ANIMÍ ANIMÓ
ANIMÍ ANIMÓ ERA UN NEN MOLT ESPECIAL. QUAN ERA PETIT,
MENTRE ESTAVA A LA PANXA DE LA SEVA MARE, VAN TENIR UN ACCIDENT I AL NÉIXER VA
RESULTAR QUE NO PODIA CAMINAR. PERÒ, PER L’ANIMÍ, AIXÒ MAI HAVIA SET UN
PROBLEMA PERQUÈ ESTAVA MOLT CONTENT D’HAVER POGUT CONTINUAR CREIXENT COM TOTS
ELS NENS I CONVERTIR-SE EN UN NEN GRAN. TENIA MOLTA ALEGRIA I ENTUSIASME,
TANTA, QUE ERA CAPAÇ D’ENCOMANAR-HO A
QUALSEVOL PERSONA, PER AIXÒ EL VAN ACABAR ANOMENANT ANIMÍ, PERQUÈ DONAVA ÀNIMS
A TOTS ELS QUI EL RODEJAVEN.
LA VERITAT ÉS QUE ELS SEUS ÀNIMS ES NOTAVEN MOLT, I NO
HI HAVIA PALETA, CARTER, TAXISTA... QUE NO ESTIGUÉS ENCANTAT DE TROBAR-SE A
L’ANIMÍ: ÀNIMS, SENYOR CARTER, AMB AQUEST
RITME AVUI ENTREGARÀ MÉS CARTES QUE CAP ALTRE DIA!!, DEIA, O GENIAL SENYOR TAXISTA, APARCA MILLOR QUE
NINGÚ, S’HAURIA D’APUNTAR EN UN CONCURS!. A MÉS A MÉS, L’ANIMÍ SEMPRE TENIA
BONES IDEES I SOLUCIONS PER A TOT I LES REPARTIA TANT GENEROSAMENT, QUE NO
PASSAVA CAP DIA A LA SEVA CIUTAT QUE NINGÚ HO HAGUÉS FET MOLT BÉ.
PERÒ UN DIA, A LA CIUTAT HI VA ARRIBAR DE VACANCES EN
PUPETES, UN NEN MOLT PLORANER. LI ERA IGUAL EL QUE L’ANIMÍ LI DIGUÉS, EN
PUPETES SEMPRE TROBAVA ALGUN MOTIU PER ESTAR TRIST: “QUE SI TINC POCS CARAMELS”, “QUE SI ELS MEUS PAPES NO M’HAN COMPRAT
AQUELLA JOGUINA”, “QUE SI NO PUC VEURE LA TELE... VAJA, QUE TOT LI ESTAVA
MALAMENT. PERÒ L’ANIMÍ CADA VEGADA PASSAVA MÉS TEMPS AMB ELL, AMB ALEGRIA I
MOLT D’ENTUSIASME, ANIMANT-LO CONSTANTMENT TAL COM FEIA AMB TOTHOM. FINS QUE UN
BON DIA, MENTRE EN PUPETES I L’ANIMÍ ANAVEN CAMINANT PEL CARRER, ALGÚ VA DEIXAR
CAURE UN PASTÍS DES D’UNA FINESTRA, AMB TANTA MALA SORT QUE LI VA CAURE AL CAP
DE L’ANIMÍ, QUE ES VA ESPANTAR TANT QUE NO VA PODER NI PARLAR. TOTS DOS ES VAN
QUEDAR CALLATS I, ENCARA QUE EN PUPETES ESTAVA APUNT DE PLORAR, DURANT AQUELL
SILENCI, VA TROBAR A FALTAR TANT UNA DE LES PARAULES ALEGRES DE L’ANIMÍ, QUE
FINALMENT VA SER EN PUPETES EL QUE VA DIR: “VAJA,
ANIMÍ, QUINA DISFRESSA DE PALLASSO QUE T’HAS POSAT EN UN MOMENT!” .
EN DIR AQUELL COMENTARI ALEGRE, EN PUPETES ES VA SENTIR
MOLT BÉ, LLAVORS VA COMPRENDRE PERQUÈ L’ANIMÍ SEMPRE ESTAVA ALEGRE I ANIMÓS I
ES VA ADONAR DE QUE S’HAVIA ACOSTUMAT TANT A L’OPTIMISME I ENTUSIASME DE
L’ANIMÍ, QUE ARA JA ES FIXAVA EN EL CANTÓ BO I DIVERTIT DE TOTES LES COSES.
No hay comentarios:
Publicar un comentario