Dimecres dia 6 de febrer (4rt a 6è de primària)

Aquest viatger ha visitat Mongòlia i s’ha trobat amb una familia nòmada que ofereix del poc menjar que té al visitant. Creus que se sent acollit? Parleu amb els companys del què significa la paraula HOSPITALITAT.

Dimecres dia 6 de febrer (1r a 3r de primaria)

Què feu quan arriben uns nens nous d’un altre país, a la classe? Com el rebeu? Què li dieu? Juga amb vosaltres? Què fa la mestra o el mestre?

Parleu-ne.

Dimecres dia 6 de febrer del 2013

EN AQUESTA FAMÍLIA, AVUI TENEN CONVIDATS. LA FAMÍLIA HA PREPARAT UN DINAR ESPECIAL.

PER QUÈ ET SEMBLA QUE HA FET UN DINA ESPECIAL?

Dimarts dia 5 de febrer (4rt a 6è de primària)

EL CAU ATAPEÏT

Un conill va construir un fantàstic cau on vivia feliçment. Ho va fer tan bé, que quan van arribar unes grans pluges que van innundar pràcticament tot el bosc i les cases de nombrosos animals, el seu cau va quedar fora de perill.

Aviat van començar arribar la resta d'animals per demanar-li que els deixés passar aquell hivern a casa, un darrere l'altre, fins que el cau estava totalment ple i no hi cabia ningú més, però el conill no li va importar la incomoditat perquè se sentia generós.

Un dia de primavera, quan tots havien tornat a refer casa, el conill anava passejant tan despistat que no es va adonar que un linx planejava atrapar-lo. Un dels animals que havia viscut a casa del conill li va advertir just abans de ser caçat, i li va oferir aixopluc.

El linx va destrossar el cau, però el conill va poder escapar fins arribar a amagar-se a casa d'un altre dels seus amics.

Així, durant tot un dia, el linx perseguí al conill de cova en cova i de cau a cau, però aquest es va poder salvar ajudat per tots aquells a qui havia ofert recer, i per molts altres que van estar encantats d'ajudar-lo.

I es va sentir enormement feliç, no només d'escapar del linx, sinó d'haver arribat a tenir tants amics gràcies a la seva generositat.

Dimarts dia 5 de febrer (1r a 3r de primària)

LES PARAULES MÀGIQUES

Les paraules màgiques Un conte d'E.P.R per a Contes.cat ©2010

Hi havia una vegada un nen que passejant pel bosc es va trobar amb un gran arbre. En una de les seves branques hi havia un estrany ocell que en veure'l va cantar: "Estic en un arbre, un arbre molt especial, un arbre encantat i per a comprovar-ho les paraules màgiques has de pronunciar, prova-ho i ja veuràs, la màgia viuràs. "El nen sorprès va provar amb totes les paraules màgiques que coneixia, però cap d'elles funcionava. De sobte va recordar que sempre li deien que la vida és molt millor quan es diuen les paraules màgiques, quan les coses es demanen "Si us plau" i es donen les "Gràcies" educadament. No s'ho podia arribar a creure ..., podria ser que les paraules màgiques fossin "Si us plau" i "Gràcies"?- Arbre màgic m'ensenya la seva màgia, si us plau. En el gran tronc de l'arbre va aparèixer per art de màgia una gran porta. El nen va dir:- Moltes gràcies, arbre màgic, per fer aparèixer la porta. A l'interior de l'arbre era fosc i negre. El nen va dir:- Arbre màgic, podria il·luminar-me, si us plau. L'interior del gran arbre es va il·luminar i davant dels seus ulls va aparèixer tot allò que un nen pot somniar.- Moltes gràcies, arbre màgic. El nen feliç va passar unes hores jugant i divertint-se en el meravellós interior de l'arbre. Quan ja s'acostava l'hora de tornar a casa, va sortir de l'arbre màgic i va pensar que mai més oblidaria que les veritables paraules màgiques són "Si us plau" i "Gràcies". Mentre el nen s'allunyava caminant pel bosc va poder sentir la lletra de la nova cançó que l'estrany ocell cantava: "Gràcies, arbre màgic, anem a un altre lloc,  per a un altre nen poder ensenyar que sempre les veritables paraules màgiques s'han de pronunciar. I així la màgia viurà" 

Fi

Dimarts dia 5 de febrer (Infantil)

LA PRINCESA I EL PÈSOL

UN JOVE PRÍNCEP DESITJAVA CASAR-SE, PERÒ AMB UNA PRINCESA DE VERITAT. HAVIA RECORREGUT ELS SET MARS, ESCALAT TOTES LES MUNTANYES DEL MÓN I LLUITAT AMB ELS MÉS FEROTGES DRACS, PER A PODER TROBAR UNA PRINCESA DE DEBÒ, PERÒ NO HAVIA TINGUT ÈXIT. A MÉS A MÉS QUE NO EREN VERITABLES PRINCESES, TOTES TENIEN UN DEFECTE O ALTRE: UNES EREN MOLT GRASSES, ALTRES MASSA PRIMES, UNES MOLT ALTES, ALTRES MOLT BAIXES, ALGUNES TENIEN EL NAS MOLT GRAN I D'ALTRES MOLT PETIT. EN FI QUE EL PRÍNCEP DEL NOSTRE CONTE COMENÇAVA HA ESTAR UNA MICA DESESPERAT.DESPRÉS DE CINC ANYS DE BUSCAR, EL PRÍNCEP VA TORNAR AL SEU REIALME MOLT TRIST I VA CONCLOURE QUE AL MÓN JA NO HI HAVIA VERITABLES PRINCESES. I DIT AIXÒ VA DECIDIR TANCAR-SE A LA TORRE MÉS ALTA DEL CASTELL I ALLÀ S'HI VA QUEDAR.DIES MÉS TARD, EN UN DIA AMB UNA FORTA TEMPESTA, ALGÚ VA TRUCAR A LA PORTA DEL PALAU. COM QUE ELS CRIATS ESTAVEN MOLT ESPANTATS PELS LLAMPS QUE QUEIEN PER LA TEMPESTA, EL MATEIX REI VA HAVER D'ANAR A OBRIR LA PORTA.QUAN HO VA FER, VA VEURE UNA JOVE MOLT BONICA AMB UN BONIC VESTIT DE SEDA BLAU TEIXIT AMB FILS D'OR I SABATILLES DE VIDRE. LA NOIA ESTAVA COMPLETAMENT XOPA I LES SEVES SABATES DEIXAVEN ANAR FORÇA AIGUA A CADA PASSA QUE DONAVA.A MÉS, LES LLARGUES TRENES FETES AMB EL SEU PRECIÓS CABELL NEGRE ESTAVEN TAMBÉ MOLLES I REGALIMAVEN AIGUA COM UNA FONT."SA MAJESTAT, SÓC UNA PRINCESA I ESTIC PERDUDA. PODRIA PASSAR LA NIT AL SEU PALAU?", VA DIR LA JOVE FENT UNA REVERÈNCIA. "UNA PRINCESA? VA PENSAR EL REI, DONCS ANEM A VEURE SI ÉS CERT". EL REI SE'N VA ENDUR LA PRINCESA A UNA DE LES ESTANCES PER QUE ES CANVIÉS LA SEVA ROBA HUMIDA.MENTRESTANT, VA ORDENAR ALS SEUS SERVENTS QUE PREPARESSIN UNA DE LES HABITACIONS DEL PALAU I POSESSIN SOBRE EL LLIT DEU MATALASSOS I DEU COBRELLITS.UNA VEGADA VA ESTAR FET, EL REI VA POSAR A SOTA DEL PRIMER MATALÀS UN PÈSOL. L'ENDEMÀ, EL REI VA ENTRAR A L'HABITACIÓ DE LA PRINCESA I LI VA PREGUNTAR : "COM HAS PASSAT LA NIT?" I LA PRINCESA VA CONTESTAR: "MOLT MALAMENT, HI HAVIA ALGUNA COSA DURA AL LLIT QUE NO EM VA DEIXAR DORMIR".EL REI VA DEIXAR ANAR UNA GRAN RIALLA I VA SORTIR DE L'HABITACIÓ CRIDANT PER TOT EL PALAU: "ÉS UNA PRINCESA DE VERITAT, ÉS UNA PRINCESA DE VERITAT! NOMÉS UNA PRINCESA DE VERITAT POT SER TAN SENSIBLE COM PER A SENTIR UN PÈSOL SOTA DE DEU MATALASSOS".VA PUJAR FINS A LA TORRE MÉS ALTA DEL CASTELL ON ERA EL SEU FILL I LI VA EXPLICAR EL QUE HAVIA PASSAT.TOTS DOS VAN RIURE I BALLAR. EL PRÍNCEP ES VA CANVIAR DE ROBA PER ANAR MÉS MUDAT I VA BAIXAR DE LA TORRE PER A CONÈIXER LA PRINCESA.EL PRÍNCEP VA ENTRAR A L'HABITACIÓ I VA VEURE LA PRINCESA. ELLA EL VA MIRAR I EN AQUEST INSTANT TOTS DOS VAN SABER QUE ESTAVEN FETS L'UN PER L'ALTRE.DUES SETMANES DESPRÉS LA BODA ES VA CELEBRAR A PALAU. HI VA HAVER UNA GRAN FESTA QUE VA DURAR TOTA UNA SETMANA.EL PRÍNCEP I LA PRINCESA VISQUEREN FELIÇOS PER A SEMPRE I EL PÈSOL VA SER ENVIAT A UN MUSEU DEL REGNE.

FI

Dilluns dia 4 de febrer (Infantil i Primària)

El nucli de l'amor és la força, el valor que mostrem per lluitar pel que estimem, la fortalesa per defensar el que més apreciem, enfrontar desafiaments, superar barreres, eliminar obstacles.
Quan l'amor és autèntic sorgeix amb la força de l'audàcia, l'atreviment, la gosadia que ens llençana córrer riscos per conquerir el que estimem, és en aquesta donació sense condicions on sorgeixen fortaleses on abans no n'hi havia.

L'amor ens dóna el valor de:

• Lluitar pels nostres somnis.
• Donar la vida pels que portem al cor.
• Modificar la nostra pròpia existència.
• Canviar nostre ésser.
• Sobrepassar el límit de les nostres potencialitats.

L'amor ens dóna la força:

• Per respectar als éssers que estimem.
• Per somriure tot i les adversitats.
• De la humilitat per demanar perdó.
• La grandesa de la comprensió.
• La noblesa de perdonar.

L'amor ens dóna el poder:

• Per manifestar les nostres emocions.
• Per assolir estrelles.
• Per convertir els nostres somnis en realitats.
• Lliurar la nostra vida per un ideal.