Divendres dia 22 de Juny (Primaria i Infantil)

La frase S’ha d’escoltar el cap, però s’ha de deixar parlar al cor. Marguerite Yourcenar Alguna vegada has sentit parlar al cor? De vegades, els sorolls de fons ens impedeixen escoltar-lo: la ment amb les seves paraules, les seves distraccions, les seves preguntes...omplen el camí de barreres per impedir que arribis a sentir-lo. Però no necessites sempre les paraules; la paraula és només una forma d'expressió de la ment, no del cor. El cor s'expressa amb un somriure, amb una encaixada de mans, fins i tot amb el dolor. Quan es parla amb el cor, sempre s’és sincer i sempre surt la veritat, sense amagar res de res. Has d’aprendre a escoltar el teu cor, enmig del silenci i deixar que s’expressi.

Dijous dia 21 de Juny (Infantil i Primaria)

La pregària d'avui I tu? Com és el teu cor? Senyor, doneu-me un cor pur i transparent com una font d'aigua. Feu que el meu cor sigui senzill, que no tasti la tristesa; un cor a punt de donar-se, tendre i compassiu, un cor fidel i generós, que no oblidi cap bé i que no guardi rancúnia de cap mal, doneu-me un cor dolç i humil, que estimi sense esperar ser correspost. Un cor gran i ple de tendresa, que no es tanqui davant de cap ingratitud i que no el fereixi cap indiferència.

Dimecres dia 20 de Juny (Infantil i Primaria)

El cor Valent En un temps perdut, a algun lloc perdut, dins d’un cos perdut, va existir un cor anomenat “Valent”. En Valent era, el que es pot dir, un cor confiat. Creia en la vida. Creia en el “recipient” que el contenia, que després va saber que s’anomenava “home”, i creia en els altres cors que trobava al seu voltant. Perquè en Valent, es donava sense mesures, sense reglaments, ni tant sols sense saber el nom d’allò que el feia somriure i bategar més fort. Va passar més temps i en Valent va créixer. Es va fer un senyor cor, i va ser aleshores, a la seva adolescència, quan, per primer cop, va observar que existien cors que eren diferents. Va sentir la il·lusió, l’esperança, i va somniar despert, i adormit. I va voler ser més llest, més responsable, més bona persona, en definitiva, ser millor. Va voler ser un cor amb una identitat diferent, amb milers de bategades plenes d’amor, de bondat, de diàleg, capaç de fer amb altres cors, un món més just. I així va ser. En Valent, amb tots els altres cors, va poder arribar a l’interior de les persones, tocant el més sensible dels seus cors. Siguem com aquest petit Valent, i que en aquest curs aconseguim cors plens d’amor i bondat, oberts al món i sent solidaris.

Dimarts dia 19 de Juny (4t i 6è de Primària)

La gallina dels ous d’or

Hi havia una vegada un granjer que tenia una gallina molt especial. En comptes de posar ous normals, amb la seva clara i el seu rovell, posava ous d'or pur.
I cada matí anava el granjer a veure si la seva gallina predilecta havia posat un ou d'or, i cada matí l'hi trobava allà.
El granjer, llavors, tornava a casa i es disposava a sortir per vendre l'ou d'or. I a les nits, se les passava sense dormir comptat la fortuna que poc a poc, li anva donant la gallina. I en una d'aquelles nits es va preguntar com s'ho deuria fer la gallina per pondre ous d'or.
I després de descartar moltes idees, va quedar convençut que la gallina tenia dintre seu, potser, una màquina que li permetia fer els ous d'or. I pensant aixó, va començar a rumiar que, si li extreia la màquina, ell podria fer ous a la seva conveniència i fer-se encara més ric i milionari, i de forma més ràpida!
Aquesta idea el va anar absorvint. Cada dia era més cobejós i volia més ous, més or. Es va anar obsessionant, fins que, un dia, va anar al galliner disposat a recuperar la màquina que feia ous d'or que tenia la gallina dintre seu.
I sense cap mena de remordiment, cec de la cobdicia, va matar a la gallina dels ous d'or. Va còrrer cap a casa veient els suntuosos palaus en els que viuria, i la va desplumar. I en obrir-la, quina va ser la seva sorpresa al comprovar que la gallina dels ous d'or no tenia cap màquina, si no que era exactament com qualsevol altra gallina.
Com feia els ous d'or? això encara és un misteri, però el cert és que per culpa de la seva cobdicia es va quedar sense la gallina dels ous d'or.
Pensar només amb el què un vol aconseguir, no és el camí cap a l’empatia!

Dimarts dia 19 de Juny (1r a 3r de Primària)

EL PETIT AVET

Una vegada hi havia un avet petitó. Tots els arbres del bosc tenien fulles; ell era l’únic que, en lloc de fulles, tenia com una mena d’agulles, res més que agulles. I li sabia un greu! Tots els meus companys tenen unes fulles magnífiques, unes magnífiques fulles verdes; jo, només punxes! M’agradaria tenir unes fulles d’or per fer dentetes a tots els altres arbres. L’endemà, quan va despertar-se va quedar tot admirat.
-       I ara! On són les meves punxes? Ja no les tinc. Tot jo sóc cobert de fulles d’or! Quina alegria!
I tots els seus veïns no feien més que dir:
-       L’avet petitó és tot d’or!
Però vet aquí que un home , un lladregot, ho va sentir i va pensar:
-       Un avet d’or! Aquesta és la meva!
I, com que va tenir por que de dia el veiessin, va tornar a la nit amb un sac molt gros i va robar totes les fulles de l’avet petitó, sense deixar-n’hi ni una per mostra. L’endemà el pobre avet, veient-se tot despullat, es va posar a plorar.
-       No en vull més d’or –es va dir tot baixet-.
Quan venen els lladregots us ho prenen tot i no us deixen res. M’agradaria tenir les fulles de vidre; el vidre també brilla força.
I, mireu, quan es va despertar l’altre matí, tenia ben bé les fulles que desitjava. Es va posar molt content i va començar a dir-se:
-       En lloc de fulles d’or tinc fulles de vidre. Puc estar ben tranquil, que ara no me les prendrà ningú.
I tots els seus veïns no feien més que dir:
-       L’avet petitó és tot de vidre!
Però quan arribà la nit, es desfermà una gran tempesta i bufà el vent amb tota la força.
El pobre avet vinga demanar clemència, però el bufarut el sacseja amb tanta força que no li deixa ni una fulla sencera.
La nit ha passat i ja és de dia. Veient aquell estrall, el pobrissó es posa a plorar:
-       Que  en sóc de desgraciat! Altra vegada nu. Les fulles d’or me les rapissen, les fulles de vidre me les trenquen. M’agradaria tenir unes fulles verdes ben maques com tots els meus companys.
Vet aquí, doncs, que l’endemà al matí, quan va despertar-se ja tenia el que havia desitjat.
-       Quina alegria! Ja puc estar tranquil ara i no tenir por de res.

Dimarts dia 19 de Juny (Infantil)

LA VENTAFOCS

LA VENTAFOCS HI HAVIA UNA VEGADA UNA JOVE MOLT BELLA QUE NO TENIA PARES, SINÓ UNA MADRASTRA, UNA VÍDUA IMPERTINENT QUE TENIA DUES FILLES MOLT LLETGES I QUE TEMPS ENRERA S'HAVIA CASAT AMB EL SEU POBRE I VELL PARE. DES DE QUE EL SEU POBRE PARE HAVIA MORT EL TRACTE QUE LI DONAVEN LA MADRASTRA I LES SEVES GERMANASTRES ERA TERRIBLE. ERA ELLA LA QUE FEIA TOTS ELS TREBALLS MÉS DURS DE LA CASA, I COM QUE ELS SEUS VESTITS ESTAVEN SEMPRE TANT TACATS DE CENDRA, JA L'ANOMENAVEN LA VENTAFOCS.UN DIA, EL REI D'AQUELL PAÍS VA ANUNCIAR QUE FARIA UNA GRAN FESTA A LA QUE INVITAVA A TOTES LES JOVES SOLTERES DEL REIALME PER FER QUE EL SEU FILL EL PRÍNCEP CONEGUÉS A TOTES LES JOVES.-TU, VENTAFOCS, NO HI ANIRÀS - VA DIR LA MADRASTRA - ET QUEDARÀS A CASA FREGANT EL TERRA I PREPARANT EL SOPAR PER A QUAN LES MEVES FILLES I JO TORNEM.VA ARRIBAR EL DIA DEL BALL I LA VENTAFOCS, MOLT TRISTA, VA VEURE MARXAR LES SEVES GERMANES, TOTES BEN MUDADES, CAP AL PALAU REIAL. QUAN ES VA TROBAR SOLA A LA CUINA NO VA PODER REPRIMIR ELS SEUS PLORS.- PER QUE SERÉ TANT DESGRACIADA? - VA EXCLAMAR. DE SOBTE, VA APARÈIXER LA SEVA FADA MADRINA.- NO ET PREOCUPIS - VA EXCLAMAR LA FADA - TU TAMBÉ PODRÀS ANAR AL BALL, PERÒ AMB UNA CONDICIÓ, QUE QUAN EL RELLOTGE DE PALAU TOQUI LES DOTZE CAMPANADES, HAURÀS DE TORNAR SENS FALTA.I TOCANT-LA AMB LA SEVA VARETA MÀGICA, VA TRANSFORMAR EL VESTIT PLE DE CENDRA EN UN MERAVELLÓS VESTIT DE FESTA AMB UNES PRECIOSES SABATES DE CRISTALL. UN ALTRE TOC I VA CONVERTIR UNA CARBASSA EN LA CARROSSA MÉS MAGNIFICA DE TOT EL REIALME, I AMB UN ÚLTIM TOC, TRES RATOLINS VAN QUEDAR CONVERTITS EN ELS DOS CAVALLS MÉS BONICS DEL REGNE I EL XOFER DEL CARRUATGE.L'ARRIBADA DE VENTAFOCS AL PALAU VA CAUSAR ADMIRACIÓ ENTRE TOTS ELS CONVIDATS. EN ENTRAR A LA SALA DE BALL, EL PRÍNCEP VA QUEDAR TANT PRES DE LA SEVA BELLESA QUE VA BALLAR AMB ELLA TOTA LA NIT DEIXANT DE BANDA LA RESTA DE CONVIDADES. LES SEVES GERMANASTRES NO LA VAN RECONÈIXER I ES PREGUNTAVEN QUI SERIA AQUELLA JOVE TANT FORMOSA QUE HAVIA ENAMORAT EL FILL DEL REI.ENMIG DE TANTA FELICITAT, LA VENTAFOCS VA SENTIR COM EL RELLOTGE DE PALAU COMENÇAVA A TOCAR LES DOTZE CAMPANADES DE MITJANIT.- OH DÉU MEU! HAIG D'ANAR-ME'N! - VA EXCLAMAR -I COM UNA EXHALACIÓ VA CREUAR EL SALÓ I VA BAIXAR RAPIDAMENT L'ESCALINATA DEL PALAU, TOT PERDENT EN LA SEVA FUGIDA UNA DE LES SABATES DE CRISTALL, EL PRÍNCEP QUE VA INTENTAR PERSEGUIR-LA, VA RECOLLIR LA SABATA TOTALMENT ENAMORAT.PER A PODER TROBAR AQUELLA BELLA JOVE MISTERIOSA, EL REI I EL PRÍNCEP VAN IDEAR UN PLA. EL JOVE PRÍNCEP ES CASARIA AMB AQUELLA QUE POGUÉS CALÇAR-SE LA PRECIOSA SABATA PERDUDA. VA ENVIAR ELS SEUS MISSATGERS A RECÓRRER TOT EL REGNE. LES DONZELLES DE TOT EL REGNE SE L'EMPROVAVEN EN VA DONCS NO N'HI HAVIA CAP NI UNA A QUI LI ANÉS BÉ LA SABATETA DE CRISTALL.ELS MISSATGERS REIALS VAN ARRIBAR A CASA DE LA VENTAFOCS, I LES SEVES GERMANES BÉ QUE VAN INTENTAR-HO PERÒ DE CAP DE LES MANERES VAN PODER POSAR-SE LA SABATA PERDUDA.FINALMENT I CONTRA LA VOLUNTAT DE LA SEVA MADRASTRA, LA VENTAFOCS ES VA EMPROVAR LA SABATA I TOTS ELS PRESENTS VAN VEURE AMB GRAN SORPRESA QUE LA SABATA LI ENCAIXAVA AL PEU DE MANERA PERFECTA.I AIXÍ FOU COM EL PRÍNCEP ES VA CASAR AMB LA JOVE VENTAFOCS I VAN VIURE MOLT FELIÇOS.

Dilluns dia 18 de Juny (4t a 6è de Primària)

El valor d’un somriure

Regalar un somriure

fa feliç un cor.

Enriqueix qui el rep,

sense empobrir qui el dóna.

Només dura un instant,

però el seu record molt temps perdura.

Ningú no es tan ric,

que en pugui prescindir.

Ningú no és tan pobre

Que no pugui donar-ne.

Un somriure enjoia la familia,

dóna coratge en la tasca,

és senyal tangible d’amistat.

Un somriure dóna ànim als cansats,

renova el coratge en les proves,

i guareix tota tristesa.

Si trobes algú no te l’ofereix

sigues generós i regala-li el teu:

ningú no necessita tant un somriure

com el qui no sap donar-lo.

P. Faber