Dimarts dia 21 de gener (1r a 3r de primaria)

LA VACA ESBOJARRADA

Hi havia una vegada una vaca que feia coses que no eren les coses que acostuma a fer una vaca. Amb la cua feia la traveta, feia l'ullet als nois ben plantats, renillava como un cavall per confondre tothom i, quan la munyien, clavava un cop de pota a la galleda i vessava tota la llet per terra. Naturalment, hi havia gent que li tenia veritable por, perquè no comprenien que, senzillament, era una vaca entremaliada. 

Al mateix poble on vivia la vaca boja també hi vivia una senyora gran que sempre estava de bon humor, tot i que s'havia de guanyar la vida fent feines molt dures. 

Un dia, quan la vella optimista tornava cap a casa tot cantant, després d'haver fet una de les seves feines més fastigoses, va trobar una olla al mig del carrer, la va agafar i se la va endur a casa. 

A l'olla no hi havia ni cigrons, ni caldo, ni verdures: era plena de monedes d'or. Pesava tant, que la senyora va haver de parar per agafar una mica d'aire. Llavors es va girar per veure el tresor meravellós que portava al darrere, però en lloc de l'olla plena de monedes d'or, el que arrossegava era un lingot de plata. 

Al cap d'uns quants minuts va adonar-se que el soroll que feia el lingot havia canviat, era diferent. Va girar el cap i va descobrir, bocabadada, que en lloc de la plata el que portava era una barra de ferro rovellada. 

De cop i volta, va notar un pes impressionant. Va mirar enrere i no s'ho podia creure. El que portava no era ni or, ni plata, ni la barra rovellada. Era una pedra gegant. 
Qualsevol s'hauria desanimat, però la vella no, ja que va pensar que era just el que necessitava per tancar la porta del jardí, que sempre es quedava oberta. 

Mentre la col·locava al lloc on la volia posar, va veure que la pedra anava enlairant-se i enlairant-se i que de sota en sortia una cua estranya. Després en van sortir quatre potes i, al final, un cap de vaca i una llengua vermella molt grossa. Era 
la vaca boja, que, sense perdre ni un minut i rient com una esbojarrada, va passar-li la llengua pels cabells i els hi va deixar ben llisos. 

La vella optimista, en lloc d'espantar-se, es va mirar al mirall i supercontenta va pensar que li havia quedat un pentinat meravellós i que era el seu dia de sort.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42189