L'alegria de viure
El dia estava bastant fred, la tarda grisa. Per això, vaig decidir anar a la fleca més propera. En arribar, vaig trobar que hi havia moltes persones sol·licitant pans, sucs, pastissos, bescuits... Vaig esperar pacientment, ja que les dependentes eren poques i alguns dels usuaris cridaven, altres pagaven, feien fila. Com jo era l'últim, vaig observar a la senyora menys ocupada i quan em va demanar que volia, li vaig preguntar:
- Si us plau, què és el més calent?
- "El forn", em va contestar. Davant aquesta resposta, vaig mirar a unes senyores que acabaven d'entrar i van esbossar un somriure. Vaig mirar a qui m'havia atès, qui s'havia quedat seriosa, però sense contenir-me, li vaig dir:
- Llavors, m'ho embolica, si us plau. Vaig fer la meva comanda i en sortir d'allà, amb un "que passin bona tarda", tots van contestar: - "El mateix, senyor".
Moltes vegades no entenem a qui ens presten un servei. Cridem, perquè creiem que tenim la raó. No ens posem a les seves sabates. Les persones que atenen en caixes, oficines, mereixen respecte. Mereixen que els parlem amb afecte, sense enutjos.
Són capaços de tirar acudits si arribem amb expressió d'alegria, satisfacció. Si entrem a una oficina, empresa, hipermercat, saludem. Res treu el dir: "bon dia", "bona tarda".
Aquest exemple em va bastar per entendre molt més a persones que ens trobem a cada moment, però que les fem passar desapercebudes, perquè no ens importen, no ens interessen.
No obstant, sí importen i interessen. Són persones, éssers humans que tenen alegries, emocions, tristeses, famílies. Senten tant com nosaltres. Però no estem acostumats a valorar-les. Un porter en un edifici. La primera pregunta que de vegades se'ns ocorre és: Està el doctor Fulano? No ho saludem. A la persona de neteja de l'escola, l'escala. La trobem treballant i passem pel costat com si res. Ni tan sols un: - perdó.
L'alegria de viure està en aquestes coses petites, en aquests detalls simples que no veiem moltes vegades. Perquè no ens importen, els deixem passar.
Després d'un temps per reflexionar, meditar, canviem la nostra manera de ser, la nostra manera de pensar.
Entenguem que l'alegria de viure hi és i no la veiem. Els moments, els minuts, el temps, els valorem com a tals, però no els donem. Diem "no tinc temps" a persones que necessiten el nostre temps, un minut, un cafè. Neguem "un cafè" quan podem sentir l'alegria de viure en estar a costat d'algú que ens vol transmetre un problema, requereix la nostra ajuda.
En entrar a una cafeteria, un forn, en arribar a una porteria, entenguem que aquestes persones allà, són importants, valen la pena. Són éssers humans que també senten l'alegria de viure.
