC CAP CAVALL, NI CAP GOS NI CAP GAT,

PERÒ TINC UNA TORTUGA AMB CARA DE TOSSUDA.

NO TINC CAP AVIÓ, NI COTXE NI TRACTOR,

PERÒ JA NO DUC RODETES QUAN VAIG AMB BICICLETA.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

NO EM FALTEN AMICS, I LA MARE M’HA DIT

QUE A DINS DE LA PANXETA, HI DUU UN GERMÀ PETIT.

I DE TANT EN TANT, DINEM AL RESTAURANT,

O ANEM A FER EL VERMUT, PATATES XIPS I UN SUC.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

I QUAN VAIG AL LLIT, DESTAPO LA PANXETA,

I EL PARE AMB ELS SEUS DITS, M’HI FA PESSIGOLLETES.

CANTO AL PASSADÍS, CANTO A DINS EL LLIT,

I COM QUE SÓC FELIÇ, CANTO DIA I NIT.

AVUI SÓC FELIÇ, M’HE VIST LA RIALLA AL MIRALL.

AVUI SÓC FELIÇ, ERA TOT GRIS FINS QUE HE FET UN GRAN BADALL.

Dijous dia 16 de gener (4t a 6è de primària)

“Ningú aconsegueix la meta amb un sol intent. Ni perfecciona la vida amb una sola rectificació, ni arriba a prendre altura amb un sol vol. Ningú camina per la vida sense haver trepitjat en fals moltes vegades.”

Paulo Coelho

Dijous dia 16 de gener (1r a 3r de primària)

“Fes servir el teu somriure per canviar el món

No permetis que el món canvii el teu somriure”

Dijous dia 16 de gener (Infantil)

L’OPTIMISME SOLUCIONA LA MEITAT DE CADA PROBLEMA

Dimecres dia 15 de gener (4t a 6è de primària)

I tu? A quin costat de la balança estàs?

Dimecres dia 15 de gener (1r a 3r de primària)

Comença el dia amb un SOMRIURE.

Sempre estàs content/a de bon matí? A vegades et costa somriure?

Dimecres dia 15 de gener (Infantil)

SI MIREM LES COSES D’UNA ALTRA MANERA PODEM FER MÀGIA  CANVIANT LA REALITAT

Dimarts dia 14 de gener (4t a 6è de primària)

EL PES D'UN SI

Si la nota digués: una nota no fa cap melodia....

no hi hauria simfonia.

Si la paraula digués: una paraula no pot fer cap pàgina...

no hi hauria llibre.

Si la pedra digués: una pedra no pot dreçar una paret...

no hi hauria casa.

Si la gota d'aigua digués: una gota d'aigua no pot fer un riu...

no hi hauria oceà.

Si el gra de blat digués: un gra no pot sembrar un camp...

no hi hauria collita.

Si l'home digués: un gest d'amor no pot salvar la humanitat...

mai no hauria justícia, ni pau, ni dignitat,

ni felicitat damunt la terra dels homes.

Dimarts dia 14 de gener (1r a 3r de primària)

Somriure no costa gens
i dóna per a molt.

Un somriure fa rics els qui el reben
sense empobrir aquells qui el donen.

Un somriure només dura un instant,
però el seu record pot ser etern.

Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure
que vosaltres mereixeu,
sigueu generosos i estigueu atents:
DONEU-LI EL VOSTRE!

Dimarts dia 14 de gener (1r a 3r de primària)

Somriure no costa gens
i dóna per a molt.

Un somriure fa rics els qui el reben
sense empobrir aquells qui el donen.

Un somriure només dura un instant,
però el seu record pot ser etern.

Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure
que vosaltres mereixeu,
sigueu generosos i estigueu atents:
DONEU-LI EL VOSTRE!

Dimarts dia 14 de gener (Infantil)

M’AGRADA PINTAR,

M’AGRADA JUGAR,

M’AGRADA ESCOLTAR...

 SI POSO GANES EN TOT ALLÒ QUE VULL I CONFIO EN MI SEGUR QUE HO ACONSEGUIRÉ!

Dilluns dia 13 de gener (4t a 6è de primària)

Cercar el silenci


Senyor, en un món de soroll i de presses,

em cal aturar-me i cercar el silenci,

perquè pugui sentir la vostra presència

i escoltar la vostra Paraula.

Com els apòstols allà al Tabor, voldria contemplar

la riquesa de vida que m'oferiu.

Senyor, feu-me descobrir:

- l'eloqüència del silenci,

- la riquesa de l'oració,

- la joia de sentir-vos a prop,

- el goig de l'Esperança.

Només així arribaré a comprendre les meves possibilitats infinites

de Vida i d'Amor.

Autor desconegut