Les
galetes màgiques
Cada dia, la Mina es llevava d’hora per preparar unes galetes
molt especials, que després a la tarda venia al mercat del poble. Eren molt
famoses, no n’hi havia cap d’igual. Portaven uns ingredients secrets que només
ella sabia, perquè la seva àvia li havia donat la recepta, amb la condició de
seguir guardant aquell secret. Era una recepta d’una fada!
Les galetes eren màgiques, quan te les posaves a la boca, tenien
el gust que desitjaves que tinguessin, quant te les empassaves, et feien
oblidar per una estona, qualsevol deure,... i tornaves a ser un infant, fins
que passava el seu efecte.
La Mina les venia al mercat amb un full que n’explicava les
seves propietats.
Un dia, el noi més ric i garrepa del poble, en va voler provar
una, però deia que no la pagaria, si no s’ho passava bé. La noieta, li va
assegurar que s’ho passaria d’allò més bé, en cas contrari, no li cobraria ni
un cèntim.
El jove, se la va posar a la boca, i la
cara li va començar a canviar al mastegar-la. En pocs segons ja estava
saltant, corrent i jugant a pilota. Va passar-s’ho bé, de debò. Però quan li va
haver passat l’efecte, va tornar a ser el noi garrepa que era abans i es va
negar a pagar-li a la nena, dient que no s'ho havia passat gaire bé tornant a ser
un nen.
Llavors, va aparèixer la fada inventora de la recepta i el va
convertir en un senyor molt vellet que no es podia gairebé bellugar. Només
podria ser com abans si li pagava el que li devia a la Mina, i així ho va
fer..., de cop, va tornar a ser jove, i apresa la lliçó, no va tornar a ser
garrepa mai més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario